Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Can Dündar, periodista turc a l’exili

“Estem arribant a la fi de l’era d’Erdogan”

/ Roser Gamonal

Era director de Cumhuriyet, el diari més antic de Turquia. L’any 2015 va publicar una investigació que provava l’enviament d’armes per part del govern turc a l’Estat Islàmic de Síria. Erdogan el va acusar públicament de traïdor i va exigir-ne un càstig. El mateix dia en què Dündar estava sent jutjat a Turquia per traïció, va patir un intent d’assassinat per part d’un home que li va disparar dos trets. Minuts després, il·lès, va ser condemnat a cinc anys de presó per “filtrar informació secreta de l’Estat”. Les darreres setmanes ha estat a Barcelona per denunciar el seu cas, explicat al llibre Arrestados (Descontrol, 2019), i entrevistar-se amb els presos polítics catalans i, des de l’exili, aglutinar la solidaritat internacional en la defensa de la llibertat de premsa i d’expressió.

 

Cumhuriyet va destapar la flagrant col·laboració del govern de Turquia amb l’enviament d’armament i l’entrenament de militants gihadistes a Síria. Hi ha evidències que demostren aquesta connivència. Per què es fan els ulls grossos a Erdogan, tant des de l’interior de Turquia com des de l’exterior?

Realment no ho sé. Aquests enviaments es feien a través de negociacions secretes; era una operació encoberta. L’armament estava amagat en caixes de medicines que els serveis d’intel·ligència turcs enviaven a Síria. En els vídeos vam veure com els camions eren conduïts per agents dels serveis d’intel·ligència, que inclús van ser detinguts per gendarmeria i policia turca a la frontera. Pots imaginar-te la situació? L’enfrontament entre els cossos policials i els serveis d’intel·ligència? És un detall d’un país amb molt pocs trets democràtics. El principal objectiu del govern turc era aturar la construcció del projecte d’estat kurd a Síria, i van creure que ho aconseguirien si donaven suport als gihadistes que lluiten contra el poble kurd. Probablement els països estrangers ja ho sabien, però com que no coneixien els detalls de l’operació no ho van assenyalar obertament.

Què t’ha suposat tota aquesta persecució i repressió en l’àmbit personal? Quin cost ha tingut per a tu, els teus i el teu entorn?

“El que va passar amb el referèndum a Catalunya és molt semblant al comportament de la policia turca”

Com a periodista, inclús abans d’Erdogan, la llibertat d’expressió i el periodisme a Turquia han estat problemàtics. Vaig començar en el periodisme als anys 80 durant el govern militar. Hi havia censura i molts periodistes van ser empresonats, però no tants com avui dia. Avui és pitjor que durant el govern militar. Jo ja vaig ser processat en aquella època, però no demanaven condemnes de per vida per a periodistes com fan avui amb mi. I el preu per dir la veritat és molt alt, avui dia. Més alt que mai. Hi ha censura, i el pitjor és que l’autocensura i la por s’han instal·lat en diaris i televisions. Així que no cal censura, tothom ja sap què pot publicar i què no. Si publiques la història, demà seràs a la presó, així que la majoria prefereixen no publicar-la. En l’àmbit personal, la meva vida ha canviat totalment. He deixat el meu país, he deixat les persones que estimo, he estat empresonat i atacat pel govern, he perdut la meva feina, el meu diari, estic lluny de la família. Què més em pot passar? I encara així, segueixo lluitant per la veritat, res més.

Creus que podràs tornar a Turquia aviat?

És el meu objectiu, per això estem lluitant, és clar. Depèn de la nostra lluita. Encara hi ha gent a Turquia resistint, i s’ha vist com almenys la meitat de la població està votant en contra d’Erdogan.

Vas patir un intent d’assassinat abans d’entrar en un judici on, el mateix dia, et van condemnar a cinc anys. Els tentacles i la presència del MIT –organització d’intel·ligència nacional– és generalitzada i també hi ha proves de la presència de Gladio sobre el terreny, una força otanista que perpetrava atemptats a Turquia. Podem parlar que a Turquia hi ha un estat dins de l’estat? Com opera?

Hi ha un cavall que sempre hi és. Podem lluitar per canviar el genet que el munta, l’estil de la direcció que pren d’aquest cavall, però sempre tenim el mateix cavall. Hem de mirar de treure’ns de sobre el cavall i no el conductor. Erdogan ha reemplaçat el genet, que eren els soldats, i s’ha col·locat ell mateix, i ens ha dit: “Què voleu, una administració militar o un estat policial?”. Així que el que tenim avui dia és el segon.

La vulneració i els atacs a la premsa i la dissidència amb bombes, assassinats, detencions i clausures de mitjans són una constant a Turquia. Per què s’amaga tant tot el que passa en aquest país i, sobretot, per què Europa contribueix a encobrir-ho?

Els refugiats. Tenim quatre milions de refugiats a Turquia finançats per Europa i allotjats en camps. Europa està pagant a Erdogan per evitar que entrin a sòl europeu. El tracte és alguna cosa així: “Tu mantens els refugiats a Turquia i a canvi ens taparem els ulls per no veure el que políticament fas a Turquia”. Un acord vergonyós. La segona qüestió és que Turquia és un mercat enorme per a les empreses europees. I les grans empreses prefereixen un dictador estable abans que un funcionament caòtic. Si tens un dictador, pots pagar diners i tot funciona més fàcilment. No els preocupa la democràcia, Erdogan els dona l’estabilitat que volen. Hem de defensar la nostra democràcia davant de les empreses i els països europeus. Finalment, Europa i Occident no volen perdre Turquia, perquè Turquia vigila les fronteres d’Europa i els drets d’Europa a Síria. I Turquia està jugant aquesta carta extorsionant Europa amb Rússia. Per Erdogan és difícil pactar amb Merkel; és més senzill pactar amb Putin. I els diu: “Si em molestes, tinc un nou company que és Rússia”.

A l’Estat espanyol estem vivint una situació de certa vulneració de drets fonamentals. Hem tingut tancaments de mitjans de comunicació, empresonaments de cantants… Creus que estem molt lluny de la situació que es viu a Turquia, en qüestió de mentalitat governamental?

“Hem de lluitar tots junts perquè hi ha un atac global contra els drets humans a tot el món”

És absolutament incomparable. Espanya és un país europeu amb una certa experiència en democràcia. Saben què significa Franco, encara que hi hagi algunes regions o persones nostàlgiques. Però la separació de poders existeix, la democràcia existeix i el sistema de partits segueix existint. El que va passar amb el referèndum és molt semblant al comportament de la policia turca. Els presos polítics han passat més d’un any a la presó. Vaig començar a preguntar-me sobre el sistema judicial i com un país a Europa, amb estàndards europeus, pot mantenir gent presa tant de temps sense veure un jutge… Pots dir que això no és cosa meva, però malauradament ho és, perquè el govern turc sovint ha mostrat Espanya i els Estats Units com a exemple de valors occidentals. I si estàs representant els valors occidentals, els has d’obeir, no canviar-los. S’estan restablint els estàndards. Ara França interroga tres periodistes que investigaven les armes enviades al Iemen. És una malaltia que s’està estenent per tot el món: Trump és una amenaça, Orban és una amenaça, els partits populistes ho són… I Erdogan és part d’aquesta família. Lluitar contra Erdogan és lluitar contra Putin al mateix temps. Hem de lluitar tots junts perquè hi ha un atac global contra els drets humans a tot el món. Així que si l’atac és global, la resposta ha de ser global.

Turquia juga un paper fonamental en el desenvolupament i la supervivència del poble kurd. Quin és el futur a curt i mitjà termini que li espera després de l’anunci de la retirada de tropes dels Estats Units de territoris kurdosirians?

Es tracta d’un joc de poder. No crec que els Estats Units (EUA) estiguin preparats per marxar. Rússia és allà per substituir-los i ells no volen que els russos guanyin poder a la regió. La millor solució és que la gent de Síria pugui decidir per si mateixa, sense ingerències de poders estrangers. Perquè mentre Turquia, Europa, Rússia, EUA… hi estiguin implicats, no es pot solucionar el problema. I els kurds són part de la solució. Ells estan construint la seva pròpia regió, decidint el seu futur i lluitant contra el radicalisme islàmic, que era gran part del problema, ja que els gihadistes tenien suport de països islàmics i van intentar convertir Síria en un país islamista radical. Els kurds han salvat el país de la foscor, estan salvant la regió. En lloc de castigar-los, Turquia hauria de donar-los suport. Però per Erdogan, els kurds són l’enemic i els islamistes els aliats. Podem imaginar una Síria sense els kurds? Qui lluitaria contra l’ISIS?

En un escenari de nacionalisme islàmic turc creixent com l’actual, és possible una pretesa pau social entre els pobles kurd i turc? Com es percep al carrer, aquesta possibilitat?

Ha de ser-ho; és una necessitat. El PKK i el govern turc han lluitat durant 40 anys, amb un balanç de més de 40.000 morts. És una guerra de sang i és moment d’aturar-la políticament. Vam donar suport a Erdogan fa cinc anys quan va intentar un procés de pau. Odio les seves polítiques però li vaig donar suport perquè va ser un pas valent, tot i que era un pas tàctic, no sincer. És més o menys com passa a Irlanda, Catalunya, Llatinoamèrica… La majoria de països tenen problemes similars i és impossible solucionar els problemes ètnics per la força. L’única solució és el diàleg.

La solució és el diàleg, però sembla una opció difícil mentre Erdogan segueixi en el poder. Què ha de canviar?

“Europa té els valors de secularisme, llibertat de premsa, igualtat entre homes i dones, i els hem de defensar”

En aquests anys ningú podia veure alternatives a Erdogan perquè era molt poderós. Les recents eleccions locals van significar un canvi molt important. Per primer cop en 25 anys ha perdut el poder a Istanbul. Hi ha una espècie de front democràtic contra ell, que inclou partits nacionalistes, socialdemòcrates, comunistes i kurds. Les coses han canviat en un parell de mesos i tenim més esperança ara que abans de les eleccions. Per primer cop la gent es queixa de l’economia i per primer cop en 17 anys hi ha gent del seu partit enfrontant-s’hi i formant un nou partit. Això mai havia passat. La gent s’ha adonat que el primer pas és fer-lo fora. Estem arribant al fi de l’era d’Erdogan.

En aquest sentit, durant el seu periple de detenció a l’Estat espanyol per ordres de Turquia, Hamza Yalcin va augurar que la solució democràtica per a Turquia passava actualment per una coalició entre socialdemòcrates del Partit Republicà del Poble (CHP), el moviment kurd i el marxisme turc. Creus que té possibilitats de funcionar?

Crec que sí, perquè no hi ha una altra alternativa. Imagina un país on cada institució està sota el control del govern, com el parlament i la judicatura. Com pots lluitar contra això? És lluitar junts sota un paraigua democràtic per defensar junts la democràcia. Tot i això, cadascú amb les seves particularitats. És per això que considero que funcionarà. Per això Erdogan està acusant-los d’estar del costat dels terroristes, intentant trencar aquesta aliança, fent fora el partit kurd de la coalició, i farà el que pugui per aconseguir guanyar de nou a Istanbul. Tal com ho veig, serà un govern de transició, serà en clau de fer fora Erdogan. Necessitem aquest procés de transició a la democràcia amb aquesta gran coalició.

Quina és la situació de les presons a Turquia? Què pots destacar de la teva experiència penitenciària?

Parlant des de la meva experiència, crec que s’hauria de separar el període d’abans de l’intent de cop d’estat i el de després. Abans de l’intent de cop d’estat vaig estar tres mesos pres i en aïllament. Era dur però acceptable. No puc parlar de tortura o d’alguna actitud en contra meva. Després del cop d’estat, les coses han canviat moltíssim. Erdogan ho controla tot. Les condicions han canviat molt i els meus companys estan en un context molt diferent. Nosaltres podíem veure advocats en qualsevol moment, les nostres famílies un cop per setmana… Hi ha moltes restriccions respecte a escriure cartes, llibres… Tot està molt més limitat, especialment per als presos polítics.

Fa poc vas declarar que l’Estat espanyol estava donant un molt mal exemple dels valors europeus en la gestió del conflicte amb Catalunya. A quins valors europeus et refereixes?

“Pots anar avui a Turquia i fer un tuit o un retuit sobre Erdogan, veuràs quina és la conseqüència”

Europa té els valors de secularisme, democràcia, llibertat d’expressió, igualtat entre homes i dones, llibertat de premsa… Aquests són els valors que hem de defensar. Són els valors tradicionals. No dic que els respectin al 100%, però és sobre els quals es va construir. Hem d’anar plegats per defensar aquests valors contra els governs. I per això he visitat els líders polítics catalans a la presó, per escoltar-los i mostrar-los la meva solidaritat. Estic segur que mostraran solidaritat amb la nostra causa, a Turquia. La Txell Bonet [parella de Jordi Cuixart] vindrà avui a la meva presentació del llibre i sé que es mantenen en contacte i solidaritat amb la meva parella, que és a Turquia i a la qual han retirat el passaport. És un petit exemple de com funciona aquesta solidaritat, aquesta petita família. Nosaltres representem els valors europeus, no els governs.

Com a exiliat i activista pels drets humans, trobes que estàs sent efectiu en la defensa dels drets humans i en la denúncia de l’Estat turc?

No només soc jo qui ho demostra. Pots anar avui a la tarda a Turquia i intentar enviar un tuit o un retuit sobre Erdogan. Tu mateix veuràs quina és la conseqüència. Hi ha milers d’estudiants a la presó per això. Un amic meu del diari, que era dibuixant, està a la presó per dibuixar irònicament sobre el govern. Tenim una persona a redacció que s’encarregava de fer el te i que va ser arrestada per un comentari que deia que no serviria te a Erdogan si vingués. Un policia ho va sentir, el va delatar i l’endemà el van detenir. És molt fàcil demostrar-ho, perquè la gent encara envia tuits crítics, constantment. Tot i que la por hi és present i és molt efectiva, encara hi ha gent valenta que es contamina d’aquesta energia i força. Crec que aquesta gent valenta guanyarà. Soc optimista amb el futur de Turquia. Alguna cosa està canviant.

Article publicat al número 479 publicación número 479 de la Directa