Quan articulem una paraula, el subconscient arrossega el seu antònim fins a la superfície de la ment. És a dir, quan parlem d’amor, automàticament se’ns visibilitza la falta. Que no l’odi, o els poli-odis –perquè són plurals– dels que parla Leonor Silvestri i que es compensarien amb les poliempaties. Quan parlem d’amor recordem paral·lelament quan l’hem viscut i quan ens ha faltat, deixant el buit com una xacra. Potser per aquest motiu, en aquest recull de tretze veus que transiten, quan ens parlen de les mancances hi sentim la seva plenitud. Potser per això quan Iki Yos Piña Narváez escriu sobre amor, no pot oblidar les solituds negres i tampoc la transitorietat dels solsticis.
Parlar d’amor no és tan sols parlar de contraris, també dels complementaris a través dels quals s’expressa: desig, sexe, cures, amistat i companyonies múltiples
Parlar d’amor no és tan sols parlar de contraris, també dels complementaris a través dels quals s’expressa: desig, sexe, cures, amistat i companyonies múltiples. Així doncs, quan Alana Portero escriu aquí sobre les cures institucionalitzades, veiem el reducte on habiten les que encara no ho estan. Parlar d’amor també és parlar del desig entès com a motor vital deleuzià, i aquí és on l’educador Teo Pardo puntualitza: “No podem desitjar allò que no podem imaginar com a desitjable, i la representació és una eina potentíssima de creació d’imaginaris”.
En aquest recull en tenim tretze, d’imaginaris, que ampliaran la nostra concepció de l’amor, perquè puguem enamorar-nos i estimar per sobre de les nostres capacitats actuals. Fer-ho més i millor. Ártemis López ens ajuda a trobar un llenguatge còmode per a aconseguir-ho. Coco Wiener ens captiva amb una història d’amor llunàtic. Roberta Marrero mimetitza el procés amb flors. Alicia Ramos ens indica el camí cap a una vida plena i Jenifer Rubí redirigeix el mirall perquè perdem la por a reflectir-nos-hi. Tampoc està de més recordar-nos, com escriu aquí Sabrina Sánchez, que “tot allò inventat per la humanitat, pot també reconstruir-se”. No se m’acut una visió més esperançadora per abraçar el bon regust que deixa la lectura.
