Si no despleguem les polítiques necessàries i ho fem amb celeritat, la comunitat científica ens indica que superarem el llindar d’1,5 graus d’augment de temperatura de la Terra respecte a l’època preindustrial en algun moment abans de 2030. Per frenar aquesta dinàmica i evitar els danys més greus de la crisi climàtica –abans de posar en risc seriosament la vida al planeta tal com la coneixem–, la suma de tots els esforços en grans i petits governs és crucial en els anys que venen.
A Catalunya, on l’acció climàtica governamental fa anys que va tard i vivim una orfandat pel que fa a polítiques ecologistes reals, la legislatura que ara comença (2024-2028) és decisiva per a la lluita climàtica i la transició ecosocial. És, probablement, l’últim període de temps on el territori català podrà organitzar-se ordenadament per una transició justa cap a una economia desvinculada de la crema de combustibles fòssils i que càpiga dins dels límits planetaris.
La realitat que ens proposa el govern d’Illa
Perquè aquesta planificació funcioni i sigui possible, cal que la transició ecològica estigui al centre neuràlgic de les decisions que es prenen des del Govern de la Generalitat, i que sigui una línia amb el poder necessari per condicionar la planificació de la resta de departaments. En direcció contrària i divergint dels més de 120 col·lectius ecologistes que reclamaven una vicepresidència de Transició Ecològica, el president Illa ha diluït encara més l’àmbit de transició ecològica, en una “macroconselleria” que engloba també habitatge i territori. La “macroconselleria” és dirigida per la consellera Sílvia Paneque, que també assumeix la figura de portaveu del Govern. Mentrestant, Esports tindrà un departament propi, una qüestió de prioritats.
Jordi Sargatal, nou secretari de Transició Ecològica, és membre de la comissió per ampliar l’aeroport del Prat de la patronal Foment del Treball
Com a secretari de Transició Ecològica, el nou Govern ha nomenat a Jordi Sargatal, ornitòleg i naturalista de formació, ex-director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de la Fundació Territori i Paisatge –vinculat al sector del turisme com a director general del Grup Mascort i membre de la Comissió per ampliar l’aeroport del Prat de Foment del Treball. També és significatiu el nomenament de Concha Zorrilla, com a nova directora general de Transició Hídrica, provinent de la multinacional Agbar i vinculada al Col·legi d’Enginyers Industrials, el qual ha donat suport al transvasament de l’Ebre.
Tant Paneque com Sargatal han advocat històricament i durant els últims temps per la implementació de projectes i polítiques ambientals, que si bé poden arribar a ser conservacionistes, es troben fortament allunyades de l’ecologisme actual, amb una clara manca de propostes innovadores per la transformació profunda i estructural en el model de desenvolupament del país. Per contra, els dos líders polítics han fet declaracions a favor de projectes com el Hard Rock o les obres de l’aeroport de Barcelona.
Els acords d’investidura entre PSC, ERC i Comuns donen via oberta a la major part del desenvolupament d’aquests projectes (alguns amb algunes modificacions, com per exemple el projecte del Hard Rock, que serà modificat per evitar les antigues previsions d’exempcions en matèria de fiscalitat). En l’àmbit general apunten al continuisme de les polítiques tímidament ecologistes d’ERC, amb alguns accents i línies vermelles que aporten els Comuns. Tot i els esforços d’algunes de les parts (Comuns proposa, per exemple, “reduir el nombre de creuers i creueristes” i ERC demana “una reducció de les emissions”) la manca de concreció de calendaris i objectius d’alguns punts d’acord que podrien ser positius per la lluita climàtica fan difícil preveure la solidesa de les mesures.
Mentre encara no tenen protagonisme algunes de les problemàtiques ecosocials més rellevants del territori (com el funcionament i pes de la indústria càrnia d’exportació, el desbordament del sector turístic o la més que necessària reconversió del sector alimentari català), ambdós acords tenen en comú l’absència de propostes per a la reconversió del model econòmic i del teixit productiu que apuntin i marquin el camí pel decreixement dels sectors més contaminants.
Tot i que el programa del PSC a les eleccions catalanes del maig proposava accelerar la descarbonització de l’economia, els primers dies de govern no han estat marcats per la urgència en desplegar la Llei de Canvi Climàtic, aprovada l’any 2017 i oblidada durant els anys següents, sinó que ho han estat per la pressa en “desbloquejar” les negociacions per una millora de la capacitat de l’aeroport del Prat. Aquestes obres han estat definides pel president Illa com una “qüestió essencial per a la connectivitat i per a l’economia catalana”. L’altra mesura destacada dels primers dies de govern ha estat l’aprovació d’un nou full de ruta per desvincular la dependència en l’abastament d’aigua de la pluja en base a la construcció de dessaladores per a què sectors com el turisme puguin continuar creixent “infinitament”.
La visió del president Illa s’ancora en l’ecologisme conservacionista i naturalista dels 80 i es basa en la protecció local del territori, el problema és que aquest ecologisme fa anys que no funciona
És crucial entreveure entre la narrativa del nou Govern i del president la idea que el moviment ecologista està posicionat en contra de “l’activitat econòmica”. Illa defensava en la primera entrevista institucional a TV3 que la preservació del medi ambient no es pot entendre en contraposició a l’activitat econòmica i que hi ha maneres que el respecte al medi ambient no sigui contradictori amb la generació de prosperitat a casa nostra. De la mateixa manera, proposava “incloure mesures compensatòries” pel desgast ambiental de l’ampliació de l’aeroport.
Aquesta visió del president s’ancora en l’ecologisme conservacionista i naturalista dels 80 i es basa en la protecció local del territori (de la Ricarda o de qualsevol altre espai bio divers), el problema és que aquest ecologisme fa anys que no funciona. La proposta ecologista del moment, lluny de posicionar-se en la falsa dicotomia entre medi ambient i activitat econòmica, necessita una visió global de la crisi climàtica i de totes les crisis que s’hi sumen, vinculades a la supressió i suspensió de drets bàsics per a la vida digna. Perquè el que ens cal és entendre que cap acció compensatòria serà capaç de mitigar les emissions de l’ampliació del Prat o de qualsevol altre macroprojecte; que l’augment de la temperatura global no es frenarà amb polítiques de poc abast i que la dinàmica de precarització global no es capgirarà si no hi ha canvis profunds i estructurals en l’economia, el sistema de propietat o l’organització social.
Catalunya necessita un projecte de futur ambiciós i creïble, liderat per un Govern decidit a posar sobre la taula els temes més essencials per a la vida. Cal generar els debats i el conflicte necessaris per assolir acords ferms que situïn el país dins dels límits planetaris i assegurin una vida digna i bona per a totes les persones, les generacions futures i els ecosistemes.
Què hauria de fer un govern ecologista?
En primer lloc, en termes climàtics, és necessària la completa implementació de la Llei 16/2017 de l’1 d’agost del Canvi Climàtic. Concretament, l’aprovació dels pressupostos de carboni i el disseny i aprovació del marc estratègic de referència de mitigació. Sense aquestes dues eines, qualsevol planificació econòmica anirà cega en l’àmbit climàtic.
Bàsics
Si aspirem a una transició ecològica justa, és imprescindible desplegar mesures contundents que garanteixin els drets bàsics i assegurin una vida digna i de qualitat per a tothom. En aquest sentit, caldria implementar progressivament la Renda Bàsica Universal, així com altres mesures equivalents que assegurin la cobertura universal de les necessitats bàsiques, com el mínim vital d’aigua i d’energia (mesures ja incloses en la Llei Catalana de Canvi Climàtic aprovada). A més, s’hauria de garantir el dret a l’habitatge acabant amb els desnonaments per finalització de termini contractual i establint una moratòria indefinida per a aquelles persones que no puguin fer front al pagament del lloguer o de la hipoteca.
Límits
De la mateixa manera, un govern ecologista ha de treballar des de la política del límit a les activitats econòmiques que més contaminen i més consumeixen, i a les acumulacions de capital i de recursos. Això passa, per exemple, per la implementació de mesures com la prohibició de la creació i ampliació de macrogranges, la reducció de, mínim, un 30% la càrrega ramadera intensiva de Catalunya per l’any 2028, la retirada indefinida dels macroprojectes com el Hard Rock, i els plans d’ampliació de l’activitat i de les infraestructures del port i l’aeroport de Barcelona o el Quart Cinturó. O la definició de plans de reducció de línies de vols i avançar en l’eliminació total de l’activitat creuerística a tot el territori català el 2028.
Futur
Per últim, aquest govern hauria de poder albergar i garantir el futur. Això significa projectar a un mínim de deu anys vista una reorganització profunda de la nostra vida en comú.
Més enllà de les institucions, continuem avançant. Des de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial ens ancorem al carrer donant forma, direcció i força a un projecte ecosocial pel territori
Es podria començar per una Llei de les Generacions Futures i per un Pla de reconversió productiva de l’economia catalana 2024- 2034, que impulsés sectors com la producció agroecològica, les cures, els serveis públics, les energies netes i la gestió i conservació del medi natural, reduint i reconvertint els sectors industrials més contaminants (automoció i petroquímica), la construcció o el turisme. Tot implementant una reducció efectiva de, mínim, un 30% de la jornada laboral.
Això són només algunes pinzellades per on començar i que són part de les nostres 52 mesures per la transició ecosocial de Catalunya.
Mentrestant, més enllà de les institucions, continuem avançant. Des de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial ens ancorem al carrer donant forma, direcció i força a un projecte ecosocial pel territori. En un procés de construcció d’aliances poble a poble i barri a barri, que ens permetin assolir l’ambició i la radicalitat ecològica que la situació requereix, per construir el millor futur possible per a totes, dins i fora de Catalunya.
