Els fets provats de la sentència són incontrovertits: la ferida al cap d’en Francesc, que va necessitar set punts de sutura, va ser causada per l’impacte d’una porra dels Mossos d’Esquadra. Tot seguit, però, la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona reconeix que no té prou proves per condemnar l’antiavalots 6252 de l’ARRO Ponent que havia estat imputat durant la fase d’instrucció. Cinc anys després dels fets, doncs, la lesió queda impune per la via penal, i els magistrats José María Assalit Vives, Laura Gómez Lavado i Pablo Huerta Climent es limiten a confirmar l’autoria policial. Malgrat tot, el redactat de la sentència obre les portes a la via del rescabalament administratiu a la víctima a través d’una indemnització, que hauria de sufragar la Generalitat de Catalunya mitjançant la seva asseguradora.
Es tracta de la segona sentència d’aquest mateix cas, ja que el passat mes de febrer altres tres magistrats ja havien absolt el policia, però el TSJC va ordenar repetir el judici
Es tracta de la segona sentència d’aquest mateix cas, ja que el passat mes de febrer altres tres magistrats de l’Audiència de Barcelona ja havien absolt el policia, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar repetir el judici atenent a “una errònia, irracional i clarament incompleta valoració de la prova”. L’episodi jutjat va succeir durant les protestes per la visita de Felip VI a Barcelona el 25 de febrer de 2018. A la cantonada del carrer d’Ortigosa amb el carrer de Trafalgar és on es va produir l’agressió. Posteriorment, l’home va ser traslladat a l’Hospital Dos de Maig, on li van diagnosticar una ferida contusa d’efecte tallant de cinc centímetres i li van col·locar set grapes de sutura amb anestèsia local. La Fiscalia, tot i reconèixer els fets, durant el judici va demanar l’absolució del policia, en aplicació de l’eximent de tractar-se d’un funcionari públic en exercici de les seves funcions.
L’acusació particular exercida per Irídia considera –en una nota de premsa– que l’Audiència els dóna la raó, “perquè efectivament un agent del cos de Mossos va ser qui li va causar la lesió al cap amb un cop de bastó policial”. Des de l’entitat de defensa dels drets humans posen el focus en “la insuficiència del sistema penal com a mecanisme extern de control dels abusos policials” i denuncien la manca de control dels superiors jeràrquics de la unitat ARRO acusada dels fets, ja que “tenen el deure de controlar i rendir comptes de les conductes delictives dels seus subordinats”.
Cal recordar, a més, que l’any 2018 encara no era obligatori que els agents anessin identificats amb el Número Operatiu Policial (NOP) per davant, per darrere i al casc. Des d’Irídia creuen que en aquest cas “d’haver estat així sí que hagués estat possible confirmar-ne la identitat”.
El testimoni dels periodistes
La sentència dedica diversos paràgrafs a analitzar el testimoni dels periodistes i fotoperiodistes que van declarar sota jurament a una de les sales de vistes del Palau de Justícia. El tribunal considera que el que van veure dos redactors de la Directa i un fotoperiodista freelance aquella nit no és “fiable” ni “suficient” per trencar la “presumpció d’innocència” de l’antiavalots imputat. La manca d’il·luminació a la zona dels fets, la distància de tres metres i mig amb el punt on es trobava el policia, la “fugacitat” de l’agressió amb la porra i el fet que l’antiavalots acusat portava “idèntica vestimenta” i tenia “una alçada i complexió similar” a la dels altres onze agents presents al cordó policial porten els tres magistrats a desestimar el testimoni dels periodistes.
Així i tot, en l’apartat de “fonaments de dret” del text es recorda a totes les parts, que “no és objecte de debat la línia editorial, la inclinació política o el compromís social, tant del mitjà amb el qual col·laboren els testimonis, com els seus propis”, en clara referència a un dossier de cent pàgines aportat per la defensa del mosso d’esquadra on es recollien publicacions a Twitter del periodista David Bou –un dels que va testificar en el judici– des de l’any 2012 i fins a l’actualitat, amb voluntat expressa de desacreditar-lo per les seves idees o opinions.
