Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"S'ha d'assumir el risc d'entrar a presó per defensar una determinada ideologia política"

Jaume S., qui no vol revelar la seua identitat per evitar perdre el seu treball, és membre del Casal Popular de Castelló de la Plana i sindicalista de la CGT. Va ser detingut el 10 de setembre de l’any 2012 en la Universitat Jaume I, quan participava en un boicot cap a l’expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, en defensa de l’educació pública. Després d’un procés judicial ple d’irregularitats, en què se l’acusava d’un delicte de lesions a sis policies, d’alteració de l’ordre públic i d’atemptat contra l’autoritat, va ser absolt el passat 4 de juliol

 

Ester Fayos | @EsterFayos

Fotografia de Paula Lorenzino

El 10 de setembre de l’any 2012, el moviment estudiantil de Castelló va organitzar una protesta a la Universitat Jaume I en contra de la mercantilització de l’educació. Què va ocórrer exactament?

Aquell dia s’inaugurava el Centre d’Intercanvi de Coneixement i Innovació del Parc Científic Tecnològic i Empresarial de l’UJI, l’Espaitec. El moviment estudiantil va convocar una concentració a la universitat per protestar en contra de la mercantilització educativa que suposava el nou edifici i boicotejar la visita de l’expresident de la Generalitat, Alberto Fabra, amb motiu de la inauguració. Durant la protesta, els guàrdies de seguretat del centre van agafar a una de les manifestants i la van empényer a la força al garatge de l’Espaitec. La resta, unes 40 activistes, vam decidir accedir també a l’aparcament, per tal de protegir la nostra companya i continuar la protesta al Parc Científic. De seguida va començar a entrar la Policia Nacional carregant contra nosaltres. Vam estar allà durant dues o tres hores aproximadament, fins que va arribar l’aleshores rector, Vicent Climent, qui va actuar d’intermediari perquè no hi hagueren detingudes, encara que ell, en ser la màxima autoritat havia permés l’entrada de les forces de seguretat.

 

Quina va ser l’actuació policial durant la protesta?

“L’aparcament va ser una ratera. Tenien un pla per atrinxerar-nos i que pogués accedir la Policia repartint hòsties”

A l’interior del garatge va ser repressiva i provocativa. Les càrregues policials van ser brutals. La protesta podia haver transcorregut sense cap tipus de violència, però els agents van provocar els aldarulls. Després de l’anàlisi que vam fer dels fets, arribàrem a la conclusió que allò ja estava preparat. L’aparcament va ser una ratera. Tenien un pla per atrinxerar-nos i que pogués accedir la Policia repartint hòsties. Van obrir les portes, van introduir la xica a la força i després nosaltres vam entrar darrere.

 

La protesta es va saldar amb diverses detingudes. Com va ser la teua detenció? De quins delictes t’acusaren?

Segons el que em digueren els agents, estava detingut per agredir a un guàrdia de seguretat privada de la universitat, al qual suposadament li havia colpejat el cap. Tot era un muntatge. Mentre romania en una habitació contigua a la sala on estaven els policies, els vaig sentir discutir amb el vigilant. Aquest no volia denunciar-me, perquè assegurava que havia sigut ell qui s’havia colpejat amb una porta sense voler. Aleshores, els agents van canviar la versió. Anaren a l’hospital per fer-se un part de lesions que acreditara que jo els havia pegat i em van acusar d’un delicte de lesions a sis policies, a banda d’alteració de l’ordre públic i d’atemptat contra l’autoritat.

 

El judici es va celebrar el passat mes de gener. Com va transcórrer?

Vaig tindre molta sort, perquè els agents es van contradir amb allò que havien signat als informes. Durant els judicis, moltes vegades s’evidencia el muntatge policial, però les jutgesses donen la raó a la policia. No obstant això, en el meu cas, el muntatge era molt evident. A les preguntes sobre si jo els havia pegat, responien de manera negativa i al·legaven que havia sigut a un altre company, el qual també ho negava. No s’acordaven d’allò que havia succeït ni del que havien declarat de manera prèvia.

 

Què ha sigut el pitjor d’estar sis anys esperant una resposta judicial?

He sentit molta pressió en estar pendent de la resolució, perquè em demanaven entre quatre i sis anys de presó i una multa de 8.000 euros. Però, tampoc m’ha perjudicat en excés, perquè no és la primera vegada que m’absolen. El pitjor va ser que m’acomiadaren de manera improcedent del meu treball. Feia sis anys que treballava com a jardiner a l’Alcora. En aquell moment l’empresa es presentava a un concurs de l’Ajuntament i em van comunicar que la meua situació perjudicava la companyia.

 

Com valores l’augment de les sentències per enaltiment de terrorisme i la repressió?

“S’estan utilitzant els elements repressius que es van crear per reprimir la gent que practicava la lluita armada, però ara s’apliquen a persones pacífiques”

No existeix cap organització armada o guerrillera en actiu a l’Estat espanyol en l’actualitat, però és l’època en què més condemnes es registren per enaltiment del terrorisme. S’utilitzen els elements repressius que es van crear per reprimir la gent que practicava la lluita armada, però ara s’apliquen a persones pacífiques. El sistema actual és un sistema hereu directe del franquisme. Va canviar de forma. No de mode. No va haver-hi cap tipus de depuració ni de transició. Hi ha una falsa aparença de democràcia, però les estructures de repressió i dominació són les mateixes.

 

Davant dels casos de repressió actuals. Alguna vegada has tingut por de caure en l’autocensura?

No. La pitjor censura que hi ha és l’autocensura. Per això la repressió no ens pot frenar. S’ha d’assumir el risc d’entrar a presó per defensar una determinada ideologia política, sense deixar de convertir els centres penitenciaris en altres trinxeres de lluita. L’objectiu de la repressió de l’Estat és atemorir la ciutadania i, si ens autocensurem, l’haurà aconseguit.

 

Creus que el canvi de govern que hi ha hagut del PP al PSOE de Pedro Sánchez pot reduir la repressió?

No ho crec. L’únic que pot reduir és la mobilització. Al llarg de la història, la socialdemocràcia ha jugat un paper de desmobilització, de generar un fals entusiasme en estar l’esquerra al govern. Amb la consigna “li diuen democràcia i no ho és”, volem denunciar que res canviarà amb el PP o el PSOE, perquè l’aparell repressor és el mateix. Ara governa el PSOE i no he vist que les presses polítiques isquen de les presons.

 

Quin ha de ser el paper de la societat davant d’aquestes situacions?

La societat ha de continuar denunciant aquestes injustícies i donant suport a les represaliades, sense caure en l’autocensura i la desmobilització. La societat ha d’optar per la desobediència civil i lluitar en contra de les injustícies, siga un abús laboral, retallades o el tancament d’un centre social ocupat. Sense organització i desobediència, des del meu punt de vista, no hi ha manera de conquerir cap dret.