Loujain al-Hathoul, Aziza Youssef, Eman el-Nefjan i Aisha el-Manea van ser detingudes el maig de 2018 per desafiar les autoritats saudites. Van ser acusades, juntament amb altres dones, de ser unes traïdores i d’haver format una cèl·lula que suposava una amenaça per a la seguretat de la monarquia wahabita. La seva perillosa activitat? Conduir un cotxe i demanar la fi de la tutela masculina.
Al-Hathoul, de 29 anys, es va fer famosa el 2014 quan va filmar un vídeo que es va convertir en viral. Va agafar un cotxe i va intentar travessar la frontera entre l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs conduint-lo, quelcom que llavors vulnerava la legislació saudita que prohibeix conduir a les dones. Va ser detinguda i empresonada durant 73 dies, però la seva acció va empènyer el moviment de dones que reclamaven més drets a la retrògrada monarquia aràbiga. Youssef i Nefjan també van ser arrestades el 2013 per conduir un cotxe a Riad i filmar-ho. Les van deixar anar quan es van comprometre a no tornar a fer-ho. El 2016 ambdues van llançar una campanya de recollida de firmes contra la tutela masculina que pesa sobre les dones. Manea, per la seva part, porta des dels anys 90 lluitant pel dret de les dones a, simplement, conduir i no ser un apèndix sense opinió dels seus marits.
Quatre activistes dels drets de les dones han estat gairebé un any a presó sense saber concretament de què se les acusa
El mes de maig, elles i una dotzena d’activistes més van ser empresonades de nou. Aquest cop sense càrrecs clars, però amb acusacions als mitjans de traïdoria i de col·laboració amb enemics de l’Estat. A saber, associacions internacionals de drets humans. El judici contra Al-Hathoul i la resta d’activistes va començar el dimecres 13 de març a Riad davant l’atenció dels grups de defensa drets humans i l’opacitat de les autoritats locals. Les activistes han estat gairebé un any a presó sense saber concretament de què se les acusa i, segons denuncien les famílies, sense accés a una defensa jurídica independent. També segons les mateixes fonts, les activistes haurien estat retingudes en cel·les d’aïllament i, en alguns casos, sotmeses a tortures com descàrregues elèctriques, flagel·lacions o assetjaments sexuals. Les processades tenen en comú ser activistes pels drets de les dones a la retrògrada monarquia wahabita. El sistema saudita converteix les dones en individus irresponsables que necessiten l’aprovació en tot moment d’un tutor masculí per a múltiples accions com estudiar, llogar un apartament o obrir un compte bancari.
Una concessió, no una victòria
Curiosament, les dones van ser detingudes just quan el govern saudita anunciava l’aixecament del veto a la conducció femenina i poques setmanes abans de començar a expedir permisos de conduir a dones. Tot sembla indicar que es mirava de donar exemple i deixar clar que la mesura era una concessió dels governants i no el resultat d’una lluita de les dones. En les darreres setmanes, a les portes d’aquest controvertit judici, el príncep Bin Salman va nomenar la princesa Reema Bint Bandar com la primera dona ambaixadora del país als Estats Units.
L’aplicació de mòbil Absher permet als homes, amb un simple clic, donar o treure permís a qualsevol activitat d’una dona
Un altre cop un gest simbòlic d’aperturisme que topa amb la realitat diària. Mentre les activistes seguien entre reixes, la Unió Europea reclamava a Riad la fi de la tutela masculina a les dones i als Estats Units diversos membres del Senat criticaven l’aplicació Absher, dissenyada perquè els homes saudites puguin localitzar i controlar en tot moment les dones de la seva família. L’aplicació, controlada per l’Estat, permet als homes, amb un simple clic, donar o treure permís a les dones per agafar, per exemple, un avió, i alerta, via SMS, si la dona en qüestió intenta abandonar el país. Es calcula que vora un miler de dones intenten abandonar el país cada any, com va ser el cas de la mediatitzada Rahaf al-Qunun. Moltes no ho aconsegueixen precisament per serveis com el d’Absher. Google s’ha negat a retirar l’aplicació dels seus serveis al·legant que no vulnera cap de les seves polítiques d’ús.
Imatge exterior malmesa
El judici arriba en un mal moment per a la monarquia saudita, encara ranquejant de l’enorme impacte que l’afer Khashoggi ha suposat a la seva imatge. Els intents de modernització del príncep hereu Mohamed bin Salman topen constantment amb la realitat d’una monarquia tancada i repressiva com la saudita, obsessionada pel creixement militar i el control a tota dissidència en un context de davallada de la seva influència aparellat a la fi del cicle econòmic del petroli. Les xifres confirmen que l’Aràbia Saudita ja és el primer comprador mundial d’armament: representa un 12% de les importacions globals. Atrapada en les aigües fangoses de la guerra al Iemen, que havia de representar una operació quirúrgica i ja compleix quatre anys; donant suport a la repressió de les manifestacions al Sudan o Algèria, o obsessionada per mantenir obert el conflicte diplomàtic i comercial amb la seva veïna Qatar, la suposada agenda reformista del príncep hereu Bin Salman es confronta amb la realitat. L’impactant afer Khashoggi simplement va suposar la cirereta que va culminar el pastís. Un afer que, és evident, ha marcat un abans i un després per la monarquia saudita.
Els rumors sobre les disputes internes dins la família reial van tenir un nou capítol recent. The Guardian revelava fa unes setmanes les possibles desavinences entre el rei Salman bin Abdulaziz i l’hereu Mohamed bin Salman. Unes desavinences marcades, en part, per l’assassinat del periodista a l’ambaixada d’Istanbul. Les investigacions de la CIA han estat concloents: el príncep Bin Salman va ordenar l’assassinat. El rei començaria a estar fart de la manera matussera de fer les coses del jove hereu. Fa unes setmanes va provocar controvèrsia fins i tot per haver caminat per sobre la sagrada Kaaba, a la Meca, en un gest que molts van trobar de mal gust i desconsideració.
Malgrat tot, les tensions van arribar als màxims quan, aparentment, durant un viatge a Egipte el febrer, el rei Salman va ser avisat d’uns possibles moviments en contra seu. Algunes fonts fins i tot insinuen un possible moviment colpista, però semblen exagerades. El príncep, aprofitant que el viatge li atorgava poders com a rei adjunt, va nomenar, com hem dit abans, la princesa Reema Bint Bandar com a ambaixadora als Estats Units i va posar el seu germà Khaled bin Salman com a ministre de Defensa. Per primera vegada en dècades un rei adjunt aprofitava una situació així per fer nomenaments d’aquesta envergadura. Aparentment, els canvis s’haurien produït sense el coneixement del rei, que, segons The Guardian, se n’hauria assabentat per la televisió des del Caire.
Més enllà de l’incident, el pes creixent de l’imprevisible hereu Mohamed bin Salman és un fet palpable, fins i tot en la política de normalització amb Israel. Mentre el seu pare sembla molest per la decisió de Trump d’establir l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, el fill aposta per més cooperació econòmica i fins i tot militar amb l’entitat sionista. L’hereu també va comprar a cop de talonari suport internacional en la recent gira per Àsia, prometent inversions de més de 20.000 milions de dòlars al Pakistan i de cinc vegades més a la veïna Índia. Cal recordar que ambdues es troben en situació d’enorme tensió pels recents episodis al Kashmir. Poc importava al príncep saudita, que buscava guanyar influència a la zona davant el seu competidor i arxienemic: l’Iran. Menys profitosa va ser la parada a la Xina, on Xi Jinping va assegurar que no pensava canviar la seva relació estratègica amb l’Estat persa per molts petrodòlars que li posés Bin Salman sobre la taula i va emplaçar Riad a cooperar més amb Teheran.
