Després de gairebé cinc dècades de lluita d’agricultores afectades i de grups ecologistes en contra del projecte de construcció de l’aeroport Grand-Ouest, al 2009 un conjunt d’activistes pertanyents a diferents moviments socials van decidir ocupar la zona prevista per al seu emplaçament: la Zone d’Aménagement Différé (Zona de planificació diferida) passaria a ser la Zone À Défendre (Zona a defensar).
Malgrat que al passat gener l’Elisi renunciés al projecte de construcció de l’aeroport Grand-Ouest, segueix endavant la seva determinació a desallotjar la comunitat llibertària, autogestionada i ecologista que s’hi ha teixit sota pretext de regularitzar les terres. I és que, ja el 17 de gener, anunciant la fi del projecte de l’aeroport, el primer ministre Édouard Phillippe va prometre erradicar la “zona de no dret”.
Així, les integrants de la comunitat només poden quedar-se al terreny si regularitzen la seva situació. Aquest tràmit passaria per presentar un projecte agrícola a la prefectura, l’aprovació del qual es formalitzaria amb la signatura d’un Contracte d’Ocupació Precària (COP). No obstant, aquest contracte precari d’un any de durada no contempla la gestió col·lectiva de la terra ni tampoc reconeix els projectes i iniciatives no agrícoles de la zona –artesanes, culturals, etc–, que serien suprimides i, amb elles, expulsades les persones que s’hi dediquen.
El 9 d’abril es va iniciar un desplegament militar que comptava amb més de 2500 efectius, els quals no només tenien per objectiu reobrir la carretera D281 – situada al mig de la ZAD –, sinó també desocupar i destruir els habitatges construïts durant els darrers anys
Encara sense haver arribat a cap consens amb la prefectura, el 9 d’abril es va iniciar un desplegament militar que comptava amb més de 2500 efectius, els quals no només tenien per objectiu reobrir la carretera D281 – situada al mig de la ZAD –, sinó també desocupar i destruir els habitatges construïts durant els darrers anys. L’ofensiva es va saldar amb la destrucció d’un terç de les cabanyes i caravanes, talls generalitzats d’aigua i de llum i de més 300 persones ferides – incloent periodistes i grups de suport al col·lectiu–. Després de l’atac, Nicole Klein, prefecta de Loire-Atlantique, va llançar-los un ultimàtum anunciant-los el 23 d’abril com a data límit per a presentar de manera individual aquells projectes que volguessin mantenir sobre el terreny. Aquesta opció, però, desestimava acceptar a tràmit els projectes no agrícoles. Com a resposta, la ZAD va presentar el 7 de maig un dossier conjunt, en el qual argumentaven la necessitat de mantenir tots els projectes de la zona, ja que aquests eren simbiòtics i es necessitaven els uns als altres per a sobreviure.
Paral·lelament al procés de negociació, l’Elisi va reactivar les operacions policials de desallotjament aquest 17 de maig, emprant de nou armament de gran perillositat. La ZAD calcula que durant aquest mes i mig, la gendarmeria francesa ha fet ús de com a mínim 11.000 granades, de les quals 3.500 eren del model GLI-F4, entre d’altres armes. Aquesta tipologia específica d’armament s’allunya substancialment de les granades de gas lacrimògen utilitzades més regularment per les forces policials, ja que són explosives i poden arribar a ser letals. La seva perillositat es recull en un informe de l’IGGN (Inspecció de la Gendarmeria Nacional Francesa) i de l’IGPN (Inspecció General de la Policia Nacional Francesa) del 2014, segons el qual aquestes armes constitueixen l’últim recurs abans de la utilització de les armes de foc ofensives, tal i com es defineix al codi de seguretat intern. Per tant, estem parlant d’un dels mitjans més dràstics del cos de seguretat francès, pensat per a ser utilitzat només en cas de situació extrema. No obstant això, els gendarmes l’han emprat sistemàticament contra les militants de la ZAD en les seves operacions d’expulsió com a eina de dispersió i terror, i no de risc real.
És exactament aquesta tipologia d’armament la que aquest dimarts va arrencar la mà de Maxime, un jove de 21 anys que es trobava a la ZAD donant suport a la comunitat. Segons la versió oficial reportada pel Ministeri de l’Interior i recollida per una gran part dels mitjans de l’Estat francès, el cos policial hauria projectat les granades per a protegir la seva integritat física davant d’una situació de perill en què una cinquantena de militants “encaputxats” de la ZAD els hauria estat llançant còctels molotov. No obstant això, la ZAD denuncia la falsedat de la versió oficial en un comunicat publicat aquest dijous 24 de maig. Segons els testimonis que s’han recopilat, al migdia del dimarts 22 de maig la gendarmeria va començar a carregar en un moment de calma i que comptava amb un nombre baix de manifestants. L’ofensiva del cos policial va provocar la dispersió de les persones que es trobaven a l’escenari, que van procedir a escapar per l’única sortida possible: un espai estret que es trobava al final del camp. Va ser llavors quan la gendarmeria va començar a llançar granades GLI-F4 en direcció als últims de la cua, entre els quals es trobava el jove Maxime. Moments després de l’explosió, varies persones van retornar i comprovar com la víctima havia perdut la mà.
L’ofensiva del cos policial va provocar la dispersió de les persones que es trobaven a l’escenari, que van procedir a escapar per l’única sortida possible: un espai estret que es trobava al final del camp. Va ser llavors quan la gendarmeria va començar a llançar granades
Maxime no és la primera víctima de la brutalitat policial practicada per l’Estat francès ni sembla que serà l’última. Camille, pseudònim d’un membre de la ZAD que vol mantenir-se en l’anonimat, ens explica com l’autoritat els ha amenaçat a activar una tercera intervenció militar d’expulsió si no entreguen tots els dossiers que manquen i de forma individual per a regularitzar la seva situació. En el cas d’una nova onada de violència, no esperen que l’Estat rebaixi els seus mitjans. “França és l’únic país de la Unió Europea que utilitza aquest tipus de granades contra la població civil”, explica el militant de la ZAD, “no podem deixar que segueixin utilitzant aquest armament contra civils, que no estan tipificats com a «ofensius» o d’atac però que també poden matar”. L’assemblea de la ZAD ha acordat que dissabte 26 de maig es concentraran davant l’hospital on està ingressat el company ferit per a donar-li suport, per visibilitzar la brutalitat de les operacions policials contra la ZAD i per a denunciar la utilització d’armes del cos policial que mutilen els civils.
Fins a on està disposat a arribar el govern de Macron amb la ZAD? En tot cas i com apunten les membres de la comunitat en un comunicat, el doble joc de l’Estat es manifesta per una curiosa paradoxa: reclamar que volen acompanyar els projectes agrícoles mentre obstaculitzen el treball de cultiu per la prolongada ocupació policial sobre el territori.
