El 14 de novembre, l’Argentina va ser l’únic país del món a votar en contra d’una resolució de les Nacions Unides per prevenir la violència masclista en entorns digitals. Aquesta decisió, més enllà d’aïllar el país a escala internacional, simbolitza el profund gir reaccionari del govern de Javier Milei contra els drets de les dones i les persones LGTBIQ+.
En un país que havia estat referent per al feminisme global, amb fites com la legalització de l’avortament, aquest retrocés posa en risc conquestes històriques i deixa desprotegides milions de dones en un context d’augment de la pobresa. Més del 50% de la població argentina viu sota el llindar de la pobresa.
D’altra banda, les dades de l’Observatori de Feminicidis Adriana Zambrano mostren que, fins al 31 d’octubre, l’Argentina ha registrat 263 feminicidis des de principis d’any, un indicador alarmant de la violència masclista al país, en què els feminicidis són, només, l’extrem més visible.
Motoserra contra els drets de les dones
Una de les primeres mesures del govern de Milei va ser tancar el Ministeri de la Dona, Gèneres i Diversitat, una institució central per a l’aplicació de polítiques feministes. Inicialment reduït a una subsecretaria dins del Ministeri de Capital Humà, l’organisme va ser completament desmantellat poc després.
Són accions que s’inscriuen en el marc del seu programa ultraneoliberal, conegut com el “pla motoserra”, que busca destruir estructures estatals fonamentals.
Una de les primeres mesures del govern de Milei va ser tancar el Ministeri de la Dona, Gèneres i Diversitat, una institució central per a l’aplicació de polítiques feministes
Luci Cavallero, activista del moviment feminista Ni Una Menos, denuncia que les polítiques de Milei han implicat acomiadaments massius en serveis clau davant la violència contra les dones, com ara la línia d’atenció telefònica 144, que assistia víctimes de violència de gènere. Aquesta línia ha rebut més d’un milió de comunicacions entre el 2019 i el 2023.
Cavallero també assenyala que el govern ultradretà ha dificultat l’accés a programes com Acompañar, que proporciona suport econòmic a les víctimes de la violència de gènere, i s’han retallat iniciatives com el pla ENIA, destinat a prevenir embarassos adolescents.
El govern ultradretà dificulta l’accés a programes de suport econòmic a víctimes de violència masclista i ha retallat iniciatives per prevenir embarassos adolescents
Aquest buit institucional s’agreuja en un context de pobresa creixent que “té un rostre femení”, denuncia Cavallero. És un panorama que es tradueix en més vulnerabilitat social, menys suport a les víctimes i una desarticulació de les polítiques amb perspectiva de gènere a l’Estat. Així, desenes de milers de dones queden desprotegides en un país que s’enfonsa en desigualtats estructurals.
Atacs a la diversitat i impacte en les persones trans i travesti
El tancament de l’Institut contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme (INADI), un organisme històricament associat amb la defensa dels drets LGBTIQ+, també ha suposat un fort retrocés.
A més, els acomiadaments massius en l’àmbit públic afecten especialment les persones trans i travestis, que ja patien una exclusió sistèmica en el mercat laboral. També s’ha incrementat la persecució de les treballadores sexuals a través de la violència i la persecució policial, segons denuncien diversos espais polítics feministes. La plataforma RADAR fa seguiment del creixement de la violència en paral·lel a l’ascens de la ultradreta a l’Argentina.
Discursos d’odi institucionalitzats
Des de les institucions, el govern de Javier Milei promou discursos antifeministes i anti LGTBIQ+. Figures com el ministre de Justícia, Mariano Cúneo, han fet declaracions obertes contra la diversitat sexual i de gènere: “El nostre valor és la família [heternormativa]. Rebutgem la diversitat d’identitats sexuals que no s’alineen amb la biologia”.
La repressió també és simbòlica. El govern ha prohibit el llenguatge inclusiu a l’Administració pública argentina, en un gest que invisibilitza la diversitat de gènere, i ha rebatejat espais emblemàtics com el Salón de las Mujeres de la Casa Rosada, ara anomenat Salón de los Próceres.
El govern ha prohibit el llenguatge inclusiu a l’Administració pública argentina, en un gest que invisibilitza la diversitat de gènere
“S’ha instal·lat un clima de desprestigi cap a les institucions públiques”, explica Sara, investigadora del CONICET que ens demana no fer públic el seu nom complet per temor a represàlies laborals en el principal organisme públic d’investigació.
Aquest clima afecta especialment l’àmbit universitari, en el qual les ciències socials i, particularment, els estudis de gènere són desacreditats sistemàticament. “Aquest govern no només deslegitima la nostra tasca, sinó que erosiona la capacitat d’acció de les institucions que podrien promoure un canvi social inclusiu”, afegeix.
Resistència i resiliència feminista
Les mobilitzacions del 25 de novembre sota el lema “Vivas, libres, desendeudadas y sin hambre nos queremos” van reunir milers de persones als carrers.
“Estem intentant equilibrar l’energia entre resistir els atacs i construir estructures alternatives que ens permetin sostenir-nos a llarg termini”, explica l’activista de Ni Una Menos Luci Cavallero
“Estem intentant equilibrar l’energia entre resistir els atacs i construir estructures alternatives que ens permetin sostenir-nos a llarg termini”, conclou Cavallero.
El feminisme argentí, que ha estat exemple mundial, es troba ara davant d’una ofensiva sense precedents. Però el teixit de resistència es manté actiu, amb la mirada posada a defensar les conquestes històriques i enfrontar una dreta que amenaça d’esborrar dècades de lluita.
