Carlos Cruz va entrar a Cauce Ciudadano després que assassinessin un amic seu. Va trobar en aquesta organització d’antics membres de bandes una eina per combatre la criminalitat que colpeja la ciutat de Mèxic. Llanos s’hi va involucrar des d’una perspectiva acadèmica, convençuda que calia promoure estratègies per garantir una vida autònoma a les adolescents més vulnerables. A través d’una àmplia metodologia de treball, l’entitat ja ha atès 230.000 nois i noies atrapades en el circuit de la violència. “Des de la pedagogia, la creativitat i la incidència en escoles i presons mirem d’apoderar-los”, explica Cruz, mentre Llanos afegeix: “Es tracta de promoure una narrativa de justícia que vagi més enllà de la seguretat”. Gràcies a aquesta labor, Cauce Ciudadano ha esdevingut un referent social arreu de l’Amèrica del Sud, cosa que li va valdre ser guardonat l’any 2018 amb el premi Constructors de Pau que atorga l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
Cauce Ciudadano va sorgir el 1990 a Mèxic DF per acompanyar joves víctimes de contextos de violència. Quin balanç feu d’aquest període?
Vam trigar a adonar-nos que les institucions veien els joves com a simples objectes d’estudi. Se’ls tractava com si tinguessin rostre de pilota, mans de trofeus i cames de pinzells, pensant que a través del futbol i la pintura resoldrien els seus problemes. I això és fals: la criminalitat ve provocada per un Estat que ha renunciat a les seves polítiques econòmiques i socials.
La violència irromp quan l’administració dimiteix de la seva funció rectora?
Quan es privatitza, afavoreix el crim organitzat. I, com deia Johan Galtung, aquesta circumstància s’expressa en forma de violència directa però també en una violència estructural que impacta sobre la salut, el treball, l’educació i l’habitatge. Aquests aspectes no es resoldran fins que l’Estat no garanteixi el benestar de tothom, no sols d’unes elits que s’enriqueixen a costa d’ell.
La criminalitat és el refugi per a les persones que queden excloses?
És una sortida a la desesperació. Els joves s’hi veuen abocats perquè els proporciona reconeixement i cobertura, però cal anar més enllà: si l’Estat fos benefactor, aquestes bandes podrien aportar un rol enriquidor, ja que són entorns de creixement
i participació.
Quin paral·lelisme hi ha entre les bandes de Mèxic i les bandes sorgides al Salvador i altres països del continent?
N’hi ha algunes, però cal aclarir que a Mèxic la principal violència es concentra en grups paramilitars que trafiquen armes, venen droga i exploten mà d’obra en mines clandestines d’on extreuen acer per al comerç internacional. Dels 23 delictes inventariats en la Declaració de Palerm, els compleixen tots.
Cauce Ciudadano s’ocupa d’apartar el jovent d’aquest circuit?
Apliquem una metodologia que comprèn l’atenció sanitària i l’educació popular, perquè no sols és necessari canviar la mentalitat de l’oprimit sinó avisar l’opressor que el canvi està arribant. Parlem d’estimular la pedagogia de la tendresa, on posem de manifest que tothom és capaç de contribuir
a la resiliència comunitària. Moltes històries tenen un alt valor pedagògic.
De tot el jovent que heu atès, quants han reconduït la seva vida?
La majoria se’n surt però en condicions precàries. I això significa que el model econòmic hauria de basar-se en el bé comunal, perquè l’actual només genera desigualtats i bosses de pobresa. Si seguim així, acabarem vigilant-nos entre nosaltres i convertint la por en la manera de relacionar-nos. I així és impossible tenir una vida saludable.
Insistiu molt en els tallers artístics. Aquestes activitats ajuden a superar la violència?
L’art és el millor antídot contra la violència, raó per la qual la comunitat educativa faria bé a incorporar-lo, perquè en lloc de generar competidors pel mercat laboral crea persones amb recursos per ser felices.
En què se centra ara Cauce Ciudadano?
“Volem impulsar empreses d’autoocupació per a nois provinents de les bandes”
Hem impulsat una cooperativa de sabers per incidir en escoles, institucions i altres agents socials. I després estem en la fase de dissenyar Ciudad Retoño, una petita urbanització de dotze hectàrees situada a la perifèria de Mèxic DF en la qual hi haurà empreses d’autoocupació per a nois provinents de les bandes i activitats que aproparan la realitat indígena al conjunt de la societat. Mostrarà de manera pràctica que, des de la cooperació i l’educació popular, podem autogestionar les nostres vides amb el suport de la comunitat.
