La justícia espanyola s’ha vist de nou forçada a donar explicacions davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. En aquesta ocasió, l’Advocacia de l’Estat ha estat interpel·lada per donar la seva versió sobre el cas de Zeshan Muhammad, qui fa més de cinc anys que lluita contra les identificacions policials per perfil ètnic, és a dir, basades exclusivament en el color de pell de la persona, de la qual ell mateix va ser víctima.
Aquest veí de Santa Coloma de Gramenet va ser aturat per un agent del Cos Nacional de Policia (CNP) el 29 de maig de 2013, tot i viure a Catalunya des de ben petit i tenir la seva situació administrativa perfectament regularitzada. Després d’interpel·lar l’agent per saber els motius de la identificació, aquest li va reblar “perquè ets negre, i punt!”. Aquesta pràctica ha estat qüestionada per nombrosos organismes internacionals de drets humans com el Relator especial de Nacions Unides contra el racisme o el mateix Defensor del Poble espanyol, que ha constatat la seva utilització sistemàtica considerant-la contrària als drets fonamentals de les persones i instant la seva erradicació.
Zeshan no es va resignar a acceptar el que li havia passat i va iniciar un periple per cercar justícia que l’ha dut fins a instàncies internacionals. De la mà de SOS Racisme i l’Open Society Justice Initiative, el jove està duent a terme un litigi estratègic per aconseguir no només reparació en el seu cas, sinó el que seria encara més important: obtenir un precedent i establir jurisprudència perquè ningú més hagi de passar pel mateix tràngol.
En una roda de premsa celebrada dimarts al matí a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Zeshan Muhammad, acompanyat de la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, i l’advocada Mercedes Melón, han informat sobre les novetats del cas: les explicacions de l’Advocacia de l’Estat contestant al requeriment del TEDH i les al·legacions que elles mateixes han presentat contra aquesta resposta, que en paraules de Cuevas mostra un «racisme arrelat a les estructures de l’Estat que determina el dia a dia de moltes persones en la nostra societat».
Via internacional
El cas va arribar fins a Europa després d’esgotar les vies judicials possibles a l’Estat espanyol. En primer lloc, va presentar una reclamació administrativa al Ministeri de l’Interior en considerar que la seva identificació havia vulnerat el dret a la no discriminació, recollit a la mateixa Constitució espanyola. Després que el Ministeri desestimés la seva demanda, l’equip jurídic que l’acompanya va recórrer al Jutjat Central del contenciós-administratiu, que va prendre la mateixa decisió i el va abocar a registrar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, que tampoc el va admetre a tràmit per considerar-lo “no rellevant”.
El gener passat, el Tribunal Internacional, organisme conegut també com a Cort Europea de Drets Humans, va admetre a tràmit la demanda i va requerir l’Estat espanyol perquè expliqués el seu posicionament en aquesta pràctica. La resposta de l’Estat ha anat a càrrec de l’Advocacia de l’Estat, que fonamenta la seva argumentació en una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2001, on va establir com a legítim i legal que la policia identifiqués a persones que “no presentessin les característiques físiques de la majoria de la població”, considerant que el “normal” és que “les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques”.
L’Advocacia de l’Estat fonamenta la seva argumentació en una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2001, que va establir com a legítim i legal que la policia identifiqués a persones que “no presentessin les característiques físiques de la majoria de la població”, considerant que el “normal” és que “les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques”
El cas que va desencadenar aquesta sentència va ser el de Rosalind Williams, que va anar fins al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides on va aconseguir que aquest desautoritzés el tribunal espanyol i considerés aquesta pràctica policial “il·legal i discriminatòria” i se sumés a la llarga llista d’actors que exigeixen al govern espanyol la seva fi. No obstant això, l’Advocacia de l’Estat torna a identificar la població espanyola i fins i tot l’europea com a “blanca no racialitzada”, extrem que segons SOS Racisme “ignora la diversitat cultural, d’origen i ètnica existent a la població europea”.
En darrer terme, l’entitat pionera en la lluita contra el racisme reclama que el govern espanyol faci una disculpa pública a Zeshan Muhammad, com a reconeixement a totes les víctimes de perfil ètnic. També reclama a l’executiu que canviï la llei i inclogui el principi de sospita raonable per escometre una identificació policial, que introdueixi formularis perquè les identificacions queden enregistrades i es notifiqui a la persona aturada, i que es reforci la protecció contra les discriminacions, bé reforçant organismes existents com el Defensor del Poble, bé creant mecanismes independents i eficients de denúncia i atenció a les víctimes. En tot cas, el cas de Zeshan Muhammad encara haurà d’esperar que Europa li retorni la justícia que l’Estat espanyol li ha negat.
