Per sisè any consecutiu s’ha organitzat la Llarga Marxa Internacionalista a Alemanya per exigir l’alliberament d’Abdullah Öcalan, fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK per les sigles en kurd), empresonat des de fa 23 anys, en situació d’aïllament i amb un contacte amb l’exterior molt restringit. L’última conversa entre el líder kurd i el seu germà va ser el mes de març de 2021, fet que genera incògnites sobre el seu estat de salut. La marxa ha agrupat altres demandes com un estatus polític per al Kurdistan, la fi de la col·laboració de les potències europees amb les agressions contra el poble kurd, la investigació de presumptes atacs químics contra la guerrilla i la retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes de la Unió Europea.
És justament aquest darrer punt el que ha causat més problemes al moviment de solidaritat amb el poble kurd a Europa. Pel fet de ser considerat un grup terrorista, els serveis d’intel·ligència de diferents estats europeus sovint han qualificat el PKK i els internacionalistes retornats de Rojava com a amenaces per a la seguretat interna. Alemanya és on l’acusació de terrorisme s’utilitza més àmpliament. Sense anar més lluny, el passat desembre, l’espanyola Maria V. fou deportada amb la prohibició de retornar al país durant vint anys, sota l’acusació de fer d’enllaç entre l’esquerra radical i el PKK. Uns mesos abans, Alemanya també va ordenar l’exclusió de l’espai Schengen al periodista anglès Matt Broomfield, que va estar detingut durant dos mesos a Grècia després de la seva estada a Rojava.
El passat desembre, l’espanyola Maria V. fou deportada amb la prohibició de retornar al país durant vint anys, sota l’acusació de fer d’enllaç entre l’esquerra radical i el PKK
La repressió per part de les autoritats alemanyes també es va evidenciar al llarg de la marxa: la policia va posar traves al desenvolupament del programa i va seguir la mobilització amb quinze furgonetes d’antiavalots, mentre dues unitats l’encapsulaven a peu pels laterals. D’altra banda, en quatre de les cinc etapes es va prohibir mostrar la imatge d’Öcalan, adduint que suposava una alteració de l’ordre públic, a més de les prohibicions ja habituals d’alguns lemes i banderes vinculades no només al PKK, sinó també a la ideologia del confederalisme democràtic i a les forces d’autodefensa de Rojava, les YPJ i les YPG. Paradoxalment, Alemanya i una vuitantena de països, com l’Estat francès o el Regne Unit, formen part de la coalició internacional que des de 2014 lluita braç a braç amb les forces kurdo-àrabs contra Estat Islàmic a Síria i Iraq.
En altres països europeus la situació de repressió que viu el moviment per l’alliberament del Kurdistan és similar. Al Regne Unit, els serveis d’intel·ligència han dut a terme registres en centres culturals i també han prohibit les banderes d’Öcalan. El 2019, cinc persones van ser acusades de viatjar o ajudar persones a viatjar cap a Rojava, de les quals tan sols Aidan James va ser condemnat a dotze mesos de presó, acusat d’haver anat al camp de refugiats de Maxmur (Iraq). El tribunal britànic el qualifica de “camp d’entrenament terrorista”. També van arrestar i acusar de “finançament de grup terrorista” els familiars de Daniel Newey, un membre de YPG internacional, a qui el seu pare havia enviat 150 lliures. A Itàlia, el 2020, quatre persones van ser jutjades per haver-se unit a YPG/YPJ. Maria Edgarda Marcucci va ser condemnada a dos anys de “vigilància especial”.
Pel que fa als països francòfons, on també viu una gran diàspora kurda, la situació no és molt millor. A Suïssa, el novembre de 2021, Andrea Stauffacher, secretària de l’organització Ajuda Roja Internacional, va ser condemnada a catorze mesos de presó per una acció davant el consolat turc, mentre que a l’Estat francès, deu kurds van ser arrestats el març del 2021 per “associació terrorista criminal i finançament de grup terrorista”. Activistes francesos i membres de delegacions oficials que han viatjat a Rojava també han sigut assetjades pels serveis d’intel·ligència francesos.
El 2019, cinc persones van ser acusades de viatjar o ajudar persones a viatjar cap a Rojava, de les quals tan sols Aidan James va ser condemnat a dotze mesos de presó
Tanmateix, la creixent repressió vers el moviment de solidaritat amb el poble kurd no ha evitat que 150 internacionalistes de diferents països europeus participessin en la marxa per la llibertat d’Abdullah Öcalan, juntament amb membres del poble Nasa de Colòmbia i de països com Mèxic, l’Equador, Bolívia, Brasil o els Estats Units. Les persones kurdes residents a Alemanya també hi van participar i van oferir suport logístic i allotjament.
La repressió policial es va notar especialment durant la tercera etapa de la marxa, quan les forces de seguretat van detenir dues persones nord-americanes que, segons la versió policial, haurien cridat consignes contra la policia. També van identificar les que estaven duent a terme el rol de seguretat, una figura que preveu intervenir en casos d’escalada de violència per part de la policia o grups feixistes turcs, com ja va passar el dilluns 7 de febrer a la marxa de la joventut kurda provinent de l’Estat francès.
Portaveus del moviment kurd expliquen que no entenen aquesta repressió “com quelcom aïllat, sinó com una expressió més dels múltiples lligams de col·laboració entre Alemanya i altres països europeus amb Turquia en els àmbits econòmic, militar o acadèmic”. En total, la marxa va recórrer més de 130 quilòmetres, culminant el dissabte 12 de febrer a Estrasburg, amb una gran manifestació que va congregar 5.000 persones. L’acció ha servit un any més per enfortir els vincles i els intercanvis entre lluites i pobles, i mostrar que, malgrat que els estats europeus segueixin posicionats al costat de l’Estat turc, la solidaritat amb la lluita del poble kurd i els altres pobles que estan construint la seva autonomia en el marc del confederalisme democràtic segueix igual de viva que sempre.
