El jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona dona el vistiplau perquè es comenci a investigar la suplantació d’identitat a la portaveu de La Forja – Jovent Revolucionari, Lluna Berlanga, a través del seu correu electrònic, el passat mes de juliol. La militant, amb l’organització antirepressiva Alerta Solidària, va presentar una querella pels presumptes delictes d’usurpació d’estat civil, d’identitat digital i de revelació de secrets, que ha estat admesa a tràmit.
El de Berlanga és un dels casos d’una trama d’espionatge digital destapada per la Directa el 28 d’octubre. Mentre l’afectació s’ha anat eixamplant –i per ara toca almenys catorze adreces electròniques i inclou més d’una seixantena de correus falsos d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris– l’origen de la trama s’ha anat estrenyent. Segons les investigacions de la Directa, algunes connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP que s’utilitzen des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i des d’altres organismes ubicats a la seu central de la policia catalana.
‘Spoofing’ de manual
“Hola, el meu nom és Lluna, actualment soc una de les portaveus de La Forja – Jovent Revolucionari, estem seguint per xarxes la vostra activitat i ens agradaria contactar amb vosaltres de manera discreta”. Així arrencava el correu electrònic que el suplantador de Lluna Berlanga va enviar al col·lectiu Blanc Bloc – Catalunya Resisteix el 29 de juliol. A continuació, mostrava interès per conèixer l’”aposta per l’11-S i de pas comentar-vos la nostra” i facilitava un número de telèfon per parlar per Telegram, “més segur per tothom”. En el remitent, efectivament, hi constava l’adreça personal de Berlanga de la Universitat Autònoma de Barcelona, però la portaveu mai va enviar-lo ni va autoritzar ningú a escriure en el seu nom, així com tampoc és la titular del número de telèfon. Com en la majoria dels casos de la trama, l’anàlisi de la capçalera revela que s’ha utilitzat l’eina gratuïta de suplantació Emkei.cz, que permet crear missatges de correu electrònic amb una adreça de remitent falsejada, una pràctica coneguda com a spoofing.
L’anàlisi de la capçalera dels correus enviats en nom de la portaveu de La Forja revela que es va utilitzar l’eina gratuïta de suplantació Emkei.cz, que permet crear missatges de correu electrònic amb remitent falsejat
L’enviament d’aquest correu té la peculiaritat de tractar-se de la suplantació d’una adreça personal i no de la d’una organització, com la resta. Per aquesta raó, Alerta Solidària valora el delicte d’usurpació d’estat civil, que està castigat en el Codi Penal amb la pena de presó de sis mesos a tres anys. L’acusació considera que el suplantador “empra elements ideològics de militància o afinitat política, inserint una altra violació de la seva persona, intimitat, al dret a no expressar pensaments, ideologies, afinitats ni creences, facilitant o aportant o esmentant dades de l’esfera més reservada d’una persona”. Per a Berlanga, la querella és una font de pressió i espera que serveixi per “arribar fins al final”: “Volem saber qui hi ha darrere de tot això i que es depurin responsabilitats”, rebla. Alhora, la querellant defensa la pressió pública més enllà de la via judicial perquè “no es torni a investigar il·legalment la dissidència política i els moviments socials”.
Tot i que la jutge titular del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona és María Sílvia López Mejía, qui signa la notificació d’admissió a tràmit de la querella és la jutge María del Carmen Suárez Vázquez, a causa d’una substitució puntual.
Seguir el rastre del telèfon
Amb l’admissió a tràmit de la querella, s’obre la porta a trobar qui s’amaga darrere la IP des d’on es va enviar el correu suplantat de Berlanga i qui hi ha darrere de la línia telefònica facilitada de contacte. En aquest sentit, l’acusació planteja diverses diligències per esbrinar l’autoria dels presumptes delictes, entre les quals figura aconseguir qui és el titular de la línia i les trucades realitzades i missatges enviats des del juliol fins avui, així com que l’empresa Emkei.cz identifiqui les IP de connexió el dia i hora en què es va enviar el correu. L’advocada Eva Pous, però, expressa que els preocupa que el jutjat no hagi acordat encara les diligències interessades: “L’instarem que les acordi, al ser diligències necessàries per poder esclarir els fets denunciats i poder seure al banc dels acusats els responsables de les suplantacions”.
Des del 28 d’octubre, el número facilitat com a contacte en nom de la portaveu de La Forja i altres casos de la trama no s’ha tornat a connectar ni a Telegram ni a WhatsApp i el mòbil es troba inactiu
El mateix número, que pertany a l’operadora Lycamobile, ha estat facilitat en altres casos de la trama: fent-se passar per una militant de La Forja per entaular converses per WhatsApp amb el militant de la CUP Girona, i actualment portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas; accedint sense autorització a un correu en desús d’Arran quan es presentava al Sindicat de Llogateres; falsejant el correu del Sindicat perquè Alerta Solidària l’afegís als seus grups de difusió, i infiltrant-se en el grup de Telegram de la Federació d’Estudiantil Llibertària (FEL) de la UAB.
La Directa va trucar al número de telèfon el dia abans de publicar la investigació i l’interlocutor el va despenjar sense pronunciar cap paraula, mantenint-se a l’escolta durant 45 segons i finalitzant la trucada. Al cap de sis minuts, el telèfon mòbil del mitjà des d’on s’havia efectuat la trucada va rebre un missatge de Telegram amb número ocult: “Hola”. A partir d’aquí es va establir el següent diàleg: “–Qui ets? –Has trucat. –Ah, ok. No pots parlar ara? –Què volies? Si ets el Pep, aquest cop no caure amb el mateix. –No. Soc periodista. Et volia fer unes preguntes. –Periodista? Ostres desconec en què et puc ajudar. Però la meva vida privada no és pública ni d’interès. Que vagi molt bé”. Des del 28 d’octubre no s’ha tornat a connectar ni a Telegram ni a WhatsApp i el mòbil es troba inactiu.
La “Marta” a Sanitaris per la República
Sanitaris per la República se suma a la llarga llista d’organitzacions i col·lectius suplantats, en aquest cas, via WhatsApp. El 21 d’octubre, un membre de la CNT Manresa va rebre un missatge d’una suposada “Marta” de “Sanitàries per la República”. Es presentava com “un dels enllaços amb altres organitzacions de la plataforma” per crear “un canal de comunicació” amb el sindicat, que donava suport a la vaga d’ambulàncies.
De nou, darrere de Marta hi ha el mateix número de telèfon. De nou, el col·lectiu ha confirmat que no existeix cap Marta que hagi contactat amb la CNT Manresa. Quan l’afiliat va preguntar-li si li havien passat el seu número o l’havia trobat per internet, el suplantador va respondre que “el vam veure en un correu reenviat d’un company”. Tres dies després de la protesta del 23 d’octubre davant del CatSalut, la suposada Marta va escriure-li de nou per saber com havia anat i s’oferia per fer difusió o “ajudar en algun aspecte”. Aquell dia, 26 d’octubre, es va produir la darrera comunicació.
