Contundent decisió judicial de la Secció Segona de l’Audiència de Barcelona. En una sentència que s’ha donat a conèixer aquest dijous a primera hora, considera que el fet que Carles S. desplacés una tanca d’obra col·locada a la ronda de la Universitat de Barcelona per tal de poder pujar a la vorera no pot ser punible i, per tant, acorda la seva absolució i l’eximeix de qualsevol responsabilitat en relació a la causa penal iniciada en contra seu fa dos anys, en el marc de les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél. “Cap dels actes de l’acusat que han quedat acreditats són per si mateixos constitutius d’una conducta mitjançant la qual s’alterés la pau pública a través d’actes violents o amenaces”, conclou la magistrada ponent de la sentència. La Fiscalia sol·licitava una pena de tres anys i mig de presó per un presumpte delicte de desordres públics i la prohibició a assistir a manifestacions durant el temps de compliment de la pena. Cal recordar que Carles S. va ser empresonat preventivament durant una setmana, sense l’existència de cap prova documental que acredités les acusacions dels Mossos d’Esquadra.
“Cap dels actes de l’acusat que han quedat acreditats són per si mateixos constitutius d’una conducta mitjançant la qual s’alterés la pau pública a través d’actes violents o amenaces”, conclou la magistrada ponent
“La paraula d’un agent de policia no és suficient per a trencar la presumpció d’innocència del meu defensat. No existeix cap altra prova perifèrica que acrediti l’acusació. Perquè no s’han aportat les imatges de les càmeres ubicades al lloc dels fets que el jutjat d’instrucció i la defensa vam demanar en reiterades ocasions?”, va exposar l’advocat Eduardo Cáliz (Alerta Solidària) en el torn de conclusions finals de la vista oral celebrada el passat 16 de maig. El sergent –amb una llarga i controvertida trajectòria– i l’agent de la Brigada Mòbil que havien testificat prèviament l’escoltaven amb atenció des de la banqueta del públic, on s’hi van voler quedar durant tot el judici, malgrat que la jutgessa que presidia el tribunal els va advertir que si ocupaven aquelles dues cadires no s’hi podrien quedar els testimonis de la defensa, per les reduïdes dimensions de la sala.
“No ho sé, no ho sé, això no és de la meva competència”, havia explicat el sergent uns minuts abans, quan Cáliz li va preguntar perquè no s’havien aportat proves documentals, actes on s’acreditessin danys o lesions o perquè no s’havia cridat a declarar els agents de la Brigada d’Informació que, suposadament, haurien alertat els antiavalots perquè es desplacessin a la ronda de la Universitat aquella nit, ja que un grup de joves “estava fent barricades”. En base a la manca de proves l’advocat d’Alerta Solidària va demanar l’absolució d’en Carles i va retreure a la Fiscalia que sota consideracions “de tipus polític” vulgués empresonar-lo durant tres anys i sis mesos.
