Durant el conflicte d’Eurovegas, un periodista va assegurar que el complex d’oci acabaria fent-se a Barcelona, perquè la proposta del seu emplaçament era la “joia de la Corona”.
Als anys seixanta va començar el conflicte modern del delta, el creixement dels pobles va impactar sobre l’agricultura i s’inicià un procés de degradació que culminà el 1977 amb l’aprovació del Pla General Metropolità, on ja es reservava com a agrícola la major part del que ara ho és. La pagesia es va organitzar sota el lema “Salvem el Pla” per a reclamar l’atenció en la defensa d’un model de territori. Aquella lluita va concloure amb la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat.
El sindicat Unió de Pagesos ha estat impulsor, creador i gestor d’aquest projecte. El 1998 es va crear el Consorci per aconseguir la protecció d’aquest espai agrari singular. Es tracta d’un model pioner de governança publicoprivada. Malgrat els consensos assolits, l’especulació no s’ha aturat mai.
Amb l’emergència climàtica, els sistemes alimentaris de proximitat prenen rellevància. Donar resposta a aquest escenari requereix la protecció d’una àrea agrícola estratègica. La problemàtica lligada a una zona de producció agrària periurbana és infinita. I si li sumem la crisi permanent a la qual està sotmès el sector, és realment heroic que el Parc Agrari continuï viu i productiu.
Però aquí estem, malgrat molta gent. La producció de proximitat ha pres una rellevància significativa, en contraposició a l’alimentació globalitzada i depredadora de recursos de llocs del món molt allunyats.
Cal redactar un Pla Agrari que reconegui una de les zones de producció més importants de Catalunya
Mentrestant, ens trobem amb una campanya mediàtica en favor de l’ampliació de l’aeroport, que podria afectar el Parc Agrari. El govern ha d’aprovar una ampliació de la zona especial de protecció d’aus (ZEPA) i dels llocs d’importància comunitària (LIC), que es portarà a terme majoritàriament sobre el Parc Agrari. Tal com s’ha tramitat, no hi ha cap altre objectiu que evitar una multa de la UE. No sabem on portarà la indefensió jurídica que deixarà a la pagesia aquesta imposició.
En aquest debat no hi podien faltar els ajuntaments més reaccionaris del delta, que es van despenjar al juny amb una proposta sobre un Parc Agroalimentari. Els companys de viatge són l’Institut Agrícola de Sant Isidre, integrant de Foment del Treball i representant històric dels propietaris absentistes. Sembla que estan treballant en una proposta que s’emmiralla en un model industrialitzat i excedentari de producció que deixarà de banda la pagesia. Tres ajuntaments i algunes empreses privades han de decidir quin és el model agroalimentari que li cal al país? O es tracta només de la vella fórmula d’especulació amb el sòl?
L’any 2020 van començar a aparèixer personatges pintorescos voltant per la zona que pretenien llogar camps i hivernacles per plantar cànem industrial, que en realitat es pretenia destinar a la indústria farmacèutica, de manera fraudulenta
I per anar sumant conflictes, l’any 2020 van començar a aparèixer personatges pintorescos voltant per la zona que pretenien llogar camps i hivernacles per plantar cànem industrial, que en realitat es pretenia destinar a la indústria farmacèutica, de manera fraudulenta. Des d’Unió de Pagesos vam poder descobrir l’engany i punxar el globus que s’havia inflat molt de pressa. Ara bé, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat va decidir que la fórmula per solucionar era la redacció d’una ordenança, que ara és informació pública, totalment grotesca. Si s’aprova, sumarà inseguretat jurídica a la pagesia, juntament amb la declaració de ZEPA i LIC.
El Parc Agrari del Baix Llobregat forma part de la solució en la lluita contra el canvi climàtic i la consecució de sistemes alimentaris de proximitat. És una peça fonamental de l’equilibri ambiental del delta. Espais naturals protegits, però aïllats, no tindrien cap possibilitat de pervivència. La gestió agrària que s’hi fa atreu espècies de fauna i flora tot formant una xarxa interconnectada.
Des d’Unió de Pagesos reclamem una gestió agrària. L’agricultura és cada vegada més sostenible i la pagesia és pionera en l’aplicació de tècniques respectuoses amb el medi ambient.
La fórmula ha de ser la que ens dona la llei d’espais agraris: declarar la zona d’agricultura periurbana i redactar un pla sectorial agrari que reconegui una de les zones de producció hortícola més importants de Catalunya, on es desenvolupa una activitat agrària professional. Forma part de la Infraestructura Verda, tal com la defineix la Unió Europea. Això és el que s’ha de reconèixer legalment i a partir d’aquí és com s’ha de pensar la governança.
El que cal és invertir en la millora i la gestió del Parc Agrari del Baix Llobregat. Amb pagesia que s’hi guanyi la vida, el Parc Agrari serà viu i productiu.
