Es tracta del Club Social, un edifici en estat ruïnós que es troba en la Manzanera, l’última cala verge de Calp (Marina Alta). L’Ajuntament —en mans del Partit Popular i Ciutadans— pretén reconvertir l’espai en un restaurant de luxe i, a més, fer més accessible l’entrada al recinte. Per a aconseguir-ho, vol construir una escullera, que actuarà com a dic en defensa de les onades; un varador per a embarcacions d’esbarjo i una passarel·la de 110 metres per tota la costa —la qual connectaria el Club Social amb l’aparcament. En el cas d’aquesta última construcció, caldria col·locar una base de formigó per protegir la passarel·la dels temporals i, per tant, s’hauria de perforar la ribera de la mar. La totalitat d’aquestes obres suposen un cost d’1.200.000 euros, que vindrien d’un romanent de l’administració municipal.
L’Ajuntament, però, s’ha topat amb l’oposició d’una bona part del veïnat i de les entitats ecologistes. La raó: la importància ecològica de l’indret. El restaurant de luxe i la seua entrada ocuparien una zona integrada en la Xarxa Natura 2000, en concret, el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) del penyal d’Ifac. Per tant, la Manzanera està protegida per una normativa europea, en considerar-se un lloc de gran valor ecològic i mediambiental. “En la Xarxa Natura 2000, no pots obrar si es redueix l’espai conservat, i amb aquest projecte es redueix. L’escullera i la passarel·la són afegits a la reforma del Club Social”, explica Marco Bittner, un dels portaveus d’Ecologistes en Acció de la Marina Alta.
El restaurant de luxe i la seua entrada ocuparien una zona integrada en la Xarxa Natura 2000, en concret, el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) del penyal d’Ifac
El Club Social de la Manzanera va ser construït per l’arquitecte Ricardo Bofill, junt amb la Muralla Roja —un edifici amb una sèrie de patis comunicats entre si i amb una coberta amb solàriums, piscina i sauna— i l’edifici Xanadú, de 18 apartaments de luxe. Els tres, coneguts com a l’anomenat triangle Bofill, i alçats entre els anys seixanta i setanta, són considerats patrimoni cultural local. En el cas del Club Social, es tracta d’un edifici que fa més de trenta anys que està abandonat i completament destrossat, tant, que hui dia acumula en el seu interior muntanyes de fem. Compta amb 2.247 metres quadrats de domini públic marítim-terrestre i es troba a primera línia de la platja de Calp, als peus de la Muralla Roja. Antigament, albergava un restaurant, del qual encara es pot veure la zona de la cuina i de les piscines, tot i que la cuina i un dels salons van sofrir un incendi fa uns anys. A causa del seu estat, “no acabes d’entendre l’obsessió de l’Ajuntament per l’obra”, subratlla Bittner.
El projecte d’obra es divideix en dos tipus d’actuacions, que alhora estan sotmeses a dues consideracions diferents per trobar-se en un espai protegit. D’una banda, la rehabilitació del Club Social i la construcció de l’escullera necessiten que l’àrea del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica —en mans de Mireia Mollà (Compromís)— done el vistiplau a un informe d’afeccions que s’està redactant des de l’Institut d’Ecologia Litoral d’Alacant, i que estudiaria els possibles danys en l’hàbitat marí. De moment, l’informe ha conclòs que existeix una important colònia de vermètids —caragols marins— en les roques de la costa. No obstant això, Bittner assegura que la presència d’aquests mol·luscs ja era coneguda per l’administració local, ja que el Servei de Vida Silvestre en va informar en 2016. Per això, sospita que, ara, “l’Ajuntament ha encarregat un estudi a mida i parcial”. Per la seua part, la Conselleria insisteix en el fet que els treballs sobre la cala “han de sotmetre’s a una avaluació de repercussions”, necessària per a poder tirar endavant els treballs.
La passarel·la es troba projectada en una zona on l’article 44 de la Llei de Costes impedeix la seua construcció expressament: “Els passeigs marítims es localitzaran fora de la ribera de la mar i seran preferentment vianants”
D’altra banda, la passarel·la es troba projectada en una zona on l’article 44 de la Llei de Costes impedeix la seua construcció expressament: “Els passeigs marítims es localitzaran fora de la ribera de la mar i seran preferentment vianants”. Per aquest motiu, l’obra en qüestió està sotmesa a un informe d’impacte mediambiental, ja que es necessita perforar la costa i, per tant, pot suposar una afecció al litoral. Aquesta avaluació, en principi, és competència de la Conselleria i comporta una tramitació més llarga. Si l’informe fora desfavorable, el consistori ja ha dissenyat una segona opció, que implica “buscar un altre mitjà d’accés, que podria ser un ascensor en el mateix penya-segat”, indica Juan Manuel del Pino (Ciutadans), regidor de Territori, Cicle Integral de l’Aigua i Medi Ambient de l’Ajuntament de Calp.
Pere Cabrera, fundador de l’Associació Ciutadana per Calp, desestima les dues opcions, a causa de l’impacte mediambiental que suposarien, així com d’una despesa considerable, en un moment en què la població es troba en una situació de precarietat. Per a Cabrera, “l’Ajuntament està gastant diners inútilment quan els recursos socials ara fan falta”. A més, des de l’associació, consideren que el projecte va destinat a un turisme exclusiu. “Aniran quatre persones adinerades”, manifesta Cabrera. Per això, sospesen que anomenar-lo “Club Social” és una “tapadora” per a camuflar les pretensions reals del consistori; una opinió que també comparteix Ecologistes en Acció. En aquest sentit, Marina Pellin, membre del col·lectiu ecologista, opina que “com que està en estat ruïnós, diuen que és una rehabilitació, no una construcció”. “Sona mal dir que construiràs en una cala verge”, rebla.
Malgrat tot, l’Ajuntament de Calp ja ha adjudicat a una empresa murciana la tasca de construcció. Es tracta d’Orthem Serveis i Actuacions Ambientals SAU, una de les filials del grup La Generala, propietat de Manuel Martínez Ortuño. Aquest grup, considerat com a la constructora murciana més gran, inclou altres mercantils, com Actúa, Serveis i Medi Ambient SL o Abala Infraestructures SL, totes implicades en casos de corrupció, especialment en Múrcia, i relacionades amb el PP.
Les ecologistes denuncien irregularitats en la tramitació
Segons denuncia el moviment ecologista, la tramitació per a dur a terme aquest projecte, que des de fa anys que s’està gestant, està plena d’irregularitats. El Club Social de la Manzanera és considerat patrimoni cultural local i, per això, compta amb una protecció integral que obliga a conservar-lo adequadament. Donat l’estat de ruïna del Club Social, el 2013, el Servei Perifèric de Costes d’Alacant va iniciar els tràmits per enderrocar-lo, però finalment va atorgar una concessió a l’ajuntament de 15 anys prorrogables a 30 perquè el poguera rehabilitar. Aquest acord es va produir en l’any 2015, just quan l’Ajuntament de Calp, en ple municipal, va proposar catalogar els tres edificis com a Bé d’Interès Cultural (BIC), encara que no va ser fins a novembre de 2020 quan ho va demanar seguint les normatives urbanístiques. Des d’Ecologistes en Acció, per tant, consideren que es va tractar d’una estratègia: “L’Ajuntament mai va demanar el BIC, ho va utilitzar perquè s’aprovara la concessió d’obres” en 2015, apunta Bittner.
En aquells moments, l’alcalde del municipi era César Sánchez, del Partit Popular (PP); i qui va autoritzar la concessió va ser Pablo Saavedra Inaraja, director de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar que durant aquest manament, va autoritzar les prospeccions petrolieres de Repsol a Canàries. Aquest últim, a més de ser també un alt càrrec del PP, va estar implicat en la trama Acuamed, l’organisme que ell presidia, i denunciat diverses vegades per frau i assetjament laboral. Aquest context de corrupció és ara criticat per Bittner: “El projecte es va gestar en un moment en el qual tot era de color blau i hi havia llums verdes”.
Una vegada l’Ajuntament ja disposava del permís del Servei Perifèric de Costes, sol·licita al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient l’ocupació del domini públic marítim-terrestre amb l’objectiu de procedir amb el projecte. A la mateixa vegada, el mateix consistori consulta a la Direcció General de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana —en considerar-se l’òrgan ambiental competent— si el projecte havia de sotmetre’s a un estudi d’avaluació ambiental. La resposta va ser afirmativa, ja que es va considerar que les obres podrien tindre una repercussió negativa sobre la Xarxa Natura 2000.
En aquells moments, l’alcalde del municipi era César Sánchez, del Partit Popular (PP); i qui va autoritzar la concessió va ser Pablo Saavedra Inaraja, director de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar que durant aquest manament, va autoritzar les prospeccions petrolieres de Repsol a Canàries
Un any després, en 2016, i en contraposició al dictat prèviament per la Generalitat, el Servei Provincial de Costes emet un dictamen en què s’estableix que, en principi, el projecte no ha d’estar sotmès a cap avaluació ambiental; una decisió que, de totes maneres, l’havia de corroborar l’administració autonòmica. Aquest repartiment de funcions, però, canvia en l’any 2017, i es fixa que l’òrgan substantiu és el Servei Provincial de Costes d’Alacant i l’òrgan ambiental competent, la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural del Ministeri. A més, es van remetre totes les actuacions a la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Ministeri, a qui se li va traslladar l’expedient del projecte.
Després que la Generalitat remetés l’expedient, la subdirecció informa que el trasllat de l’informe l’ha de realitzar l’òrgan substantiu, és a dir, el Servei Provincial de Costes d’Alacant, conforme amb els articles 39/45 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, i reenvia la documentació rebuda. A continuació, el 21 de desembre de 2017, el Ministeri de Medi Ambient dicta l’Ordre Ministerial, autoritzant així la concessió del projecte d’obres a l’Ajuntament: “El Servei Perifèric, en remetre l’expedient als Serveis Centrals d’aquesta Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar, informa favorablement i proposa les condicions per al seu possible atorgament. Assenyala, així mateix, que, encara que la zona d’actuació es troba en el LIC del penyal d’Ifac, es tracta d’una mera rehabilitació, i el projecte no es trobaria inclòs en cap dels annexos de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, extrem que hauria de ser confirmat per l’òrgan ambiental corresponent. Proposa que s’establisca com a condició que es recapte informe de la Comunitat Autònoma sobre no afecció a espais protegits”.
Des d’Ecologistes en Acció consideren “nul·la” l’Ordre Ministerial, en prescindir del procediment legalment establert. A més, segons denuncien, aquesta resolució no es va publicar en el BOE i, així i tot, i sense cap estudi d’afeccions, se li va donar viabilitat
En l’actualitat, però, no consta que el Servei Provincial de Costes donara trasllat de l’expedient del projecte a la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Ministeri. Per això, des d’Ecologistes en Acció consideren “nul·la” l’Ordre Ministerial, en prescindir del procediment legalment establert. A més, segons denuncien, aquesta resolució no es va publicar en el BOE i, així i tot, i sense cap estudi d’afeccions, se li va donar viabilitat. Segons Pellin, es tracta d’un “desconeixement de la normativa legal”. “L’Ordre Ministerial és un vistiplau, no s’han parat a llegir el projecte”, afegeix. Aquesta “baralla” de les institucions per veure qui és l’òrgan competent ve donada, en part, perquè “les administracions no volen fer-se càrrec d’un assumpte així, de manera que quan una demanava un dictamen, les altres deien que elles no eren les competents”, manifesta Pellin.
Recentment, a més a més, el Tribunal Constitucional va dictar sentència i va declarar tota la Xarxa Natura 2000 com a no urbanitzable: “[…] Que la utilització de terrenys amb valors ambientals que siguen objecte de protecció per la legislació aplicable, quedarà sempre sotmesa a la preservació d’aquests valors […]. Protecció que arriba a una major intensitat, en el cas dels espais naturals especialment protegits i inclosos en la Xarxa Natura 2000”. Amb aquesta sentència, es recull la jurisprudència del Tribunal Suprem que ja va dictaminar tota la zona com a no urbanitzable. En aquest sentit, del Pino assenyala: “Aquesta resolució diu que no es pot construir res sobre un terreny que prèviament no ha estat construït”, fent referència a l’edifici ruïnós del Club Social.
