L’agost de 2020, Assumpta Duran abandonava la masia que havia estat casa seva durant 35 anys. Naturalis Science Food S.L. havia adquirit la finca de Lloberes de Dalt (les Llosses) i no hi volia cap inquilina. Gairebé simultàniament, va ocórrer el mateix a la masia Terradelles de Sant Jaume de Frontanyà. Arran de les primeres expulsions, va néixer una plataforma que denunciava els suposats plans de l’empresa de construir un gran vedat privat de caça i una granja cinegètica.
Després de tres anys i una pandèmia pel mig, Naturalis Science Food, administrada per Marc Riera Cabane i l’inversor alemany Rainer Voortman, ja ha comprat set finques amb tretze masies en diferents municipis del Berguedà i el Ripollès. Però, a més, la majoria dels terrenys s’ubiquen dins els límits de dues Àrees Privades de Caça (APC) de les quals ja n’és titular i que abasten 1.353 hectàrees. Segons el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’empresa va crear el vedat Les Lloberes el 2021 i va adquirir la titularitat del vedat Les Llentes i Caselles l’agost del mateix any.
En l’actualitat, l’empresa és propietària de totes les finques –excepte una– dins de les àrees privades de caça que ostenta i en té dues més dins del vedat Les Planes
Tot i que l’empresa no ha aclarit a la Directa els plans que projecta a la zona, en l’actualitat és propietària de totes les finques —excepte una— dins de les àrees privades de caça que ostenta i en té dues més —Lloberes de Dalt i Terradelles— dins el vedat Les Planes, que pertany a la Societat de Caçadors de Sant Jaume de Frontanyà. Aconseguir la titularitat del vedat Les Planes suposaria la connexió de les tres àrees, que sumen vora 3.572 hectàrees. De fet, a la plataforma No als vedats elitistes li consta que l’empresa, per ara, ja té un contracte amb la societat de caçadors per a la cessió de drets d’aprofitament cinegètic en els terrenys de les dues finques de la seva propietat dins aquest vedat.
Dedicada a la producció i comercialització d’alimentació animal, Naturalis Science Food va ampliar el seu objecte social a la promoció, adquisició i venda d’immobles a principis de 2021. De fet, forma part d’un entramat societari que combina ambdues activitats. La seva única accionista, Nutrican 95 SL, encapçalada també per Marc Riera, té cinc participades més. Una de les filials és Dingonatura, que comercialitza diverses marques de pinso per a gats i gossos, i compta amb una fundació que té el propòsit d’aconseguir societats “més justes i inclusives també per als animals de companyia”.
L’oposició al projecte
El fet de combinar la titularitat de les Àrees Privades de Caça i de les finques fa témer a la plataforma que hi vulguin desenvolupar una granja per criar els animals per després destinar-los a la pràctica de la caça esportiva i alhora habilitar allotjaments per a “caçadors d’altíssim poder adquisitiu”. Artur Valera, membre de la plataforma, recalca que “cal aturar qualsevol projecte que agreugi la despoblació”. Alhora, matisa que no estan en contra dels vedats com a figura de gestió del territori, però sí “com a inversió amb un objectiu purament econòmic”.
Al Grup de Defensa de la Natura del Berguedà li preocupa que “capital forà faci fora la gent de les masies” alhora que l’impacte ambiental
Tot i que la llicència només dona dret a l’activitat de caça d’acord amb un pla tècnic, el fet que Naturalis també sigui propietària dels terrenys possibilita, sempre que ho permeti la normativa urbanística municipal, altres usos com podrien ser una granja o un allotjament per a qui caça.
Al Grup de Defensa de la Natura del Berguedà li preocupa que “capital forà faci fora la gent de les masies” alhora que l’impacte ambiental. “Si s’introdueixen espècies no autòctones per a ser caçades, generarien un desequilibri a la xarxa atròfica. També temem que s’acabi abandonant la gestió forestal”, recalca Ferran Canudas. De moment, la nova propietat no ha renovat els contractes de pastura de vaques ni a Les Lloberes ni a Terradelles.
El capital alemany
Naturalis està vinculada al capital alemany a través de Rainer Voortman, que és ensinistrador de gossos. A més de ser administrador de Naturalis Science Food, és un dels fundadors del grup empresarial Leitwolf GMBH, controlat en un 50% per Naturalis, que té com a activitat principal produir pinsos per a gossos d’alta qualitat. Alhora, ostenta càrrecs en altres empreses alemanyes.
A través del grup inversor Jara Inversiones del Norte, Voortman va aconseguir els terrenys de l’antic Club esportiu Parayas, a Cantàbria, per dos milions d’euros en subhasta
Però l’activitat empresarial de Voortman va més enllà dels animals. A través del grup inversor Jara Inversiones del Norte, Voortman va aconseguir els terrenys de l’antic Club esportiu Parayas, a Cantàbria, per dos milions d’euros en subhasta. L’empresa mai ha explicitat els seus plans, però aleshores, l’ajuntament socialista de Camargo —ara en mans del PP— va assegurar que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) no permetria un pelotasso. Per ara, la normativa urbanística manté el fi exclusivament esportiu per a les deu hectàrees dels terrenys, fet que limita qualsevol operació urbanística.
Per la seva banda, l’Ajuntament de les Llosses ha assegurat a la Directa que els “inquieta” la compra dels terrenys i que “si es busca fer un vedat privat que promogui un tipus de caça elitista deslligada del territori, el consistori s’hi oposa”. El nou equip municipal té com a objectiu potenciar la regeneració de l’entorn rural i agrari i assegura que el suposat projecte de vedat aniria en direcció contrària. També es queixa que fa un mes i mig van demanar a la Generalitat informació sobre els plans de gestió cinegètica de Naturalis Science Food i encara no han rebut resposta. En el moment de publicar l’article, l’Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà encara no havia contestat les preguntes d’aquest mitjà.
Les tensions a Lloberes de Baix
Malgrat que Naturalis Science Food no va permetre que Assumpta Duran continués vivint a la masia Lloberes de Dalt, des que va marxar hi viu el fill de l’alcalde de Sant Jaume i regidor, Nil Anselmo Serres. A uns cinquanta metres, hi ha la finca Lloberes de Baix, també adquirida per l’empresa, on vivia Mustapha Ahayk des de principis del 2000.
En presó preventiva acusat de tres intents d’homicidi, Ahayk havia alertat el seu entorn que havia començat a tenir problemes arran del canvi de propietat, a partir del maig de 2022
Duran emfasitza que mai va tenir cap conflicte amb Ahayk, al contrari: “S’hi va quedar a viure amb un acord verbal amb l’antiga propietat. Com no volien instal·lar-hi llum, vaig arribar a un acord de troc amb ell i li’n subministrava des de casa meva”. En canvi, un familiar de l’antiga propietat, Jordi Cuadrat, nega que hi hagués qualsevol acord verbal o escrit i assegura que van posar una demanda el 2012, però no van rebre cap notificació i tampoc han fet res més. En tot cas, la propietat actual no havia obert cap procediment judicial per ocupació.
Ara, tant Assumpta Duran com altres veïnes estan molt sorpreses amb el que va passar el 14 de juny: Ahayk va ferir Anselmo amb una escopeta de perdigons i es va atrinxerar a l’interior de l’immoble. En presó preventiva i acusat de tres intents d’homicidi, Ahayk havia alertat el seu entorn que havia començat a tenir problemes arran del canvi de propietat, a partir del maig de 2022. “Em va explicar que els nous propietaris li havien tallat la llum i que l’havien denunciat per no tenir unes cabres regularitzades. Estava espantat, tenia por i, fins i tot, havia posat càmeres i tapat finestres”, relata Assumpta Duran.
Altres testimonis que han declarat al jutjat d’instrucció 1 de Ripoll asseguren el mateix. Un dels veïns, que a vegades l’apropava amb cotxe a la finca, relata que un dia li va dir que els nous veïns l’havien disparat i que “li havien entrat a la casa”. Així mateix, una veïna testifica que Ahayk li deia que “els veïns el cridaven, que discutien”, que “li disparaven allà al costat” o que “li malmetien la tanca”. En la mateixa línia, un dels agents de Mossos d’Esquadra que van intervenir el dia dels trets, declara que Ahayk cridava que “li havien fet la vida impossible”.
Un grup de veïnes es van organitzar i han fet una crida a recaptar diners perquè Ahayk tingui “les millors eines de cara al judici”
Qui el coneixia coincideix a destacar que la relació de veïnatge era bona i que no era una persona violenta. Per això, un grup de veïnes es van organitzar i han fet una crida a recaptar diners perquè Ahayk tingui “les millors eines de cara al judici”. En un escrit deixen clar que no defensen “la seva resposta” el 14 de juny i que no estan d’acord amb disparar a ningú, però es pregunten per què “una persona tranquil·la va tenir aquesta reacció”.
Sant Jaume de Frontenyà, que té una trentena d’habitants, va ser l’únic municipi català on va guanyar l’extrema dreta en els comicis espanyols el 23 de juliol. Una de les persones que va reconèixer haver votat Vox va ser el fill de l’alcalde, el veí de Mustapha Ahayk.
