“Ambiciós”, “equilibrat” i “d’ampli abast” són els qualificatius amb què la Comissió Europea ha definit l’acord comercial assolit amb el mercat comú conformat pel Brasil, l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai. Es calcula que la rebaixa d’aranzels que suposarà el tractat de lliure comerç (TLC) amb el Mercosur estalviarà 4.000 milions d’euros anuals a empreses europees, cosa que el converteix en el “major acord comercial assolit per la UE”, segons va declarar l’anterior president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
Eliminarà barreres impositives davant d’un mercat de 260 milions de consumidores, en unes economies que abasten el 25% del PIB i el 37% de l’intercanvi comercial mundial, on, segons dades del 2018, les empreses europees van comercialitzar béns valorats en 45.000 milions d’euros i serveis que van suposar 23.000 milions. Són xifres que responen als qualificatius d’“ambiciós” i “d’ampli abast” amb què la Comissió Europea s’hi va referir en presentar-lo. Ara bé, l’experiència d’anteriors TLC entre Europa i països de l’Amèrica Llatina fa que siguin nombroses les organitzacions defensores de drets socials, humans i mediambientals les que alerten que, d’equilibrat, no en tindrà res.
Un estudi sobre clàusules i efectes de l’acord entre el Mercosur i la UE publicat recentment remarca que, enfront de les promeses de desenvolupament, ocupació, transferència tecnològica, inclusió i benestar de les poblacions, el balanç de dues dècades de TLC a l’Amèrica Llatina és ser “la regió més desigual del planeta, amb pobresa en augment i una degradació ambiental que desperta les alarmes”.
Segons analitza Bettina Müller, investigadora de l’Institut Transnacional (TNI), el tractat “reforça un model asimètric” en mantenir per als països del Mercosur el paper de proveïdors de matèries primeres, com ara productes agrícoles i minerals, sense processar o amb baix processament i, per tant, amb poc valor afegit. A l’altra banda, trobem que més del 90% dels productes industrials que la UE exporta als països del Mercosur, amb un valor afegit més alt, quedaran lliures d’aranzels. “El sector industrial del bloc llatinoamericà es veurà encara més degradat amb el TLC”, destaca Müller, que adverteix de la previsible pèrdua de milers de llocs de treball en sectors com l’automobilístic. En paral·lel, Volkswagen, BMW, Mercedes, Audi, Fiat i Peugeot són algunes de les firmes que previsiblement ampliaran beneficis amb les millors condicions d’exportació.
La indústria farmacèutica també apareix entre les més beneficiades per les noves condicions comercials. L’Aliança Europea de Salut Pública considera que “el perill és que la protecció addicional de la propietat intel·lectual (com l’extensió dels termes de protecció de patents) pot afectar significativament l’assequibilitat dels medicaments i la sostenibilitat dels sistemes de salut”. Per exemple, segons un informe de Luciana Ghiotto i Javier Echaide, “permetre l’extensió de les patents augmentaria el cost de les compres públiques de medicaments fins a un 30% només per a persones amb VIH i hepatitis C” i reduiria la sobirania dels estats per produir genèrics a preus més assequibles.
De cara al capital d’esquena a la pagesia
Dins del bloc del Mercosur, parlar de beneficis de l’acord comercial amb la UE significa, a la pràctica, parlar dels beneficis que suposarà bàsicament per a la indústria agroexportadora. El tractat reforça un model latifundista orientat a l’exportació que, des de la Campanya contra els Tractats de Comerç i Inversió (TCI), adverteixen que afeblirà encara més les economies camperoles.
El tractat reforça un model latifundista que afeblirà encara més les economies camperoles
De la mà, la també milionària indústria dels pesticides i els paquets de cultius transgènics podrà ampliar beneficis amb el tractat, atès que els aranzels desapareixeran i faran més rendible l’exportació. “Bayer-Monsanto guanyaria una fortuna més amb aquest acord”, destaca Müller, tot i la mala imatge que arrossega per acumular milers de demandes que vinculen l’ús del seu popular pesticida amb glifosat, Roundup, amb l’aparició de càncer.
Ghiotto i Echaide assenyalen que “l’acord ampliarà les quotes d’importació d’aliments i productes agrícoles del Mercosur basats en la producció amb organismes modificats genèticament (OGM) i pesticides”. Els fertilitzants i pesticides utilitzats al Mercosur són fabricats per grans empreses europees, com BASF i Bayer-Monsanto, entre d’altres. “Produeixen els químics als països del Mercosur mentre pressionen pel seu ús en la producció de, per exemple, soja, que posteriorment s’exporta a la UE per a l’alimentació animal. Aquest risc es veu agreujat pel fet que el principi de precaució només s’inclou en el capítol no vinculant sobre comerç i desenvolupament sostenible”, conclouen.
Les multinacionals de l’agroindústria han fet “un lobby ferotge” a Brussel·les per tal d’aconseguir més importació de carn bovina, pollastre, sucre i etanol (fet a partir de canya de sucre). En ple context de mobilitzacions contra el domini aclaparador de les grans transnacionals agroalimentàries i dels fons d’inversió sobre la producció, la distribució alimentària i les polítiques públiques, la pagesia europea veu quasi com una qüestió de vida o mort aturar aquest tractat.
Però des de l’altre cantó també es veu el tractat com un accelerador del model agroexportador contra l’agricultura pagesa i contra els territoris dels pobles indígenes. La Coordinadora Europea de Vía Campesina (ECVC) ja ha avisat que el tractat amb el Mercosur “amenaça de minar els estàndards de sanitat, medi ambient i benestar animal a la Unió Europea, a més de no tenir coherència amb els acords climàtics”. Les organitzacions camperoles del bloc Mercosur el descriuen com “un model neocolonialista el resultat del qual serà una concentració de capital en molt poques mans i pobresa per a la majoria de la població”.
Ignorant els drets humans i col·lectius
Mentre que les negociacions del tractat han estat blindades de cara al teixit d’organitzacions de la societat civil, el Fòrum Europeu de Serveis ha rebut “de forma habitual informació molt detallada i exclusiva sobre les negociacions”, assegura l’investigador Tom Kucharz.
“L’articulació entre funcionaris, alts càrrecs públics i les empreses tenen lloc en l’àmbit nacional, així com a Brussel·les, i qui té els recursos per mantenir aquestes xarxes té un avantatge estructural en influir en la política comercial i obtenir o mantenir les polítiques desitjades i privilegiades”, explica Kucharz, que xifra en més de 25.000 els lobbistes que treballen al barri de les institucions de Brussel·les.
Al pol oposat de la permeabilitat enfront dels interessos de gegants corporatius, la capacitat d’influència que les organitzacions socials han tingut durant les negociacions
–dilatades durant més de dues dècades– ha estat nul. En el document “12 raons per les quals diem NO a l’Acord Mercosur – Unió Europea” produït per l’Alianza Biodiversidad, el primer dels arguments esgrimits diu: “Perquè l’acord ha estat negociat en forma secreta i sense consultar la societat civil, els parlaments i les organitzacions populars dels sectors que es veurien afectats en els nostres països. Els únics documents que s’han fet públics, que no són els definitius i no reflecteixen la història de la negociació (i per tant del procés de concessions mútues en el seu transcurs), han sorgit de filtracions, entre elles les que va difondre Greenpeace Holanda – Mercosur leaks”.
Els únics documents que s’han fet públics no són els definitius i no reflecteixen la història de la negociació
La següent informació va ser l’acord presentat fa vuit mesos, “uns capítols que ni tan sols estaven tancats i que s’estan negociant a porta tancada”, remarca Müller, alhora que denuncia la falta de “veritable control democràtic” sobre el procés d’acord del tractat. “Ni els parlamentaris saben què està passant en les negociacions de la Comissió Europea amb el Mercosur”, critica la investigadora de l’Institut Transnacional.
Avui, el tractat es troba en procés de revisió legal i es preveu que, en el que queda d’any, arribi a la fase següent: sotmetre’s al Consell Europeu, que reuneix els caps d’estat o de govern dels estats membres.
De la mà de les dretes
La suspensió de Veneçuela del Mercosur el 2017, argumentant un “trencament de l’ordre institucional democràtic” –suspensió política que va deixar el país, principal opositor del tractat, sense vot dins del bloc comercial, que pren les decisions per unanimitat–, ha estat un element de l’equació per desencallar les negociacions.
També ho ha estat l’auge de governs desacomplexadament més favorables a les polítiques proinversionistes i neoliberals, tant a l’Argentina, amb l’arribada a la presidència de Mauricio Macri el 2015, com al Brasil, des del procés de destitució de Dilma Rousseff –considerat per alguns sectors un cop d’estat– l’any 2016, que va posar punt final a més d’una dècada de govern del Partit dels Treballadors. La presidència de l’ultradretà Jair Bolsonaro ha estat un factor determinant per la recent arribada de l’acord. Les negociacions durant el seu primer mig any de govern han permès desencallar el que no s’havia aconseguit en anys.
Ara bé, el vent en popa amb què el tractat UE-Mercosur ha navegat els darrers temps haurà de travessar un camp de mines en el llarg procés d’aprovació i ratificació. El nou president argentí, el peronista Alberto Fernández –tot i que en la seva visita a Europa a principis de febrer va donar un tomb més favorable a l’acord després d’entrevistar-se amb Angela Merkel–, havia fet tota la campanya electoral posicionant-s’hi en contra, i amplis sectors socials i polítics claus en la seva victòria li ho recordaran. Dins del bloc europeu també hi ha resistències endèmiques, com les de l’Estat francès, Irlanda, Polònia
i Bèlgica.
El moviment per l’emergència climàtica ja està començant a assenyalar la flagrant contradicció entre les tendències que estimula el tractat i el que la mateixa UE proclama a través del Green Deal i la resta de polítiques estatals per frenar el canvi climàtic. Els alarmants incendis a l’Amazònia no van fer més que amplificar aquesta contradicció. “No és casualitat que les primeres accions davant de consolats o ambaixades del Brasil els mesos d’agost i setembre expressessin per primer cop l’aliança entre moviments com Fridays For Future, Rebel·lió o Extinció o 2020 Rebel·lió pel Clima, grups ecofeministes i anticolonials, amb les campanyes contra els TCI”, assegura Kenia Castaldo, membre de la campanya europea contra UE-Mercosur per Entrepobles.
Un model que consolida el poder corporatiu
L’acord comercial UE-Mercosur és una peça més que cal col·locar en un marc normatiu que s’ha anat consolidant en les darreres dècades a tot el món per blindar els interessos econòmics de les corporacions transnacionals. Existeixen més d’un miler de tractats de promoció i protecció de les inversions a escala mundial i més de 270 acords comercials en vigor entre dos o diversos països. La Unió Europea actualment en té –en vigor, de manera total o parcial– amb 85 països i desenes pendents d’aprovar-se o en fase de negociació, segons dades de la Comissió Europea. Cada procés i cada acord comercial o d’inversió té uns actors i unes característiques determinades, però podem trobar patrons que es repeteixen.
El primer factor que apareix i que coincideixen a assenyalar les veus expertes és la manca de transparència i de debat públic al voltant de les negociacions. “Molts documents com les ofertes dels països tercers, els textos consolidats que uneixen les ofertes d’ambdues potències implicades o les actes de les reunions durant el procés continuen sent confidencials”, denuncia Tom Kucharz. “Aquestes negociacions es fan principalment amb els representants dels lobbys i de les grans empreses i sectors afectats, però no són consultats ni la ciutadania, ni els parlaments nacionals ni els governs autonòmics”, afegeix l’investigador.
Els tractats de comerç i inversió apuntalen un dret corporatiu global fet a mida per a les multinacionals i els seus interessos. “Les grans empreses volen un mercat autoregulat i ultraregulat alhora. És a dir, d’una banda volen definir les seves normes de funcionament, sense interferències externes; però, d’altra banda, instal·len una normativa exhaustiva que fa que qualsevol àmbit sectorial, geogràfic o polític quedi supeditat a la regulació comercial”, apunta Júlia Martí, de l’Observatori de Multinacionals a l’Amèrica Llatina (OMAL).
Els TCI inclouen mecanismes per garantir-ne l’efectivitat que passen per davant dels drets humans i ambientals
A més, els tractats comercials i d’inversió dels últims anys construeixen diversos mecanismes per garantir-ne l’efectivitat que passen per davant dels drets humans i ambientals. “Això produeix una asimetria normativa, ja que davant d’uns superdrets comercials, el dret internacional dels drets humans no disposa de mecanismes que n’exigeixin el compliment, sinó que es remeten a ordenaments nacionals o a recomanacions voluntàries, com la responsabilitat social corporativa”, recorda Martí.
Entre aquests mecanismes que apuntalen el poder corporatiu destaquen els tribunals d’arbitratge (anomenats ISDS, per les sigles en anglès), que permeten que la inversió estrangera demandi un estat davant d’un tribunal privat i esquivi el sistema judicial estatal. La multinacional pot recórrer a aquest mecanisme per protegir els seus drets de propietat o els beneficis reals o previstos de les seves inversions davant d’una suposada amenaça com pot ser l’aprovació d’una normativa estatal (en temes, per exemple, de salut, medi ambient o drets laborals) o l’aplicació de polítiques socials que puguin fer disminuir els seus beneficis.
Segons dades de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), l’Estat espanyol té 77 tractats bilaterals d’inversió en vigor. Aproximadament un 90% d’aquests acords conté algun tipus de mecanisme de resolució de controvèrsies entre estats i empreses, com els ISDS. Segons assenyalen María Botella i Lucía Bárcena, d’Ecologistes en Acció, a principis del 2020, després de l’Argentina, “l’Estat espanyol és el primer país de la Unió Europea i el segon a escala mundial que més demandes acumula davant de tribunals d’arbitratge (ISDS), 51, 47 de les quals a l’empara de la Carta de l’Energia”. També és el segon país d’origen de les demandes obertes contra països de l’Amèrica Llatina, tan sols per darrere dels Estats Units.
Un informe de l’Institut Transnacional sobre la Carta de l’Energia quantifica en 700 milions d’euros el total d’indemnitzacions a què ha estat condemnat l’Estat espanyol, més 50 milions extres de costos de litigi. En resposta a una pregunta parlamentària, el govern va reconèixer que les demandes pendents de resolució sumen més de 8.000 milions.
A la UE, els ISDS han estat fortament desacreditats i s’han multiplicat les veus que alerten dels impactes negatius. Fins i tot la comissària de Comerç de la Comissió Europea, Cecilia Malmström, va haver de declarar que s’havien convertit en l’“acrònim més tòxic d’Europa”. Però, alhora, la Comissió ha posat en marxa la proposta d’un tribunal multilateral d’inversions europeu que té com a objectiu reemplaçar els tribunals privats recollits en els acords bilaterals existents que recullen més de 1.400 tractats d’inversió dels estats membres de la UE amb altres països. Tot i així, aquest tribunal continua sent, com la resta de mecanismes ISDS, una eina unidireccional que només serveix per a les empreses (no es permet la denúncia de comunitats afectades o estats contra les multinacionals), i a més no obliga les corporacions a esgotar les vies judicials estatals i europees abans d’anar a aquest òrgan, tal com marca el dret internacional.
Impactes mediambientals i de gènere
Els efectes dels tractats de lliure comerç i inversió han estat provats en diverses àrees, sobretot pel que fa als impactes mediambientals. “Aquests acords protegeixen megaprojectes extractivistes, generen pèrdua de terres cultivables i de biodiversitat –i, per tant, de sobirania alimentària–,
i provoquen desplaçaments forçats i impactes en la població en termes de salut, per la contaminació i els canvis en les activitats productives i reproductives”, analitza la investigadora de l’OMAL, Júlia Martí. A més, afegeix la masculinització i la violència masclista com un dels efectes menys visibles: “Les principals activitats econòmiques en el territori en el qual s’implanten les transnacionals estan en mans dels homes, i això provoca una masculinització de l’espai públic, la qual cosa desplaça encara més les dones i genera un clima en què la violència masclista s’aprofundeix”.
Davant d’uns impactes que colpegen molts territoris alhora, l’oposició als tractats també vol dur a terme una resposta global
Segons assenyalen Rosa Ortiz i Cristina Pina a A qui beneficien els tractats de comerç i d’inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista, “els estudis realitzats des d’una perspectiva de gènere han mostrat com aquests tractats també se sostenen sobre les desigualtats de gènere i provoquen un impacte diferencial entre dones i homes. Encara que les decisions de política comercial semblin remotes a la vida quotidiana de dones i homes, la realitat és ben diferent. Els estudis mostren que els TCI impacten de forma desigual en dones i homes en relació amb el mercat laboral, en relació amb la càrrega de treball de cures –per la privatització de serveis– i en relació amb aspectes lligats a la salut. En aquest sentit, aquests tractats no només generen impactes desiguals en relació amb el mercat laboral, sinó que també se sostenen sobre aquestes desigualtats”.
Davant d’uns impactes que colpegen molts territoris simultàniament, el moviment de denúncia i oposició als tractats de lliure comerç i inversió també intenta dur a terme campanyes de resposta global i connectada. Entre els seus objectius: treure les negociacions del secretisme, fer accions de desobediència mediàtiques i de manera descentralitzada, implicar actors més enllà del moviment antiglobalització (municipis, empreses públiques, petites i mitjanes empreses, parlaments regionals…) o utilitzar la comunicació social per denunciar de manera creativa els superprivilegis de les corporacions.
Aquest article s’ha publicat al Suplement Cop de mercat de la campanya Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversió amb la Directa 495
