Tenen deu dies naturals per abandonar l’edifici. El compte enrere va començar ahir per a les 41 persones, incloses catorze menors d’edat, que viuen des del 2018 al setè bloc recuperat per la PAHC Bages. Tombant l’absolució Jutjat d’Instrucció número 2 de Manresa, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona condemna vint habitants del Bloc 7 per un delicte d’usurpació que comporta una pena de tres mesos de multa de cinc euros diaris i estableix que han de desallotjar l’immoble en el termini de deu dies naturals des de la notificació a les representacions processals. Si no l’abandonen voluntàriament, el jutjat haurà d’incoar un procediment d’execució i fixar una data. Però més enllà del que dicta la sentència per la via penal, Berni Sorinas, de la Plataforma, adverteix que el conflicte només es pot resoldre “si l’edifici passa a mans públiques, ja sigui negociant la compra per part de l’Ajuntament de Manresa o la Generalitat de Catalunya, o a través de l’expropiació per interès general: garantir l’habitatge a 41 persones”.
Una hipotètica negociació o expropiació seria amb o de Nargam SA, una empresa que, segons el registre mercantil, es dedica a la promoció d’habitatges i locals de negoci, i el 2019 comptava amb 30 milions invertits en actius. A més, està vinculada a l’operació especulativa del cas de l’hotel de les Drassanes a Barcelona –amb la llicència suspesa des de 2017. En aquella ocasió, els directius de Nargam a través d’una altra empresa, Inversiones Lengar SL, van comprar dos solars a la cooperativa d’habitatge de la UGT que havien de destinar-se a habitatge social. L’operació va generar a Inversiones Lengar una plusvàlua de 5,6 milions d’euros en només dos anys: van comparar els solars per 2.343.947 milions d’euros i els van vendre a Barcelona Investments per 7.950.000. La PAHC denuncia que han enviat correus a la propietat sense obtenir resposta i quan van dur a terme una acció de protesta a la seu de Cornellà de Llobregat no els van voler rebre. Nargam SA també participa d’algunes mercantils amb negocis hotelers a l’Argentina, com l’Hotel Nogaro Buenos Aires SA i Compañía Hotelera Argentina SA.
La propietat Nargam SA el 2019 comptava amb trenta milions invertits en actius i està vinculada a l’operació especulativa del cas de l’hotel de les Drassanes a Barcelona
Les famílies que viuen al bloc es pregunten com poden fer front a unes multes quan viuen situacions molt precàries. “Cobro l’ingrés mínim vital i des de fa tres mesos també la renda garantida perquè el pare dels meus dos fills no ens passa la pensió d’alimentació”. Meryem Malki, de trenta anys, ha hagut de sobreviure amb tan sols 600 euros durant molt de temps i començar des de zero, després que qui era el seu marit la fes fora de casa amb dues criatures a Astúries: “No tenia on anar i vaig marxar cap a Catalunya a casa de la meva cunyada durant quatre mesos, sense cap ingrés. Entrar en contacte amb la PAHC i entrar al Bloc 7 em va canviar la vida”. Malki, que havia arribat amb una motxilla a l’esquena, va poder moblar mínimament el pis amb el suport de les activistes, que també la van ajudar amb el divorci, la inscripció dels infants a l’escola i l’acompanyament a serveis socials. Ara espera ser inclosa a la mesa d’emergència, on hi ha persones que triguen dos anys a accedir a un habitatge.
En el bloc no només hi viuen 41 persones en 15 pisos i tres oficines, sinó que als baixos hi ha l’Escola Soror, un espai d’acompanyament i trobada entre dones, on Malki aprèn la llengua, un Espai de Joves i un taller. L’edifici des del gener de 2018 és sostre per a moltes persones que no tenen alternativa: “La majoria vivim una situació molt difícil, el 70% no té papers i les que en tenen són mares solteres”, recorda Malki.
Un ‘càstig’ a la pobresa
La sentència estableix penes multa que sumen 9.000 euros. És a dir, si no es paguen, s’imposa privació de llibertat. Concretament, el jutge estableix una responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per cada dues quotes no satisfetes, així com el pagament de les costes processals. “Són polítiques punitives molt perilloses i si no poden fer front a les multes, se’n van a la presó pel fet no tenir sostre”, denuncia Sorinas, qui recorda que el moviment pel dret a l’habitatge al Bages està afectat per moltes sancions econòmiques, com la de 23.000 euros per llei mordassa per intentar evitar un desnonament, el 25 de març del 2019.
L’advocada Eva Pous considera que el dret penal no hauria d’intervenir: “Quan estava tipificada com a delicte més greu, els jutges eren més favorables a les absolucions i des que es va transformar en delicte lleu, amb una visió classista del dret, les absolucions cada vegada són menys”
L’advocada Eva Pous considera que el dret penal no hauria d’intervenir en casos d’okupacions: “Quan estava tipificada com a delicte més greu, els jutges eren més favorables a les absolucions i des que es va transformar en delicte lleu, amb una visió classista del dret, les absolucions cada vegada són menys”. En aquest cas, el jutjat d’instrucció havia absolt les habitants del bloc per la via penal, considerant, entre altres, que ja existia un procediment per la via civil, però l’Audiència Provincial ha canviat el criteri.
Fa poc, el mes de febrer, una altra sentència per okupació de l’Audiència Provincial de Barcelona es va posicionar en sentit contrari i, reforçant el parer de la lletrada, va absoldre una persona que okupava un immoble, entre altres, perquè “qualsevol conversa proposada per la part que ocupa l’immoble i la propietat per poder acordar quelcom sobre la situació, elimina el Dret Penal com a mecanisme de desallotjament”, explica Pous. Per la lletrada, però, el problema que ens torbem és que majoritàriament “el classisme i l’estat conservador de la judicatura dona una protecció màxima al bé abstracte dels habitatges i no al bé concret del dret a tenir un habitatge”.
