Als Projectes d’Actuació Integrada (PAI) de la Serreta (al municipi de la Nucia), la Llobella (Benissa), la Pineda (Moraira) i Medina (Llíber), entre d’altres, se suma un nou pla urbanístic en el context de l’actual bombolla immobiliària a la Marina. Es tracta del PAI Pego Golf, una macrourbanització que, junt amb el PAI Penya Roja, formarà un conjunt de més de 2.500 xalets, hotels, un camp de golf i una hípica al municipi de Pego (la Marina Alta). El projecte, impulsat per l’empresa Construcciones Hispano Germanas (CHG), se situa en una zona de tarongerars pròxima a la Marjal de Pego-Oliva, un dels espais amb més valor mediambiental de les comarques centrals valencianes i alhora més amenaçat per l’especulació urbanística des de fa dècades. Tot i que el projecte data d’abans de l’esclat de la bombolla de 2008, l’augment de la demanda de xalets de luxe a les zones més turistificades del País Valencià, junt amb les polítiques urbanitzadores del govern de Carlos Mazón (PP) ha propiciat la reactivació del Pego Golf.
Segons exposa María José, de l’associació veïnal i ecologista Pego Viu, el projecte compta amb una declaració d’impacte ambiental caducada, amb data de l’any 2012, i que no contempla les diverses zones inundables —principalment barrancs i rambles— que travessarien la urbanització. Tanmateix, el govern municipal (PSOE) dona suport al pla, al·legant que és “irreversible”, perquè si s’oposara, la desclassificació del sòl podria costar al consistori fins a 100 milions d’euros en indemnitzacions a la promotora. També argumenta que suposarà un impuls econòmic a la localitat, tant pel que fa a la generació de llocs de treball durant la fase de construcció, com posteriorment amb les empreses que donaran servei als nous habitants.
Segons exposa María José, de Pego Viu, el projecte compta amb una declaració d’impacte ambiental caducada, amb data de l’any 2012
El veïnat de Pego i d’altres pobles de la Marina han teixit una resposta popular en contra del projecte. Des de Guaitem la Terra, l’assemblea veïnal creada amb l’objectiu d’informar sobre les conseqüències del PAI, desmenteixen la suposada irreversibilitat del projecte. “La desclassificació dels terrenys no costarà ni un euro al poble, atès que no hi ha hagut patrimonialització efectiva del sòl, és a dir, no s’ha mamprès cap inversió per part de la promotora que poguera perdre en cas de desclassificació. Així ho diu la jurisprudència establerta pel Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià”, explica Josep, membre de Guaitem la Terra. La promotora “tampoc pot exigir indemnitzacions per expectatives de desenvolupament urbanístic, atès que no constitueixen drets adquirits”, afegeix.
Un altre dels motius pels quals el veïnat rebutja el pla és l’afectació en la disponibilitat de recursos hídrics, perquè la nova urbanització, junt amb el camp de golf, els hotels i l’hípica, ocuparia el doble de la superfície actual del nucli urbà. Josep indica que “la construcció de més de 2.500 habitatges en un poble que ara en té al voltant de 3.500 comportarà una sobreexplotació dels recursos naturals que tenim a l’abast, especialment l’aigua”. “El projecte —adverteix— amenaça el subministrament d’aigua, perquè absorbirà tots els pous del voltant. Això anirà lligat a un augment espectacular en el volum d’aigües residuals. Ara mateix comptem amb una depuradora que a l’estiu ja funciona a plena capacitat. És molt probable que, si s’hi sumen les aigües residuals de milers d’habitants addicionals, aquestes acaben abocades a la Marjal”.
Més enllà dels impactes ambientals, hi ha incertesa pel que fa a l’impacte socioeconòmic. Des de Garrot, un grup d’acció contra la massificació turística a la Marina Alta, fan èmfasi en la relació entre la construcció del PAI i el procés de turistificació de la comarca: “Contribuiria a consolidar un model econòmic basat en el turisme residencial i de luxe, a més de desplaçar, encara més, l’economia local cap a la construcció i els serveis per a visitants”. També alerten de l’impacte negatiu sobre l’habitatge: “La creació d’un camp de golf i milers d’habitatges destinats a compradors amb molt poder adquisitiu provocaria un augment dels preus de l’habitatge i dificultaria l’accés a l’habitatge per a les veïnes”. Per últim, posen el focus en l’alteració de l’oferta cultural i comercial, la qual consideren que es destinaria de manera exclusiva a residents estrangers. “Això arraconaria la llengua, la identitat i les necessitats reals de la població autòctona”, emfasitzen.
Una altra dada que fa palès l’impacte de la turistificació sobre la població local és l’índex de pobresa, que en el cas de la Marina Alta ascendeix fins a 25,2% en l’any 2023. “Quan parlem de la riquesa que aporta el turisme, sovint oblidem la brutal desigualtat en el repartiment d’aquesta riquesa. Les elits econòmiques continuen acumulant-ne i la capacitat econòmica de la classe treballadora no fa més que davallar. El turisme implica l’explotació intensiva dels recursos naturals, culturals i socials d’una destinació per generar beneficis econòmics a uns pocs”, asseveren des de Garrot.
Mobilització ciutadana
En conèixer les dimensions i els possibles impactes de la urbanització, el veïnat de Pego es va organitzar en l’assemblea Guaitem la Terra. Els seus membres assenyalen que una de les primeres tasques va ser la d’informar el veïnat, perquè “hi havia molt de desconeixement, entre tanta documentació i jurisdicció”. A poc a poc, van anar “creant consciència” sobre els impactes ambientals, socials i econòmics del projecte, i han iniciat una campanya d’accions i mobilitzacions per continuar informant la població i sumar el màxim nombre de veus possible per a aturar el projecte.
Les organitzacions ecologistes i veïnals denuncien que el model econòmic actual “ens aboca a estar al servei d’uns tercers que venen ací a posar fi als nostres recursos”
Les organitzacions ecologistes i veïnals entrevistades denuncien que el model econòmic actual “ens aboca a estar al servei d’uns tercers que venen ací a apropiar-se dels nostres recursos”. “Si ara el preu de l’habitatge ja està disparat i és inassumible per a la població local, és impossible assumir el cost social, econòmic i mediambiental de projectes amb aquestes dimensions”, reflexiona Josep.
L’associació Pego Viu defensa prioritzar tot un conjunt de polítiques que atenguen les necessitats locals, com la millora del tractament de les aigües residuals i els residus, l’impuls del comerç local, l’agricultura i la ramaderia o potenciar la sobirania alimentària. Des de Garrot postil·len que “la responsabilitat de buscar alternatives recau en aquells que gestionen i legislen, però no acceptarem que ho facen a costa de la nostra terra, la nostra gent, cultura i llengua”.
