L’Àgora Juan Andrés és una cruïlla molt representativa del conflicte social i urbà que confronta el veïnat del barri del Raval de Barcelona amb el mercat immobiliari, i no és casualitat l’encreuament de fets que es va donar el 5 de juny. Aquell dia, una roda de premsa celebrada a l’Àgora demanava al BBVA la paralització del desnonament del baix de la finca ubicada al carrer Riereta 3, que havia estat un punt de narcotràfic que el veïnat va frenar mitjançant una okupació destinada a habitatge. Acabada la roda de premsa, arribava a l’espai la notificació per acudir al jutjat a rebre la comunicació de l’inici d’un procés de desnonament amb una reclamació de 20.000 euros.
L’escrit reclama 20.000 euros els quals només justifica “conforme al valor de l’immoble”, sense poder acreditar cap dany que no sigui “pintades tipus grafitty molt característiques del moviment okupa, una caseta i un hort urbà”
L’escrit de Vicente Altadill Castillo, lletrat de la propietat Triquell y Garcia SL —propietat de Ramon Triquell Monfort—, evidencia les cartes ja marcades d’un procediment civil on es dilucida “la possessió”, deixant fora l’ús de l’espai i la manifesta incapacitat de la propietat per fer-se’n càrrec. L’escrit reclama 20.000 euros els quals només justifica “conforme al valor de l’immoble”, sense poder acreditar cap dany que no sigui “pintades tipus grafitty molt característiques del moviment okupa, una caseta i un hort urbà”. Evidentment, no podia haver-hi cap dany sobre el no-res anterior a la reapropiació del solar per part del veïnat. D’ençà que el 2009 s’enderroqués l’edifici que s’aixecava sobre el solar —i on hi havia l’escola concertada Cintra que encara avui ocupa uns barracons al carrer Riereta—, el valor més tangible acumulat per aquest terreny són els deutes acumulats.
La riquesa del buit
Per posar-nos en antecedents, aquests terrenys van ser adquirits el juny del 2007 per Ramón Triquell Monfort, que l’abril del 2009 va iniciar els enderrocs i el 2010 anunciava el projecte d’un hotel de tres estrelles per part del Grup Evoluciona —avui extint—, a través de la seva divisió hotelera EVO Hotels. Malgrat que l’aleshores regidora de Ciutat Vella, Itziar González, havia decretat una moratòria hotelera l’abril del 2009 i que el 2010 s’aprovava un Pla d’Usos que vetava els hotels a la zona, l’octubre del mateix any un representant de la propietat va afirmar a qui escriu, durant una investigació pel periòdic d’informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella, Masala, que “el negoci del qual parlem està totalment consensuat amb l’Ajuntament, des del permís d’obres, fins a la llicència ambiental”. L’hotel mai es va construir però, a més d’una ferida urbanística, aquella operació va deixar un actiu tòxic de 662 m² de sòl.
Sobre aquest terreny pesen, segons dades del Registre de la Propietat aportades a la mateixa causa, sis hipoteques a favor de Bankia i la SAREB, corresponents a quatre préstecs i dues línies de crèdit. De fet, el titular original de la totalitat del deute és Bankia, però quatre d’aquestes hipoteques són actius tòxics adquirits pel banc dolent a partir del desembre del 2012, al poc de constituir-se oficialment la SAREB i pocs mesos després que l’Estat nacionalitzés la fallida del mascaró de proa del capital financer madrileny. Aquestes hipoteques conformen un mínim 3.560.000 € en el cas dels préstecs —comptant només el capital— i una quantitat indeterminada quant a les línies de crèdit que, en el seu conjunt, asseguren un “màxim de 5 milions” cadascuna. Aquestes no són, però, les úniques càrregues: un embargament de l’Agència Tributària de 132.967 euros i un altre embargament administratiu de l’Ajuntament de Barcelona de 40.000 eurps, completen el rastre de Triquell y García SL.
Sobre aquest terreny pesen, segons dades del Registre de la Propietat aportades a la mateixa causa, sis hipoteques a favor de Bankia i la SAREB, corresponents a quatre préstecs i dues línies de crèdit
Justament un dels aspectes obscurs d’aquesta història és el paper de la SAREB en relació amb Triquell y García SL, un joc en el qual la sensació és que falten una o diverses peces per conèixer l’autèntica intencionalitat de les dues parts. En primer lloc, sembla que, encara que la societat estatal d’actius tòxics té de facto la capacitat executiva sobre els terrenys, formalment Triquell y García SL continua sent el titular. No obstant això, sense que consti el pagament del deute multimilionari ja citat, la voluntat de recuperar la seva possessió onze anys després de deixar créixer un edèn de brutícia i runes, no sembla relacionada amb la capacitat del titular per a desenvolupar cap projecte sobre el solar. En última instància, l’absència en el procés judicial de la SAREB, la qual no sembla haver volgut exercir les accions corresponents per adjudicar-se els terrenys com únic i definitiu propietari, completa un quadre de totes les coses que sabem que no sabem.
Aurora 13: de ferida urbanística a pulmó social
Gairebé tothom coneix els orígens de l’Àgora Juan Andrés. La seva ocupació el 4 de novembre de 2014 —un any i escaig després de la mort de Juan Andrés Benítez a mans dels Mossos– va ser una de les expressions de protesta per l’homicidi en ple carrer de qui ha donat el seu nom no només a l’espai, sinó també a un particular sentiment de dignitat arrelat a un moment específic de la vida del Raval. Molta gent parla de Juan Andrés amb el nom de pila sense haver-lo conegut, com qui nomena un amic i un company, evocant amb ell el recordatori d’una actitud col·lectiva davant d’unes agressions policials, racistes, urbanístiques i socials que succeeixen quotidianament.
Aquesta relació entre un nom i els seus significants s’ha reflectit durant quatre anys a l’Àgora Juan Andrés, no només a escala de barri, sinó també de ciutat. L’Àgora ha donat lloc a més d’un centenar d’activitats des del seu naixement, “ha aglutinat molta gent i, sobretot, ha fet un servei al barri i als col·lectius. Però l’Àgora també s’ha servit de la feina d’altres, com El Lokal i la Casa de la Soli; nosaltres no teníem res i això es va construir amb el material i el treball de tothom”, assenyala Isa Fernández Cruces, membre de l’assemblea. Ella també destaca que és un lloc de trobada el qual “la gent considera un espai segur: hem aconseguit que no hi hagi baralles, que no es parli en pla masclista, no hem consentit formes de desigualtat… L’Àgora ha fet molta pedagogia d’una altra manera de fer moltes coses”.
L’Àgora ha donat lloc a més d’un centenar d’activitats, “ha aglutinat molta gent i, sobretot, ha fet un servei al barri i als col·lectius”, assenyala Isa Fernández Cruces, membre de l’assemblea
Podem dir que aquest lloc és avui un triple node de comunicació i convivència: ha generat un parc de barri que és patrimoni del comú ravalenc, ha creat un lloc de reunió i creació política pels col·lectius del Raval, i ha acollit i cobert també necessitats de ciutat de diferents campanyes i grups. Potser l’Àgora com a pulmó social resumeix en si mateix les característiques del que podem anomenar un bé comú.
Resistència i futur
Davant l’amenaça de desallotjament, el passat dijous 14 es va celebrar una assemblea amb un centenar de persones, on es va expressar la clara voluntat de resistència. Un dia després, l’assemblea es va reunir amb la regidora de Districte de Ciutat Vella Gala Pin, per demanar-li que l’Ajuntament mogués fitxa respecte a la situació de risc en la que actualment entra l’espai. En declaracions a la Directa, Pin ha dit que “la nostra intenció és parlar amb la SAREB i obrir un procés de negociació, per aconseguir una cessió d’ús de tres anys, que garantiria durant aquest temps la continuïtat de l’Àgora”.
L’Àgora, amb el suport de diferents col·lectius de barri, prepara un calendari de mobilitzacions que començarà el pròxim 12 de juliol —coincidint amb l’obertura de les Festes Alternatives del Raval— amb una manifestació que s’espera que sigui massiva. Miquel Vallès, membre de l’assemblea afirma que “l’assemblea de l’Àgora defensarà l’espai fins a les últimes conseqüències i el que volem és que continuí sent un espai ocupat al servei del barri, sense oblidar mai el seu origen”.
