Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La setena edició del Festival Protesta posa el focus en "les expressions de gènere diverses i fluides"

Aquest cap de setmana culmina a Vic una nova entrega d'aquest certamen centrat en el cinema amb mirada crítica i de transformació social, que enguany ha centrat la programació de la majoria dels 43 films projectats (entre curts i llargmetratges), així com les xerrades i altres activitats paral·leles, en abordar en el qüestionament "del binarisme dels conceptes home i dona" i en les preguntes que generen aspectes "els rols i els estereotips de gènere, la maternitat, la masculinitat, l'educació no-sexista, el fet trans"

La pel·lícula marroquina que denuncia la penalització de les relacions extramatrimonials al regne alauita, es projecta aquesta nit al cinema El Vigatà en el marc del Festival Protesta / Arxiu

Aquest cap de setmana culmina a Vic la setena edició del Festival Protesta, la mostra de cinema amb enfocament de crítica i transformació social que, des de l’any 2013, té lloc a Osona. Entre aquest divendres i diumenge tindran lloc la projecció dels dos darrers llargmetratges programats i de les dues darreres sessions de curtmetratges.

La programació d’enguany del Protesta s’ha vist marcada, des de la sessió inaugural, per “l’excepcionalitat del moment social i polític” que s’ha viscut a Catalunya durant les darreres setmanes, arran de la publicació de la sentència judicial contra el procés independentista, segons s’explica des de l’organització. Les protestes i la mobilització ciutadana ha alterat el cronograma previst per les sessions des del primer dia, que estava previst justament pel dilluns dia 18, el dia en què es va fer pública la resolució del Tribunal Suprem, i que es va ajornar fins l’endemà.

La programació d’enguany del Protesta s’ha vist marcada, des de la sessió inaugural, per “l’excepcionalitat del moment” que s’ha viscut a Catalunya durant les darreres setmanes, que ha fet alterar diversos actes progamats, com ara la festa final que es trasllada a la tarda de diumenge 

Aquest fet ha obligat a reubicar alguns dels actes previstos, de manera que la festa final, que inclourà l’entrega de premis i que inicialment estava prevista per aquest dissabte 26 al cinema L’Atlàntida de Vic, s’ha traslladat al diumenge 27 a partir de les 6 de la tarda, per no coincidir amb la manifestació per reclamar la llibertat de les preses polítiques prevista a la tarda del dia abans a Barcelona. De tota manera, des de l’organització es recalca que “tot i que posicionar-nos a favor de les llibertats i contra la repressió, s’ha volgut mantenir al màxim possible la programació prevista, perquè no hi ha res que molesti més a la ‘caverna’ que el pensament crític i aquesta és la raó de ser” del certamen. Alhora, es reivindica “com un espai de refugi, de cures, de pensament crític i de trobada” en un moment “complicat i convuls”.

Les cures són justament un dels vessants abordats en una programació que, en l’edició del Protesta d’enguany, ha volgut posar el focus en el que des de l’organització s’ha anomenat “eufòria de gènere”. Bona part de les projeccions, debats i activitats que han tingut lloc durant aquests dies s’han centrat en el qüestionament “del binarisme dels conceptes home i dona” i en les preguntes que generen aspectes “els rols i els estereotips de gènere, la maternitat, la masculinitat, l’educació no-sexista, el fet trans” i, en general, “totes les que ens sorgeixen sobre les identitats i expressions de gènere diverses i fluides”.

Un dels debats que s’han programat en el Festival Protesta d’enguany |Arxiu

Aquest leitmotiv marca també les dues darreres pel·lícules de format llargmetratge que encara s’han de projectar. Sofia de la realitzadora marroquina Meryem Benm’BarekAloïsi, narra la història d’una noia 20 anys que viu amb els seus pares a la ciutat de Casablanca. Després de donar llum a un nadó es troba en la il·legalitat de tenir un fill fora del matrimoni. L’hospital li dóna 24 hores per presentar els documents del pare biològic abans d’alertar les autoritats marroquines. El film, que va guanyar el premi al millor guió en la secció Un certain regard de l’edició 2018 del Festival de Canes, denuncia la legislació penal de la monarquia alauita, que castiga amb penes de presó les relacions extramatrimonials. El film es podrà veure aquesta nit, a 2/4 de 10, al Cinema Vigatà.
Al seu torn, demà a la nit, al mateix espai i hora, és prevista la projecció de cloenda del festival, en aquest cas el documental català Me llamo Violeta dirigit per David Fernández de Castro i Marc Parramon. Explica el cas de l’Ignacio, que als sis anys va manifestar als seus pares que era una nena (contradient la identitat de gènere masculina que se li havia assignat) i que es volia dir Violeta, amb l’objectiu d’explorar amb una mirada més amplia la invisibilitzada realitat de les menors d’edat transgènere. En total, al Protesta d’enguany s’hauran projectat un total de 43 films, catorze dels quals són llargmetratges (cinc d’ells es podran veure per primer cop a Catalunya). D’altra banda, s’hi han presentat 28 curtmetratges, deu la Selecció Oficial a concurs i divuit fora de competició.

Un jurat d’excepció

El jurat que ha de seleccionar les pel·lícules premiades en l’edició d’enguany compta amb un membre d’excepció. Es tracta de Jordi Cuixart, president de l’Òmnium Cultural, condemnat a nou anys de presó pel Tribunal Suprem i actualment reclòs a la presó bagenca de Lledoners. Des de l’organització s’explica que se li han hagut de fer arribar les pel·lícules per visionar-les des de la seva cel·la ja que, per motius obvis, no ha pogut deliverar amb la resta de membres del jurat, que està format per l’actriu i escriptora Estel Solé, l’escriptora Brigitte Vassallo, Carles Furriols (president de la Fundació Doctor Trueta) i Elena Subirà (membre de l’equip de Docs Barcelona).