Cinc de sis. Aquest és el balanç d’absolucions del moviment antifeixista de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en els casos repressius que ha hagut d’afrontar els darrers cursos. La darrera en arribar, la relativa a la condemna pel delicte d’ultratge a la bandera contra tres estudiants que, el 19 d’abril de 2016, van acostar-se a la carpa que els Joves de Societat Civil Catalana havien muntat a la plaça Cívica del campus de Bellaterra (Vallès Occidental) i van estripar la bandera espanyola que la presidia.
Miguel Ángel Aguilar demanava una pena de presó de tres anys i mig per a cadascun dels processats, així com un total de 16.500 € d’indemnització per “reparar els danys morals”
Mesos més tard dels fets, els tres joves van rebre sengles notificacions per declarar com a investigats en un procediment penal per la presumpta comissió dels delictes de coaccions amb agreujant d’odi ideològic i ultratge a la bandera, pels quals van ser jutjats l’octubre de 2019. L’escrit d’acusació de la fiscalia, representada pel fiscal especial per delictes d’odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, demanava una pena de presó de tres anys i mig per a cadascun dels processats, així com un total de 16.500 € d’indemnització per “reparar els danys morals” que haurien patit els joves de Societat Civil Catalana (SCC) per l’acció dels activistes.
Després de la vista oral, el jutjat penal número 2 de Sabadell va absoldre els joves del delicte de coaccions, però els va condemnar pel d’ultratge a la bandera amb penes-multa d’entre 1.920 i 2.160 euros per a cadascun, que en cas d’impagament havien de ser substituïdes per penes privatives de llibertat d’entre quatre i quatre mesos i mig. Finalment, la secció 7 de l’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs d’apel·lació presentat per la defensa dels nois i ha revocat la sentència condemnatòria, malgrat els vots particulars contraris de dues de les cinc magistrades encarregades de revisar el cas.
De les injúries a la corona a l’ultratge a la bandera
La resolució absolutòria emesa per l’Audiència de Barcelona basa la seva decisió en el desenllaç final del cas de Jaume Roura Capellera i Enric Stern Taulats, condemnats a quinze mesos de presó per l’Audiència Nacional espanyola l’any 2008, després de ser declarats culpables d’un delicte d’injúries a la corona per cremar una foto de l’aleshores rei Joan Carles I i la seva esposa a la plaça del Vi de Girona en acabar una marxa contra la presència dels borbons a la ciutat el 13 de setembre de 2007.
Posteriorment, el Tribunal Constitucional va confirmar la sentència en entendre que la crema de retrats monàrquics suposava “una manifestació de discurs d’odi” i els dos independentistes van recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) representats pel lletrat Benet Salellas. Finalment, l’any 2018, el tribunal internacional amb seu a Estrasburg va condemnar de forma unànime l’Estat espanyol i va ordenar que s’indemnitzés els activistes, després de considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la llibertat d’expressió amb una condemna desproporcionada.
Les magistrades de la secció 7 basen l’absolució dels tres estudiants de la UAB en la doctrina sobre la llibertat d’expressió establerta pel TEDH gràcies al cas de la crema de fotografies del rei a Girona l’any 2007
Ara, les magistrades de la secció 7 encarregades de resoldre el recurs dels tres estudiants de la UAB afirmen, en l’argumentari absolutori, que tots dos casos tenen la semblança que “els acusats van atacar públicament contra un símbol que identifica el règim polític instaurat per la Constitució espanyola”. Consideren que l’estripada de la bandera en cap moment va venir acompanyada d’altres conductes violentes ni d’alteracions a l’ordre públic, motiu pel qual difícilment es pot argumentar que l’acció, per si sola, incités a l’odi o la violència.
En el seu escrit, constaten: “A la vista de la jurisprudència del TEDH, difícilment podem afirmar que esquinçar una bandera espanyola és un acte que (per si sol) incita a l’ús de la violència o constitueix un discurs d’odi. Ens resulta incongruent afirmar que la crema de la imatge del Rei és un acte emparat per la llibertat d’expressió i, alhora, sostenir que l’acció d’esquinçar la bandera espanyola, per si sola, ja ha d’incardinar-se en el discurs de l’odi”.
Sis casos i l’amenaça de l’organització criminal
Dani Tubau, un dels tres absolts per aquest cas, valora que la resolució de l’Audiència de Barcelona “demostra que la nostra campanya tenia raó: estripar una bandera espanyola no és cap delicte. Després de quatre anys i mig, s’ha pogut demostrar”. Tanmateix, lamenta que el fiscal Miguel Ángel Aguilar instés els Mossos d’Esquadra a dur a terme una investigació per organització criminal contra el moviment antifeixista de la UAB. “Malgrat que ens hagin intentat criminalitzar i perseguir per ser antifeixistes, el que estàvem fent no només era lícit des d’un punt de vista polític sinó que, a més, era legal, com s’ha acabat demostrant”, conclou.
Un sisè cas està pendent de judici amb cinc estudiants encausades, a qui demanen dos anys i deu mesos de presó amb l’acció del Ministeri fiscal també representada per Aguilar
I és que aquesta és la cinquena absolució que acumulen les estudiants antifeixistes de l’Autònoma per fets succeïts durant els darrers cursos acadèmics. Les tres primeres, per sengles furts de banderes espanyoles de paradetes d’entitats espanyolistes al campus de Bellaterra; una quarta, per uns incidents contra un grup de feixistes durant una festa del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i la que avui es dona a conèixer.
Un sisè cas està pendent de judici amb cinc estudiants encausades, a qui demanen dos anys i deu mesos de presó amb l’acció del Ministeri fiscal també representada per Aguilar, que ha exercit d’acusació en tres dels sis casos anteriorment referits. Aquesta darrera causa que queda per resoldre va ser utilitzada per Aguilar per intentar atribuir la categoria d’organització criminal a la Plataforma Antifeixista de la UAB. Tot i que finalment va quedar descartat, Tubau afirma que els “va comportar llistes negres, persecució policial i un espionatge polític molt fort” per part de la Comissaria General d’Informació (CGI) dels Mossos d’Esquadra.
