Entre els termes municipals de Pego, Dénia i Ràfol d’Almúnia, a la comarca de la Marina Alta, i de manera limítrofa al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, es va començar a construir l’any 1974 la urbanització Monte Pego, amb un dels primers plans urbanístics aprovats al País Valencià. En un primer moment, el projecte, dissenyat per la promotora Monte Pego S.A., albergava un total de 500 cases unifamiliars. Tanmateix, arran de l’interès especulatiu i el procés de massificació urbanística dels últims anys, en l’actualitat, compta amb uns 1.500 habitatges. Un augment d’habitants que no s’ha traduït en l’adequació d’alguns dels serveis, com les depuradores, les quals, segons denuncien els col·lectius de la zona, porten des del 2010 vessant aigües fecals que podrien estar contaminant el Parc de la Marjal.
En concret, les aigües residuals de la urbanització circulen per fins a tres depuradores que, segons Vicent Portes, president de l’Associació de Veïns Monte Pego, “estan totalment obsoletes”, per la seua dimensió menuda i antiguitat. Una d’elles es troba ubicada al terme de Dénia i funciona “mitjanament bé”, encara que aquest estiu va abocar aigües fecals que danyaren el riu Molinell, on es va prohibir el bany, indica Portes. L’altra és un dipòsit col·locat al costat de la gasolinera de Monte Pego, mentre que la principal se situa prop del barranc del Balde. “En més de 40 anys, no s’han renovat els motors o els filtres, a més a més, que ja no poden acumular les aigües de les 4.000 persones que vivim actualment a la urbanització”, lamenta el president.
L’última depuradora és la que es troba en pitjor estat de manteniment. L’any 2010, tant l’Associació com el col·lectiu de defensa del territori Pego Viu, van detectar vessaments puntuals d’aigües residuals, abocaments que han estat continuats durant els últims quatre anys. El veïnat de la urbanització es va adonar que pel mur posterior de la depuradora s’estaven abocant aigües fecals que arribaven al barranc del Balde, el qual connecta amb el riu Racons, així com amb l’afluent d’aquest, el Riatxol, amb el riu Vedat, el Bullent, i també amb el riu Molinell, que desemboca a la mar. En conseqüència, van alertar de la possible contaminació medi ambiental que podria afectar els rius que flanquegen o naixen a la Marjal, espai protegit que forma part de la Xarxa Europea Natura 2000, així com els camps d’arròs que es cultiven al seu interior i als aqüífers que abasteixen altres localitats.
Malgrat que la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient realitza anàlisis de manera regular dins de l’espai natural, des de l’Associació i Pego Viu critiquen que només s’han tingut en compte paràmetres que no indiquen si hi ha contaminació com, per exemple, la temperatura o el nivell d’alcalinitat. “Són indicadors d’efectes indirectes, però no de contaminació, com serien els bacteris fecals o humans”, explica Nèstor Portes, llicenciat en Biologia, tècnic d’aigües residuals i membre del col·lectiu Pego Viu.
L’Associació i Pego Viu critiquen que només s’han tingut en compte paràmetres que no indiquen si hi ha contaminació com, per exemple, la temperatura o el nivell d’alcalinitat
La “inoperància” de la Conselleria ha comportat que siguen les mateixes veïnes de la urbanització, amb la col·laboració del col·lectiu en defensa del territori, les que realitzen les seues pròpies anàlisis per demostrar que les aigües contaminades pels vessaments perjudiquen una àrea de gran valor natural. En un dels primers estudis efectuats, es va trobar una alteració del nivell del bacteri Escherichia Coli (E. coli), situat en 43 UFC -unitat per mesurar la formació de colònies de microorganismes-, “malgrat que hauria d’estar entre 0 i 1, ja que es tractava d’una zona allunyada del dipòsit en si”, matisa el biòleg.
En el segon anàlisi, realitzat en gener de 2018 amb mostres de l’aigua fecal que s’acumula just a l’eixida de la depuradora situada prop del barranc, sí que es van calcular alts nivells d’aquest tipus de bacteri i de coliformes fecals que superaven els límits. El nivell d’E. coli màxim permés en una zona pròxima a una depuradora “és de 100 UFC”, mentre que, en aquest cas, el nivell arribava fins als dos milions UFC, “per tant, és aigua que no es pot reutilitzar per a regar cultius”, explica l’expert. “Amb aquest segon estudi sí que hem pogut confirmar que hi ha zones properes al barranc del Balde que estan contaminades per quantitats elevades d’E. coli i de coliformes fecals”, assegura el president.
L’E. coli és un bacteri que es pot transmetre a través d’aliments contaminats per aquest microorganisme, entre altres formes, i que pot causar infeccions d’orina, així com febre o diarrea. “És conegut per afectar els cultius, a través d’aigües de reg que estiguen ja contaminades i, perquè inclús pot provocar la mort massiva de molts peixos”, detalla l’expert. Per això, al veïnat li preocupa que, a partir de les aigües fecals es contamine el Parc Natural, junt amb els arrossars, “perjudicant la salut pública i tota l’agricultura local”, postil·la.
182.500 metres cúbics d’aigües brutes a la Marjal
Segons els càlculs realitzats per l’Associació de Veïns de Monte Pego, amb ajuda de Pego Viu, s’estima que, tenint en compte la mitjana de metres cúbics que s’han pogut vessar durant les èpoques d’estiu i hivern, cada dia s’han abocat uns 500 metres cúbics d’aigües brutes al Parc Natural, que es tradueix en 182.500 metres cúbics anualment -uns 18.250.000 litres d’aigua. Tanmateix, adverteixen que al llarg dels últims dos anys l’abocament d’aigües residuals s’ha intensificat.
Per ara, el més perjudicat ha estat el riu Racons, que flanqueja el Parc per la banda sud. “Des de fa anys que porta aigua molt bruta i ha patit una superproducció d’algues, quasi totes tropicals, a causa de l’excés de nitrogen i fòsfor de les aigües fecals”, assenyala el biòleg.
De Pego fins al Parlament Europeu de Brussel·les
Malgrat que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer fa anys que sanciona a l’Ajuntament de Pego per aquesta problemàtica, el Consistori s’ha limitat a pagar les multes. A més a més, cap administració pública, ni la Confederació ni la urbanització, han actuat per resoldre la situació. És per això que, el passat mes d’octubre, l’Associació de Veïns de Monte Pego, a través del seu president, van presentar una petició de solució a aquests vessaments a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que la va admetre.
Malgrat que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer fa anys que sanciona a l’Ajuntament de Pego per aquesta problemàtica, el Consistori s’ha limitat a pagar les multes
La Comissió va mantenir una posició confusa, ja que, en un primer moment, va indicar que no tenia cap constància d’irregularitats ni d’incompliment de normatives, per a després admetre que ja s’estan duent a terme accions per solucionar el problema. Tanmateix, la resposta va motivar a què s’optara per incrementar les investigacions i establir les comunicacions necessàries amb les administracions valencianes implicades. Ara mateix, la Comissió continua investigant, “a l’espera també dels estudis que s’han començat a fer per part del mateix Parc Natural”, indica el president.
L’estira-i-arronsa entre l’administració i la promotora
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en juny de 2009, va defensar que la responsable dels vessaments de la depuradora al barranc era l’Ajuntament de Pego, ja que així ho estableix la “Llei 7/1985, reguladora de les Bases del Règim Local, per la qual el municipi exercirà com a competències pròpies l’abastiment d’aigua potable i evacuació d’aigües, independentment de la titularitat de les instal·lacions de depuració existents”, segons va justificar en un dels informes publicats sobre la problemàtica. Tanmateix, el consistori no vol assumir cap responsabilitat, ja que es tracta d’una urbanització i una depuradora que es van crear per una promotora privada.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Pego ha estat reivindicant que “arran la disputa legal” entre l’empresa i l’administració no s’ha pogut aconseguir que la urbanització reba els serveis bàsics urbans per part dels consistoris de les tres localitats. Així mateix, ha destacat en diverses ocasions que els Tribunals han assenyalat que la infraestructura no s’ha entregat a l’Ajuntament “per la deixadesa de la promotora”.
Monte Pego, un exemple d’urbanisme depredador
A principis dels anys 70, Juan Antonio Ivars Bertomeu, conegut com a Juan Posellanes, un dels primers empresaris urbanístics relacionats amb el turisme residencial a la comarca de la Marina i, en concret, amb la construcció d’urbanitzacions a municipis com Teulada-Moraira, Calp, Altea, Campello i Benissa, va començar a visualitzar el projecte d’una urbanització. En 1972, finalment, conjuntament amb altres socis, va crear l’empresa Monte Pego S.A., amb la voluntat de realitzar Monte Pego.
Durant anys, Monte Pego S.A. va començar a comprar terrenys a nombrosos propietaris de la zona. Una vegada adquirits, es va realitzar el pla d’ordenació i es van invertir grans quantitats de diners en dotar de serveis d’aigua i llum. Després d’aquest procés previ, fou en l’any 1974, quan finalment es va aprovar el Pla Parcial Monte Pego. Cap a la dècada dels 80, es van construir les primeres cases i, també, la depuradora. Actualment, més de 2.500 persones viuen a Monte Pego, segons indiquen a la seua pàgina web.
