La Universitat de Girona (UdG) denuncia la infiltració durant dos anys i sota identitat falsa d’una agent del Cos Nacional de Policia espanyola a la facultat d’Educació i Psicologia. En una nota de l’equip del rector Joaquin Salvi Mas es “rebutja aquesta actuació ja que provoca desconfiança entre l’estudiantat, les seves associacions i el conjunt de la comunitat universitària”. Així mateix, asseguren que la UdG “té l’obligació d’esbrinar fefaentment la identitat de la persona matriculada i, si escau, tancar l’expedient acadèmic obert sota una identitat falsa”. Cal recordar que el nom Maria Perelló Amengual i el DNI associat amb el que es va matricular dos anys consecutius, formava part d’un muntatge del Ministeri de l’Interior espanyol, i que la seva identitat real era Maria I. T., funcionària de la Comissaria General d’Informació amb la missió d’infiltrar-se entre l’activisme social de la ciutat de Girona. La UdG encara és a l’espera d’informacions “oficials” que aclareixin la presència de l’espia a les aules.
Diversos alumnes i professors de la facultat d’Educació i Psicologia viuen amb “estupefacció” i “ràbia” la revelació del cas d’espionatge
El nucli Paulo Freire de la facultat d’Educació i Psicologia de la UdG també ha emès un comunicat on assenyala “la vulneració de drets fonamentals que aquesta pràctica suposa”, i alhora alerta “que el Ministeri de l’Interior espanyol ho està utilitzant de manera continuada per intentar desestabilitzar i criminalitzar la dissidència política i social”. Consideren, a més, que la infiltració s’ha fet “sense escrúpols ni sentiments”. Per últim, també demanen “responsabilitats” a l’Estat espanyol, al qual posen davant del mirall “perquè sembla que el seu enemic no és la ultradreta violenta i xenòfoba, sinó els moviments socials d’esquerres i de base”.
Fonts de l’estudiantat de la UdG consultades per la Directa expliquen que la falsa alumna Maria Perelló Amengual no va assistir a moltes classes i no va fer treballs acadèmics escudant-se en el “complicat estat de salut del seu pare”, una circumstància que va generar la solidaritat de companyes de classe i professorat. Un cop destapada la veritat, ho viuen amb “estupefacció i ràbia”, asseguren. Durant el primer any, en el context de la pandèmia de la Covid-19, la policia infiltrada va assistir a classe de manera telemàtica. En el segon curs, però, es va incorporar a les aules presencialment, tant en l’activitat lectiva com en l’activisme que es feia al campus.
L’espia va elaborar un treball audiovisual sobre la campanya 21 Raons, en el marc del qual “va fer entrevistes a professors i alumnes, i va recollir contactes de nombroses persones”
Un dels seus professors, que prefereix parlar des de l’anonimat, recorda que “no s’implicava especialment i no participava en moltes de les activitats que fèiem”, però va insistir en fer un treball audiovisual sobre la campanya 21 Raons, en el marc del qual “va fer entrevistes a professors i alumnes, i va aprofitar-ho per recollir contactes de nombroses persones”. Una altra professora destaca un aspecte gens habitual en la trajectòria curricular d’un alumne: “es va matricular i va cursar trenta crèdits de primer i l’any següent es va matricular de trenta crèdits de segon, sense haver finalitzat primer”.
Dues de les amigues de l’espia, amb les quals compartia aula i oci, reconeixen que mai havien tingut cap sospita i recorden que “va passar de companya a pràcticament germana en molt poc temps”. “Vist amb perspectiva hem anat recordant coses que, fins ara, semblaven anècdotes. La Maria era molt ACAB –en referència a l’expressió antipolicial All Cops Are Bastards– i en alguna ocasió ens havia incitat a trencar un cordó policial, com va ser el cas d’una mobilització del 8 de març”, destaquen.
La infiltrada va insistir a una de les seves companyes de classe perquè l’acompanyés a l’Ateneu Popular Salvadora Catà, ja que “li feia por anar-hi sola”
El 17 de febrer de 2020 va ser el primer dia que van compartir amb ella un grup de WhatsApp d’una escola de preparació per a l’accés universitari i, a partir d’aquí, s’iniciaria una intensa amistat. Dues setmanes més tard, el 3 de març de 2020, la infiltrada va insistir –infructuosament– a una de les seves companyes de classe perquè l’acompanyés a l’Ateneu Popular Salvadora Catà, ja que “li feia por anar-hi sola”, recorda. Quatre mesos més tard, aconseguiria entrar a l’ateneu en companyia d’Òscar Campos, amb qui acabava d’iniciar una relació que s’allargaria durant tres anys.
Marc i Ramón, també infiltrats a la universitat
Matricular-se amb documentació falsa en una universitat ha estat un patró comú en altres dos casos d’infiltració policial destapats per la Directa. L’agent de la policia espanyola I. J. E. G., infiltrat durant dos anys en el moviment pel dret a l’habitatge i en l’esquerra independentista sota la identitat falsa Marc Hernàndez Pon, també va instrumentalitzar la universitat per accedir a l’activisme social de la ciutat de Barcelona. En el seu cas, es va matricular a la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB). Després que aquest mitjà publicara la seua infiltració, la UB va confirmar que havia donat per vàlida la documentació falsa aportada pel policia i havia incorporat el seu nom a la llista de les persones que havien superat la prova d’accés per a majors de 25 anys.
El tercer agent destapat per la Directa, R. M. F., infiltrat en el moviment popular i antifeixista de València durant dos anys; també va accedir a la universitat. Es va matricular en el grau de Treball Social de la Universitat de València (UV). Segons va poder verificar aquest mitjà, se li va assignar un número d’identificació de la Universitat i un correu electrònic corporatiu amb el seu nom fals: Ramón Martínez Hernàndez. Mitjançant aquestes dades, se’l va incorporar com a un alumne més del grup A, en línia en valencià, de primer de Treball Social durant el curs 2020-2021. Es va matricular de totes les assignatures del curs i assistia amb normalitat tant a les classes telemàtiques com presencials.
