Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’amiant, la fibra que continua matant

Quan es compleixen quinze anys de la seva prohibició, l’amiant continua sent un gran desconegut malgrat la seva perillositat

 

Mar Valldeoriola | @marvalldeoriola

Cada any, José Luis Gómez i Benedicto Martino passen uns dies d’angoixa i malestar. Són els dies previs a la revisió a la qual s’han de sotmetre anualment per saber si tot va bé o si les fibres de l’amiant han començat a fer presència en el seu cos. Prohibit a la Unió Europea des de 2002, l’amiant és un malson que fa anys que dura per a moltes persones que van estar en contacte amb aquesta fibra cancerígena, la majoria com a extreballadores d’indústries on es manipulava sense les mesures de seguretat mínimes. Un malson, ja que pot causar malalties de pronòstic fatal, que sovint es manifesten en el moment més inesperat –el període de latència d’aquesta fibra al cos humà pot durar anys.

Pot causar malalties de pronòstic fatal, que sovint es manifesten en el moment més inesperat. El període de latència d’aquesta fibra al cos humà pot durar anys

Persones com en Luis o en Benedicto, que havien treballat a l’antiga planta de Honeywell (actualment absorbida per Federal Mogul) ubicada al Prat de Llobregat, són conscients dels riscos que pateixen. Per això, juntament amb altres treballadors afectats per l’amiant d’aquesta antiga fàbrica, van encapçalar una demanda –amb l’assessorament del Col·lectiu Ronda– perquè es reconegués l’origen laboral de trastorns com l’ansietat i la depressió que pateixen per l’amenaça de malalties futures de pronòstic greu. Tots dos, a més, tenen un compromís diari al capdavant de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC), de la qual en són president i vicepresident. Des d’aquest col·lectiu es promou la defensa i el suport mutu entre persones afectades, i es fa divulgació i assessorament sobre els riscos de l’amiant, que consideren un dels pitjors “genocidis laborals” de la història.

Precisament, des de l’AVAAC s’ha editat la “Guia informativa sobre els riscos de l’amiant” –de distribució gratuïta–, amb l’objectiu de donar a conèixer quins sónels seus riscos, com afecta la salut, on es troba i alguns aspectes legislatius. El document està explicat de manera didàctica i molt clara, tenint en compte que –tal com diuen ells– l’amiant continua sent el gran desconegut de la societat malgrat els seus elevats índexs de perillositat.


Efectes nocius sobre la salut d’un mineral àmpliament usat

L’amiant causa un mínim de 2.000 morts cada any a l’Estat espanyol, xifra que algunes fonts eleven considerablement, i encara no s’ha assolit el pic de major mortaldat causat per aquest material que es va fer servir molt en els sectors de la construcció i la indústria (especialment en l’automoció) per la seva alta resistència. Segons la UE, aquest punt àlgid de defuncions causades per l’amiant arribarà l’any 2023, a causa del fet que les patologies provocades per la inhalació de fibres d’amiant triguen a desenvolupar-se entre 20 i 40 anys. L’OMS calcula que fins al 2030 l’amiant haurà causat mig milió de morts en territori comunitari.

Més de quinze anys després de la prohibició de fer servir l’amiant a l’Estat espanyol per ordre de les autoritats europees aquest material no ha desaparegut ni de l’entorn ni dels pulmons de les persones afectades

Ja han passat més de quinze anys des de la prohibició de fer servir l’amiant a l’Estat espanyol per ordre de les autoritats europees, però aquest material no ha desaparegut ni del nostre entorn ni dels pulmons de les persones que van estar-hi exposades –ja fos al seu lloc de treball o a casa, com a conseqüència de conviure amb persones que treballaven en contacte amb aquest material o pel simple fet de viure prop de les fàbriques on es feia servir.

La xifra de persones afectades entre el personal laboral és molt més elevada que la de les anomenades víctimes passives i ambientals (familiars o persones que vivien prop de les fàbriques i que van respirar o estar en contacte amb aquesta fibra), a banda que en el cas d’aquestes darreres es fa més difícil demostrar la relació causal entre aquesta fibra mineral –també coneguda amb el nom d’asbest– i el desenvolupament de certes patologies.

La inhalació de fibres d’amiant dona lloc a diverses alteracions i malalties, algunes d’elles menys greus –com plaques pleurals–, però d’altres potencialment mortals –com l’asbestosi, el mesotelioma o alguns altres tipus de càncer, com el de pulmó o el de laringe.


Llarga lluita per demanar responsabilitats a qui se’n va lucrar

Per a moltes persones, l’amiant té un altre nom: uralita (que és el nom comú amb el qual es coneixen les plaques ondulades usades en moltes teulades o cobertes). Uralita també és el nom d’una de les empreses més importants que es va dedicar a la fabricació d’amiant a l’Estat espanyol, de la qual encara n’existeixen algunes filials. A empreses com Uralita és a les que es demanda quan les víctimes de l’amiant, o els seus hereus, volen reclamar en concepte de danys i perjudicis per tot el que han patit o patiran.

Les víctimes de l’amiant tenen dret que se’ls reconeguin les corresponents prestacions econòmiques, obtenir compensacions o incrementar l’import de les pensions que rebin els seus familiars

Les víctimes de l’amiant tenen dret que se’ls reconeguin les corresponents prestacions econòmiques, obtenir compensacions o incrementar l’import de les pensions que rebin els seus familiars, com les prestacions de viudetat o orfandat. Des del Col·lectiu Ronda fa anys que ens dediquem a la defensa dels afectats per l’amiant. S’han celebrat nombrosos judicis per denunciar les responsabilitats d’aquestes empreses (no només Uralita, sinó Rocalla o Honeywell, per citar-ne algunes), sobre les quals s’han obtingut importants sentències condemnatòries amb l’ajut de pèrits i pneumòlegs especialistes, que han demostrat que la manca de mesures i la no inversió en prevenció de riscos va acabar sent fatal i només va jugar a favor del lucre de les empreses responsables.

Avui, aquesta lluita continua, també amb alguna sentència que s’ha pogut obtenir a favor de les víctimes ambientals (la primera de l’Estat espanyol). Una lluita que està a l’espera del reconeixement d’un fons de compensació de les víctimes. Des de col·lectius com l’AVAAC, a més, es fa cada any una trobada internacional d’associacions de víctimes per donar visibilitat al problema. L’any 2018 la trobada es fa del 4 al 6 d’octubre a Barcelona.

 

*Article publicat originalment a L’improcedent, dossier informatiu en defensa dels drets de les persones, editat pel Col·lectiu Ronda i produït per la Directa