L’impacte de les xarxes socials en l’adolescència és un dels debats més roents entre la ciutadania i els governs d’arreu. Mentre que l’evidència científica no n’avala la prohibició de manera clara i consensuada, però tampoc dona el vistiplau a un ús massiu i descontrolat, països com Austràlia ja les han prohibit a menors de 16 anys. Poc després d’implementar-ho, França, Espanya i, fins i tot, la mateixa Unió Europea, també van pronunciar-se a favor de regular l’accés dels menors a les plataformes digitals.
“Preferiria que es trobessin altres fórmules per millorar les xarxes socials sense haver de tancar-les [als adolescents]”, explica en Daniel Barrera (15 anys, Santa Perpètua de Mogoda), un dels becats del programa Teen Fact-Checking Network (TFCN), en conversa amb la prataforma de verificació de dades Verificat. En Marc Figueras (19 anys, Olesa de Montserrat), també becat, afegeix: “La prohibició per si sola no serveix, ha d’anar acompanyada d’altres mesures, com formació en educació mediàtica”. I la Mehak Sajjad, també beneficiària de la beca, (15 anys, Montcada i Reixac), remata: “La decisió pot excloure molts joves que es troben en situacions vulnerables i que fan servir les xarxes com a eina de comunicació”. Les opinions dels joves participants en el programa reflecteixen la complexitat del debat. Les posicions, doncs, estan lluny de ser unànimes.
Però, més enllà de la disparitat d’opinions, el que sí que sabem és que l’accés a aquestes plataformes és habitual entre els joves. Segons l’informe Infancia, adolescencia y bienestar digital, d’Unicef Espanya (2025), gairebé el 9 % dels adolescents entre els 10 i els 12 anys passa més de cinc hores diàries a les xarxes, un percentatge que s’enfila fins al 20 % durant els caps de setmana.
D I què hi troben, els joves, en aquestes xarxes? Tot i l’opacitat de les tecnològiques a l’hora d’explicar-ne el funcionament, estudis recents com Racist AI-generated videos are the newest slop garnering millions of views on TikTok (Abbey Richards, 2025), de l’entitat Media Matters For America, alerten que els algoritmes afavoreixen activament la difusió d’aquelles publicacions més polèmiques i virals. Per tant, el disseny actual de les plataformes fa de l’espai digital un terreny adobat a la desinformació i als discursos d’odi.
De fet, les dades mostren que una part significativa del contingut a les xarxes és hostil cap a col·lectius concrets. Per exemple, l’Informe de monitorització del discurs d’odi a xarxes socials 2024, del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, quantifica en un 35 % els missatges hostils dirigits a persones del Magrib, seguits dels adreçats a persones afrodescendents (24 %), migrades en general (21 %) i musulmanes (21 %). En aquest escenari, el masclisme no queda enrere. Els missatges antifeministes es viralitzen quatre vegades més que els feministes, tal com apunten Paula Zuluaga, Alejando Tirado Castro i Marta Fraile al treball Veus digitals: influencers i la difusió de narratives antifeministes a Espanya (A. M. Freixanet Mateo (Ed.). Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2025).
Una foto real, un vídeo manipulat i un mem es consumeixen en el mateix espai i a la mateixa velocitat. La uniformització afavoreix errors greus de lectura
Tot plegat té una explicació que va més enllà dels algoritmes. Ja el 2001, quan les xarxes no eren presents en el nostre dia a dia, l’article “Bad is stronger than good” (El que és dolent és més fort que el que és bo, d’ R. F. Baumeister, E. Bratslavsky, C. Finkenauer i K. D. Vohs), publicat a la revista Review of General Psychology, de l’Associació Americana de Psicologia mostrava que el contingut que apel·la a emocions intenses, com la por, la ràbia o la indignació, capta més atenció i deixa més empremta.
Ara, les xarxes amplifiquen exactament aquesta mecànica. L’article publicat a Nature, “Evaluating the Effect of Viral Posts on Social Media Engagement” (E. Sangiorgio, N. Di Marco, G. Etta, M. Cinelli, R. Cerqueti, i W. Quattrociocchi Scientific Reports, 2025), fa una anàlisi de més de mil mitjans europeus a Facebook i YouTube (2018–2023), ho corrobora: les emocions negatives i el contingut extrem són factors clau per entendre què es fa viral.
Els adolescents s’informen, principalment, a través de TikTok, YouTube i Instagram, plataformes on els vídeos i les imatges marquen el ritme de la conversa pública, segons un treball recent del Reuters Institute (Robertson, C. T., Ross Arguedas, A., Mukherjee, M., i Fletcher, R. Understanding young news audiences at a time of rapid change, 2026). Però consumir imatges no és el mateix que saber llegir-les, i així és com la desinformació aprofita per fer-se camí. Sovint, sota l’aparença de l’odi.
Segons l’informe Alfabetització visual i adolescència (2025) de la Fundació Photographic Social Vision, el 63 % dels adolescents és incapaç d’interpretar profundament les imatges que consumeix. Roger Canals, antropòleg visual de la Universitat de Barcelona i impulsor de la recerca, explica a Verificat la idea que l’scroll infinit homogeneïtza el valor de tot el que es veu. Una fotografia documental, un vídeo manipulat i un mem ocupen el mateix espai i es consumeixen amb la mateixa velocitat. Segons els autors de la investigació, la uniformització afavoreix errors greus de lectura, com ara la banalització dels continguts violents presentats en clau d’humor, un estil de vídeos àmpliament detectats.
En aquest procés d’alfabetització mediàtica és important no imposar sistemes tancats de verificació, sinó obrir primer la fase d’exploració
A aquest complex còctel s’hi suma la intel·ligència artificial generativa que, sota continguts que segueixen l’estètica de l’humor o l’absurditat (conegut com a IA slop o contingut brossa), aprofundeixen encara més en la dificultat de llegir críticament el que es veu. Tal com hem analitzat des de Verificat, els vídeos fabricats amb IA, on es colen sovint missatges d’odi, poden reforçar narratives falses, fins i tot en aquells casos en què l’espectador sap que allò que veu no és real. En aquest cas, la IA esdevé una estratègia més per perpetuar la desinformació, influenciant així els imaginaris de la ciutadania.
Adoptar una actitud crítica és imprescindible per aturar la desinformació. Promoure espais d’educació mediàtica a les escoles, com fem des del projecte educatiu Desfake, però també en l’entorn familiar, a través del butlletí mensual Desfake Famílies, és un pas essencial, però la manera com ho fem també importa.
D’una banda, cal apropar la problemàtica als adolescents des d’exemples i situacions que els interpel·lin directament perquè vegin que la desinformació no és un fenomen llunyà, sinó que els afecta cada dia. De l’altra, en aquest procés d’alfabetització mediàtica és important no imposar sistemes tancats de verificació, sinó obrir primer la fase d’exploració. Cal deixar que siguin ells i elles qui es facin preguntes, que proposin i, a partir d’aquí, oferir les eines i l’acompanyament necessari.
Només amb una ciutadania informada i amb capacitat d’anàlisi es podrà reduir l’impacte dels discursos d’odi i de les falses narratives que, cada cop més, circulen amb aparença de veritat.
