“Vox acabarà amb els xiringuitos públics ideològics LGTBI i feministes”. Sempre que poden, integrants de la formació liderada Santiago Abascal afirmen que les organitzacions que defensen els drets sexuals i reproductius o la igualtat de gènere i reben ajudes públiques són “xiringuitos ideològics”. L’estratègia va sovint acompanyada d’un afegitó: els diners dels impostos que es destinen a aquests projectes i entitats servirien per a aquelles qüestions “que de debò importen a la ciutadania”.
El desembre de 2024, per exemple, la diputada de Vox a les Corts Valencianes, María Teresa Ramírez, presentava una proposició no de llei que plantejava “destinar els fons per a despeses supèrflues a donar resposta a les conseqüències de la dana”. Amb la tragèdia encara candent, Ramírez deia que aquell any les administracions estatals havien “malgastat” 673 milions d’euros –el 0,09 % del pressupost estatal– en subvencions a entitats estrangeres, moltes de les quals estaven relacionades amb la igualtat i els drets sexuals i reproductius. A les Illes, la diputada de Vox Manuela Cañadas Pinilla, va afirmar en comissió parlamentària que “mentre s’aproven subvencions i privilegis per a grups de pressió ideològics, la família, que és la base de la societat” era relegada “a un paper secundari”.
Ara que Vox ha posat un peu a les institucions, aquesta mena de discursos, lluny de quedar-se en el terreny de les paraules, han començat a tenir impacte sobre les organitzacions que defensen la igualtat i els drets sexuals i reproductius. A les Illes, per exemple, els sindicats han deixat de rebre ajudes per fer tasques d’assessorament en matèria d’igualtat. Al País Valencià, Chelo Álvarez, presidenta de l’Associació Valenciana en Defensa de la Igualtat, ALANNA, denuncia que, tot i que la seva organització no ha viscut retallades directes d’ençà que el PP governa de bracet amb Vox, hi ha una “paralització dels òrgans de participació, una manca d’interlocució institucional i la supressió d’espais de poder vinculats a la igualtat”.
On sí que hi han hagut retallades ha estat a l’Armari de la Memòria de la Generalitat Valenciana. Aquest servei públic té com a objectiu recuperar la història del moviment LGBTIQA+. Fins fa poc el gestionava el col·lectiu per a la diversitat sexual i de gènere Lambda. No obstant això, la Generalitat ha decidit “internalitzar” el servei, al·ludint motius d’eficiència econòmica. Segons Fran Fernàndez, coordinador general de l’entitat fins ara gestora, “és un tancament encobert”. Les treballadores de l’Armari de la Memòria denuncien que la Generalitat s’ha dedicat fins ara a obstaculitzar la seva feina.
També ha desaparegut el suport públic d’organitzacions de menor dimensió, com l’entitat feminista Eixam d’Algemesí que, des que el PP governa amb Vox, ha deixat de percebre una subvenció de 2.000 euros. El més notable d’aquest darrer cas és el fet que el mateix alcalde del municipi va reconèixer obertament que “l’ajuntament no té l’obligació de finançar a organitzacions que es dediquen a fer política”.
Aquest és un altre dels mantres que sovint esgrimeixen PP i Vox a l’hora de decidir qui es pot beneficiar d’ajuts públics. “No s’ha de gastar ni un cèntim en partides que tenen caràcter ideològic”, deia el gener de 2021 l’avui diputat provincial de Vox a les Corts i regidor a Paterna, Joaquín Alés. Arguments com aquest, però, contrasten amb els fons públics que l’extrema dreta, quan té responsabilitats de govern, destina a organitzacions que batallen contra el dret a l’avortament.
Activitats subvencionades
En els darrers tres anys, les notícies sobre subvencions que han anat a organitzacions antiavortistes s’han fet freqüents. En el cas del País Valencià, entitats com Red Madre, la Fundación Madrina o Provida troben en els governs territorials i locals del PP i Vox un aliat i una imprescindible facilitadora de fons. “Red Madre és la gran organització al territori, perquè té una estratègia d’incidència pública que comparteix amb els partits polítics de la dreta i l’extrema dreta”, explica la coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert. Es refereix, per exemple, al projecte de llei de “protecció de la maternitat” que l’organització va redactar el 2021 i que des d’aleshores ha estat presentat per Vox a desenes de municipis de tot l’Estat espanyol.
Segons una investigació del Fòrum Parlamentari Europeu per als Drets Sexuals i Reproductius entre 2019 i 2023 Red Madre va rebre 2,39 milions d’euros de finançament. I les dades del Ministeri d’Hisenda reflecteixen que les sucursals territorials d’aquesta fundació al País Valencià han rebut prop de mig milió d’euros de finançament públic des de 2023.
Red Madre manté llaços estrets amb les administracions controlades pel PP i Vox. L’11 de desembre de 2023, rebia un premi atorgat per l’Ajuntament d’Alacant, governat per la formació conservadora amb el suport de l’extrema dreta, en reconeixement de la seva tasca de voluntariat. Així, la regidora del PP Begoña León considerava la fundació antiavortista un “model a seguir per a construir una societat més compassiva i solidària”. I ens dedicava elogis entusiastes: “Sou un far de llum enmig de la foscor que mostra, fins i tot en els temps més desafiadors, que la humanitat té capacitat de brillar amb generositat i compassió”.
Segons el Ministeri d’Hisenda, les sucursals territorials de la fundació Red Madre al País Valencià han rebut prop de mig milió d’euros de finançament públic des de 2023
El 20 de novembre de 2024, el mateix Ajuntament va inaugurar un equipament batejat amb el nom d’Oficina de la Maternitat. Vox va exigir al govern municipal del PP la creació d’aquest centre, que des de l’activisme feminista s’ha rebatejat com “oficina antiavortista”, a canvi d’aprovar-li els pressupostos. En una publicació a xarxes, la regidora de Vox, Carmen Robledillo, donava les gràcies a diverses personalitats que havien assistit a l’acte d’inauguració de l’oficina, entre les quals hi havia Alejo Arias, president de la fundació Red Madre, i José Manuel Grau, regidor de Vox a l’Ajuntament del Campello i president de l’associació Pro Vida Alicante. L’oficina també va rebre l’aplaudiment del bisbe d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, que és conegut per haver resat davant de clíniques on es practica la interrupció de l’embaràs acompanyat de simpatitzants d’organitzacions com 40 Días por la Vida.
Aquesta darrera organització, segons indica la seva pàgina web, compta amb un contingent de voluntariat de 1.045 persones a València, Castelló i Alacant, que es dediquen a resar davant les clíniques on es fan avortaments. En diverses ocasions, dirigents de Vox han defensat aquesta pràctica que suposa una coerció de les dones que volen interrompre el seu embaràs. És el cas del regidor de Castelló Alberto Vidal, que el febrer deia que 40 Días por la Vida es planten davant les clíniques “per una causa profunda i sense increpar ningú: resen per les dones que sofreixen el drama de l’avortament”. De la mateixa manera, la regidora d’Elx Aurora Rodil s’ha manifestat davant dels centres sanitaris amb altres membres d’aquesta plataforma.
Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, afirma que entitats com aquesta “estan molt ben assessorades perquè saben perfectament quina estratègia han de portar a terme per no ser denunciades”. 40 Días por la Vida, de fet, assegura al seu web que es limita a “resar a la via pública de manera pacífica i silenciosa. No s’acosta per iniciativa pròpia a parlar amb les dones que volen avortar, ni amb els sanitaris. Per tant, és impossible que hi hagi assetjament”.
Amb la dana com a altaveu
El 6 de novembre el digital Diari La Veu, publicava que l’entitat Fundación Madrina oferia menjar en els punts de distribució d’ajuda humanitària que encara hi ha a les poblacions de l’Horta Sud més afectades pel desastre de la dana. Segons explicaven, la contrapartida era que l’entitat demanava informació a les dones embarassades migrades que s’acostaven al punt d’ajuda. A més, detallaven que quan una de les coordinadores de l’ajuda es va posar en contacte amb una integrant de la Fundación Madrina, aquesta li va reconèixer que l’organització s’encarrega d’“informar” i “assessorar” les dones embarassades perquè no avortin. Per contra, fonts de la Fundación, en declaracions al mitjà, van negar que l’oferta d’aliments es fes “a canvi” de dades personals de dones embarassades o “susceptibles d’estar-ho”.
Segons dades del Ministeri d’Hisenda, des de 2021 fins a l’actualitat, la Fundación Madrina ha rebut 3,87 milions d’euros en subvencions, la majoria de les quals provenen de la Comunitat de Madrid. Alhora, el seu president, Conrado Jiménez, que en el passat havia format part del consell d’administració del Banc Santander, es va reunir el passat juliol amb Carlos Mazón, que va agrair a la fundació la seva tasca durant la dana.
La vinculació entre classe política conservadora i les organitzacions contra l’avortament és freqüent. L’organització Hazte Oír, un think tank que es va fer famós per l’autobús transfòbic que ha passejat per tota la geografia de l’estat, té una llarga relació amb Vox. La presidenta de les Corts Valencianes, María de los Llanos Massó, abans de convertir-se en la segona autoritat del País Valencià, va formar part de la secció antiavortista d’aquesta plataforma cristiana integrista.
Així mateix, una filtració de Wikileaks de 17.000 documents l’any 2021 va demostrar que Hazte Oír i la plataforma internacional que aquesta organització va crear el 2013, CitizenGo, va rebre donacions de diverses persones de l’elit econòmica, com l’expresident d’El Corte Inglés, Isidoro Álvarez; David Álvarez Díez, del Grup Eulen (20.000 euros); Esther Koplowitz, de Fomento de Construcciones y Contratas (10.000 euros) o Bernard Meunier, de Nestlé (3.000 euros). Aquest acapte es va destinar a costejar una trobada de diversos líders europeus de l’espectre ultradretà i euroescèptic, l’any 2017 a Coblença (Alemanya), que va ser el bateig de foc de Santiago Abascal en l’escena internacional.
