Fidel Martínez, veí de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), és un del centenar de veïns i veïnes que es concentraren fa unes setmanes a la plaça de l’Ajuntament en rebuig a la instal·lació d’una macrogranja de pollastres broiler –una varietat creada per la indústria específicament per a la producció càrnia massiva. Amb una capacitat de producció de 850.000 aus a l’any, l’explotació es pretén ubicar a mig quilòmetre de l’espai natural de la llacuna del Fondo i a escassos 400 metres d’algunes de les cases de camp i comerços que hi ha als afores del municipi. “Ens pilla molt prop de casa. Nosaltres vivim ací mig any, però hi ha veïns que hi estan tot l’any”, exposa Martínez, a qui li preocupa la pudor que puga desprendre l’acumulació dels excrements i el pixum, així com que el vessament dels purins puga contaminar l’aigua de la zona, “que s’utilitza per donar a beure els cavalls i per regar els horts”.
El col·lectiu L’Arquet-Ecologistes en Acció ja ha presentat les al·legacions en contra d’un projecte que, segons denuncien, presenta “una sèrie de característiques poc rigoroses”, quant a la seua ubicació, les mesures “difoses” per reduir la pudor, com mantenir les superfícies netes o evacuar el fem a un dipòsit cobert en l’exterior; o en el procés de recollida de residus, del qual s’encarregarà una empresa transportista. Tanmateix, “no es donen les garanties per a la seua correcta gestió posterior”, es llegeix en l’escrit presentat per les ecologistes a la Conselleria d’Agricultura i que encara no ha sigut respost. Al col·lectiu també li preocupen les grans dimensions de la granja, quatre naus construïdes en una superfície de 8.700 metres quadrats des d’on preveuen que cada any s’emeten més de deu tones d’amoníac –gas format a partir de la descomposició dels residus– a l’any.
Segons la llei 6/2014 de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d’Activitats en la Comunitat Valenciana, aquesta macrogranja –impulsada per l’empresa Pla de Pinar SL, de l’empresari Ismael Rambla Broch, qui també administra empreses en l’àmbit de l’hostaleria i la compravenda d’immobles–, “pot resultar especialment contaminant per al medi ambient”, en superar les més de 40.000 places d’engreixament d’aus i, per tant, queda sotmesa a una Autorització Ambiental Integrada (AII). Es tracta d’una figura administrativa a la qual estan sotmeses les indústries més contaminants, com la ramadera –responsable del 14,5% de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, segons dades de Greenpeace. Així mateix, en l’informe de compatibilitat urbanística emès en abril de 2018 per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó, en mans de l’alcaldessa socialista Tania Baños, també es cataloga la macrogranja de “potencialment contaminadora”.
Atenent aquestes dades i davant el context d’emergència climàtica, per a Pep de la Rubia, membre de l’Arquet-Ecologistes en Acció, “no és procedent instal·lar ni aquesta granja ni la resta de projectes que estan en marxa i tindran un efecte directe i calculat en el medi ambient”. En concret, des de l’1 de gener de 2019 fins a aquest mes d’octubre, al nord-oest del País Valencià, on hi ha una major concentració de macrogranges, principalment, a les comarques dels Ports, l’Alt i el Baix Maestrat, la Plana Alta, La Serrania i la Plana d’Utiel-Requena, s’han acceptat 19 autoritzacions ambientals per construir noves granges avícoles i porcines; i hi ha sis expedients en estudi –un per a la macrogranja a la Vall d’Uixó, un altre per a una explotació avícola a Benicarló (Baix Maestrat), amb una capacitat de 657.000 aus a l’any; un tercer per a una granja porcina a les Coves de Vinromà (Plana Alta) i tres per a dur a terme dues ampliacions a Sinarcas (Utiel-Requena) i una a Segorb (Alt Palància). A banda, s’han aprovat 31 autoritzacions per executar ampliacions.
Segons denuncia Luis Suller, membre d’Ecologistes en Acció-La Serrania, existeix un “colador” en el procés d’aprovació de les ampliacions. La Conselleria –explica– “li concedeix a l’empresa la mateixa autorització ambiental que ja té, però amb uns condicionants”, com que es respecten els terrenys annexos als barrancs, tindre “especial cura” amb la gestió de residus o sol·licitar al govern municipal la confirmació de disponibilitat de recursos hídrics. No obstant això, després, la Conselleria “no té capacitat inspectora per comprovar o fer el seguiment de si eixos condicionants s’estan complint”, assegura Suller, qui detalla que l’any passat el govern autonòmic només va dur a terme set inspeccions, “ni un 2%”. La Directa s’ha posat en contacte amb la Conselleria d’Agricultura per preguntar-li sobre el procediment que se segueix a l’hora d’inspeccionar les explotacions, però no ha rebut cap resposta.
Sobreexplotació ramadera al nord del País Valencià
Alcora, Les Useres, Rossell, Tírig, Titaguas, La Jana, Culla, Forcall, Morella, Vilanova d’Alcolea, Vall d’Alba, Alpont, Aras de los Olmos, Sinarcas… La llista és llarga i s’incrementa cada mes. Tots aquests pobles, a banda de trobar-se a les comarques del nord-oest del País Valencià, tenen una característica en comú: en l’últim any s’han vist amenaçats per la instal·lació d’una o diverses explotacions de més de 2.000 porcs o 50.000 pollastres; o per l’ampliació de les macrogranges ja existents. No és un negoci nou, però en els darrers anys ha experimentat un fort auge. “El boom el trobem en l’augment de l’exportació cap a països asiàtics, principalment, la Xina, on el desenvolupament de la seua economia els ha conduït a imitar el consum de carn occidental”, assenyala Juan Antonio Oliver, membre de València Animal Save. En efecte, segons dades del Ministeri d’Agricultura espanyol, en l’any 2019, les exportacions de carn porcina a la Xina van augmentar en més de 222.000 tones respecte a l’any 2018, mentre que el consum de carn a l’Estat espanyol descendia –un 19% des de 2007. Els principals territoris productors de carn porcina són Catalunya i Aragó, amb 1.889 i 725 tones, respectivament, cada any. Els segueixen Castella i Lleó (633 tones), Castella La-Manxa (395) i el País Valencià (122).
Entre els ramats porcí i l’avícola es freguen els 23.035.000 animals, en una comunitat habitada per cinc milions d’habitants
A les comarques del nord del País Valencià, l’explotació ramadera genera al voltant de 215 milions d’euros anuals. Des de finals dels anys 90, la població d’animals de la indústria a tot el territori ha augmentat en un 40%. Ara, entre els ramats porcí i l’avícola es freguen els 23.035.000 animals, en una comunitat habitada per cinc milions d’habitants. Durant el mateix període, les dades oficials mostren com, a mesura que augmenta el nombre d’animals, es produeix un descens de les explotacions en totes les espècies, a excepció de la porcina, les granges de la qual han augmentat en més d’un centenar en l’última dècada. La reducció se centra, principalment, en les explotacions de tipus familiar, intensificant així el procés de concentració ramadera, amb què existeixen menys explotacions menudes, però les que hi ha són cada vegada més grans. De manera paral·lela, tant la quantitat de bestiar com la seua concentració massiva provoquen un greu impacte ecològic que afecta l’aigua, l’aire i el sòl.
El principal problema ambiental és el dels purins i l’alt nivell de nitrats que contenen. Tradicionalment, el pixum i els excrements dels porcs o les gallines s’han utilitzat per a l’adobat dels camps de cultiu, ja que les plantes empren els nitrats com a element nutritiu. Tanmateix, amb la producció intensiva d’animals, els residus excedeixen la capacitat receptora del sòl, es filtren i contaminen els aqüífers subterranis. Per evitar-ho, el reial decret 306/2020, pel qual es decreten les normes bàsiques d’ordenació de les granges porcines intensives, estableix que les explotacions han de disposar de basses de purins cercades i impermeabilitzades que eviten el risc de filtració i que permeten emmagatzemar-los durant almenys tres mesos; i han d’acreditar que disposen de la superfície agrícola suficient per a abocar-los, sempre complint amb la quantitat de fem màxim aplicada al sòl, que no ha de superar els 170 km/ha. Fa una dècada, aquesta xifra ja se superava a la comarca de la Serrania, on el municipi de Titaguas, per exemple, sofria una pressió mitjana de nitrats de 237 kg N/ha, tal com es recollia a l’informe La salut dels aqüífers del Túria, de l’associació d’agroecologia i sobirania alimentària cAterVa, de Xelva (la Serrania). A l’informe també es recollien els efectes nocius dels nitrats per a la salut. Aquest compost químic inorgànic pot conformar altres substàncies que són cancerígenes i, a més a més, una vegada en l’estómac es converteix en nitrits, que transformen l’hemogoblina –proteïna encarregada de transportar l’oxigen– en metahemogoblina, i poden provocar asfixia.
Al País Valencià, segons les últimes dades de la Generalitat Valenciana, hi ha 290 municipis –75 més que en 2014– en què els seus aqüífers o rius han superat la concentració màxima de mil·ligrams de nitrats
Al País Valencià, segons les últimes dades de la Generalitat Valenciana, hi ha 290 municipis –75 més que en 2014– en què els seus aqüífers o rius han superat la concentració màxima de mil·ligrams de nitrats per litre permesa per l’Organització Mundial de la Salut en alguna ocasió i s’han designat com a zones vulnerables per les masses d’aigua contaminades per nitrats d’origen agrari. “La zona de Castelló és una de les més afectades. Ens estem quedant sense aigua, un recurs comú, i la que tenim acabarà contaminada, com ja ha passat en alguns pous”, lamenta un membre de la Plataforma Les Useres, qui explica que prefereix mantindre’s en l’anonimat per por a les pressions i amenaces que ha rebut “de l’oligarquia de les granges”; una oligarquia que en aquest municipi de la comarca de l’Alcalatén es troba en procés de construcció de dues noves macrogranges i d’ampliació de dues altres.
L’Estat espanyol ha sigut condemnat en dues ocasions per incomplir les directives europees sobre l’abocament de purins. A més a més, el 8 de novembre de 2018, la Comissió Europea va incoar un procediment d’infracció contra l’Estat espanyol per protecció insuficient de les aigües contaminades per nitrats. A l’Estat, en només sis anys, la contaminació atmosfèrica per les emissions dels purins s’han duplicat: de 9.500 tones en 2012 han passat a 21.000 en 2018, segons el registre oficial d’emissions i fonts contaminants. A més dels nitrats, a la càrnia, segons explica de la Rubia, se’n fa un ús generalitzat d’antibiòtics per prevenir epidèmies provocades “per l’amuntegament en què viuen els animals”. “La presència d’antibiòtics –afegeix– afecta la qualitat dels aqüífers i contribueix a la pèrdua d’eficiència d’aquests medicaments”. Segons l’Organització Mundial de la Salut, en l’any 2050 la principal causa de mort en el planeta serà la resistència als antibiòtics.
També cal tenir en compte l’elevat consum d’aigua per part de la indústria. Segons les estimacions de la campanya Macrogranges No, al País Valencià, les explotacions porcines consumeixen més de nou milions de litres al dia, el que equival a quasi 1.360 piscines olímpiques cada any. Pel que fa a la cria intensiva d’aus d’engreixament, cada explotació d’uns 70.000 animals gasta quasi cinc milions de litres d’aigua a l’any. En alguns municipis les granges consumeixen més aigua que el conjunt de la seua població. Per exemple, a Alpont (la Serrania), a l’any, els 44.406 porcs –segons l’últim cens agrari, de 2009– consumeixen quasi huit vegades més aigua que la seua població de 637 habitants. “No pot ser que Alpont bega aigua com si fora un municipi com Torrent [amb 81.245 habitants]”, remarca Suller. El consum insostenible de recursos hídrics també va ser una de les principals denúncies per part de la plataforma d’Alcora contra la instal·lació d’una macrogranja de 29.017 gallines i pollastres, que ja es troba en funcionament. “Suposa un consum de tres milions d’aigua a l’any que provenen de la xarxa municipal d’aigua potable. Pensem que és totalment insostenible per a un poble de 10.000 habitants”, afirma Claudia Escobedo, veïna i membre de la campanya Macrogranges No a l’Alcora.
Pudor amoniacal
Abocar grans quantitats de purins als camps de conreu provoca efluvis que impregnen els nuclis urbans pròxims a les macrogranges d’una desagradable pudor amoniacal. La llei 6/2003, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, estableix que les explotacions s’han d’ubicar a 1.000 metres, com a mínim, dels nuclis urbans amb més de 2.000 habitants; de 500 metres per a nuclis de població entre 500 i 1.999 habitants, i de 250 metres en nuclis de població inferiors a 500 habitants. Així mateix, l’emplaçament de les macrogranges ha de respectar la denominada “zona de policia” de 100 metres d’ample entre la instal·lació i una zona d’aigua. Escobedo i Júlia Elizalde, coordinadora de la campanya Macrogranges No al País Valencià, coincideixen en el fet que aquestes distàncies “no són suficients” per “respectar el medi ambient i el benestar del veïnat”. La macrogranja de l’Alcora, per exemple, s’ubica a 350 metres de la urbanització El Regatell i a 400 metres, aproximadament, de l’embassament Maria Cristiana. “Les distàncies es compleixen, però la pudor arriba i els residus acabaran filtrant-se a l’embassament”, lamenta Escobedo. És el que ha passat recentment a Villar (els Serrans), on els residus, segons ha denunciat Ecologistes en Acció, “han arribat fins al barranc d’aigua”.
Segons dades de la Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial, el sector agrari n’és responsable de més del 90% de les emissions d’amoníac, que juga un paper important en l’aparició de la pluja àcida, en la Unió Europea. Per reduir les emissions de gasos contaminants i, en conseqüència, la petjada de carboni de les explotacions ramaderes, l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic 2013-2020 ja proposava una sèrie d’accions. Tanmateix, les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica mostren com no han sigut suficients: en l’any 2015, la indústria ramadera valenciana emetia 24,9 milers de kilotones de diòxid de carboni, mentre que en 2018, la xifra augmentava fins a 25,4.
La situació en què viuen els animals, en condicions d’amuntegament, és una altra de les crítiques centrals de les ecologistes i antiespecistes. Per a les membres de la campanya Macrogranges No al País Valencià, les explotacions són “centres de maltractament animal”, i “exemples de la falta de civisme i convivència”, ja que se sotmeten a milions d’animals a tractes “indignes i innecessaris”. El membre de València Animal Save posa l’accent en les condicions en què viuen els pollastres broiler: “No poden sostindre’s en peu. No poden caminar per anar a beure i acaben morint-se de fam i de set”. “En el cas dels porcs, –continua–, la principal problemàtica és la caudofàgia, l’alteració de la conducta dels porcs, que acaben atacant-se els uns als altres”. A banda de les condicions d’amuntegament i estrès, les ecologistes consideren alarmant l’efecte que la ramaderia industrial pot tenir en l’aparició de noves malalties infeccioses i epidèmies com l’actual. “En les granges industrials de pollastres és on amb més freqüència es troben virus que han mutat”, exposa de la Rubia, qui considera que la COVID-19 és una crida d’atenció per a canviar aquest model de producció.
Una indústria que augmenta la despoblació
El looby ramader utilitza l’argument de la lluita contra la despoblació per intentar aconseguir una opinió favorable a la instal·lació de macrogranges al nord del País Valencià, on les comarques de l’interior són les més afectades per la pèrdua de població. “La creació d’ocupació és el principal ganxo amb què es presenten aquests projectes”, explica de la Rubia. No obstant això, segons les ecologistes, la ramaderia industrial destrueix més treball del que genera, i el que produeix és “escàs i precari”. “Per cada 5.000 porcs, la indústria genera un lloc de treball, que habitualment és un fals autònom; i destrueix el treball dels xicotets ramaders”, afegeix l’ecologista de la Vall d’Uixó, on la promotora preveu crear només tres llocs de treball. En la mateixa línia, Escobedo subratlla que la indústria ramadera agreuja encara més el procés de despoblació: “La contaminació que genera la indústria fa que la gent tinga més ganes d’abandonar els pobles, que és el que els interessa”.
Per a Elizalde, aquest model “és totalment insostenible”. “No només demanem que es complisquen les directives –continua–, sinó que s’aprove una moratòria que ature les autoritzacions de macrogranges fins que no s’execute un diagnòstic complet de la situació”. El passat mes de juny, es va aprovar la Proposició No de Llei (PNL) sobre la ramaderia industrial, amb què el Govern valencià es compromet a establir mesures efectives en defensa de la ramaderia ecològica i a tenir en compte, a l’hora d’avaluar la idoneïtat d’una macrogranja, el grau de vulnerabilitat a la contaminació per nitrats. Ara, el col·lectiu demana que totes aquestes promeses es plasmen també en la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, amb l’aprovació de mesures com la moratòria, la limitació del tamany de les explotacions, l’augment de la distància entre granges i nuclis urbans o un major control en la gestió de residus, emissió de gasos contaminants i ús de recursos hídrics.
