Treballadores sexuals autoorganitzades, moltes agrupades en el col·lectiu Putes Indignades, temen que incloure la prostitució a la futura llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda popularment com la llei del només sí és sí, afecti greument el treball autònom i les faci més vulnerables. Per això, demanen que s’acabi la penalització, la persecució i l’estigma cap a elles i el seu mitjà de subsistència. Tot i que el Govern espanyol de PSOE i Podemos s’ha proposat acabar amb l’anomenada indústria proxeneta, els empresaris de la indústria del sexe no s’han pronunciat al respecte.
L’executiu, amb la proposició de “perseguir la indústria proxeneta”” incorpora a la llei , pendent d’aprovació, l’anomenada terceria locativa, que estableix una sanció per a qui destina “un immoble a afavorir l’explitació de la prostitució d’una altra peronsa” i el seu tancament. Tot i això, el projecte de llei aclareix que les persones que destinin un espai a l’exercici de la pròpia prostitució queden excloses de les penes. A més, per altra banda, la popularment coneguda com la llei del “només sí és sí” augmenta les penes per delicte de prostitució i explotació sexual al Codi Penal.
Les treballadores sexual demanen que s’acabi la penalització, la persecució i l’estigma cap a elles i el seu mitjà de subsistència
En contra de la tercera locativa, la treballadora sexual feminista i membre del col·lectiu, Paula Ezquerra és del parer que “hi ha coses meravelloses a la llei”, com considerar el consentiment un aspecte fonamental dels delictes sexuals, eliminar la distinció entre l’abús i l’agressió o establir un sistema integral a les víctimes i vetllar per la reparació del dany, entre altres. I es pregunta “per què perdrem una oportunitat com aquesta només pel capritx del col·lectiu abolicionista?”.
Treball autònom limitat i difícil accés a l’habitatge
El treball sexual autònom no es troba tipificat al Codi Penal, que només té en compte que una tercera persona es lucri de la prostitució. A més, el règim de la Seguretat Social tolera la situació jurídica de les autònomes, tal com va demostrar la jutgessa Gloria Poyatos el 2009 amb la investigació i el treball de camp recollit a La prostitución como trabajo autónomo.
Paula Ezquerra considera que la terceria locativa és una forma de limitar encara més el treball sexual autònom. “Per exemple, una senyora que té legalment el pis al seu nom és sobre qui caurà el pes de la llei perquè està afavorint el treball sexual i, per tant, és una proxeneta”, lamenta. Una forma de penalitzar el treball sexual que se suma a les multes de la llei mordassa o de les ordenances de civisme municipals per l’oferiment de serveis sexuals a la via pública.
L’advocada penalista especialitzada en violències masclistes i treball sexual, Paula Arce, considera que és una norma “feta des de les entranyes i no s’ha pensat en les pròpies dones a les que afectarà la normativa, com les que pateixen les batudes al barri del Raval. Les que pringuen són les persones que estan en situació de prostitució o les dones que s’hi han dedicat”.
Paula Ezquerra considera que la terceria locativa és una forma de limitar encara més el treball sexual autònom. “Per exemple, una senyora que té legalment el pis al seu nom és sobre qui caurà el pes de la llei perquè està afavorint el treball sexual i, per tant, és una proxeneta”, lamenta
Així mateix, Arce argumenta que dificultarà encara més l’accés a l’habitatge, un problema per a les membres de Putes Indignades, les quals han de recórrer a l’okupació per viure i treballar. Així doncs, temen que llogar un habitatge a una treballadora sexual – identificable perquè no pot presentar una nòmina – podria acabar amb penes de presó.
Els empresaris es cobreixen les espatlles
Per altra banda, Arce considera que tancar els locals implicarà que les treballadores sexuals “hauran de treballar de manera clandestina, en llocs i condicions pitjors”. A través de la seva recerca, constata que els empresaris acostumen a firmar documents assegurant que no hi ha dependència i no s’imposen horaris i serveis, de manera que es cobreixen les espatlles legalment per no veure’s afectats.
La portaveu de Putes Indignades, Janet, titlla d’hipòcrita el Govern espanyol: “nosaltres som les úniques que cridem l’atenció, cap empresari s’està movent perquè tenen el negoci assegurat”. Janet es refereix a la Asociación Nacional de Empresarios Mesalina o l’Associació Catalana d’Empreses de Clubs de Alterne, que encara no s’han pronunciat al respecte.
Com el treball sexual no està reconegut, els locals on s’exerceix la prostitució tenen llicències de restaurants, bars de copes, hotels o clubs. Per això, l’advocada pensa que “seria molt més fàcil i tindria menys impactes negatius cap a les treballadores sexuals treure’ls la llicència”, quan l’activitat no és la reconeguda, quelcom que no està previst a la llei.
El futur de la llei
Els socis del Govern espanyol no reconeixen el treball sexual com a treball i consideren que totes les persones que exerceixen la prostitució són víctimes d’explotació sexual. A més, la relacionen amb el tràfic d’éssers humans amb finalitat de prostitució forçada. Aquesta posició contrasta amb la de diversos partits del Congrés espanyol. En Comú Podem, Compromís, ERC, CUP, EH Bildu o, fins i tot, JuntsxCat o PNV es van reunir amb col·lectius de treballadores sexuals per conèixer la seva realitat i han presentat esmenes.
“Considerem que en una llei de llibertat sexual, la prostitució no hauria d’entrar-hi i molt menys amb un article de terceria”, explica Janet. El col·lectiu Putes Indignades es va manifestar el 16 d’octubre de 2021 contra el projecte, perquè considera que augmentarà l’estigma social i la criminalització del col·lectiu i dificultarà l’accés el seu mitjà de subsistència com a treballadores per compte propi. Al cap i a la fi, Janet reflexiona que “cap treball és de lliure elecció”. Es defineixen com a anticapitalistes que no busquen regular sinó poder treballar sense persecució ni estigma: “nosaltres no som víctimes, som classe obrera”, sentencia.
Motterle considera que la proposta de llei victimitza el col·lectiu, ja que ni la seva llibertat sexual ni el seu consentiment són vàlids a l’hora d’exercir la seva activitat laboral
A més, segons l’antropòloga feminista pro-drets de les treballadores sexuals, Livia Motterle, “els discursos i les pràctiques abolicionistes influeixen molt negativament en la llibertat personal, laboral i sexual de les treballadores i impedeix els seus drets bàsics”. Motterle considera que la proposta de llei victimitza el col·lectiu, ja que ni la seva llibertat sexual ni el seu consentiment són vàlids a l’hora d’exercir la seva activitat laboral. “Si difonem la convicció del fet que són víctimes, es crea una necessitat de salvar-les a través d’associacions o organitzacions”, explica Motterle, fet que xoca amb el reconeixement de les dones com a subjectes que prenen les seves pròpies decisions.
Les treballadores contra el tràfic
En la Comissió d’Igualtat del passat octubre al Congrés dels Diputats espanyol, la ministra d’Igualtat Irene Montero, recalcava que hi ha un ampli consens per “deixar de mirar a una altra banda amb totes les dones que son víctimes de tràfic i explotació sexual al nostre país”. Un consens que comparteixen les treballadores del sexe.
El conflicte apareix quan s’equipara la prostitució voluntària amb l’explotació sexual o, fins i tot, el tràfic d’éssers humans amb finalitat de prostitució forçada. L’activista Paula Ezquerra considera que aquesta perspectiva és una forma de treure del centre la lluita contra el tràfic de persones i crear dos problemes més grans.
Hi coincideixen les membres de SICAR Catalunya, Rosa Cendón i Sandra Camacho. Des de l’organització que treballa amb víctimes de tràfic d’éssers humans consideren que el plantejament simplifica una realitat que és molt més complexa, a més d’impedir abordar el fenomen de manera correcta. Tanmateix, Cendón es posiciona i afirma que “necessitem les dues coses alhora, perquè si no et carregues els drets de moltes dones, o de les treballadores sexuals o de les víctimes de tràfic”.
“El lobby abolicionista sempre afirma que qualsevol persona que està en situació de prostitució és víctima de tràfic” explica Rosa Cendón de SICAR, però el Codi Penal i els instruments internacionals ja defineixen amb claredat les condicions que s’han de donar per ser-ho, “i no totes les persones que hem entrevistat ho són”
La tesi del Govern espanyol es basa en les dades del Cos Nacional de Policia, que el 2020 calculava que el 80% de les dones que exercien la prostitució eren víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, mentre que la directora de l’Institut Valencià de les Dones i exdiputada del PSOE al Congrés, Maria Such, afirmava que les víctimes eren el 95%. Però les organitzacions que treballen sobre el terreny posen en dubte aquestes dades, ja que les que recull el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) no tenen en compte les de Mossos d’Esquadra ni Ertzaintza i, en alguns casos, hi ha repetició de víctimes a causa de identificacions amb àlies diferents i espais diferents.
“El lobby abolicionista sempre afirma que qualsevol persona que està en situació de prostitució és víctima de tràfic” explica Rosa Cendón, però tant el Codi Penal com els instruments internacionals ja defineixen amb claredat les condicions que s’han de donar per ser víctima, “i no totes les persones que hem entrevistat ho són”. A més, Sandra Camacho considera que prohibir la prostitució no demostra una correlació directa amb l’erradicació del tràfic, ja que “a les xarxes criminals i als traficants els és igual explotar per la prostitució que explotar pel servei domèstic”.
El perill de la dispersió legislativa
“L’interrogant que ens va sorgir era si l’avantprojecte venia a suplir el compromís que hi havia per part del Govern espanyol d’aprovar una llei integral per abordar les víctimes del tràfic de persones”, concreta Cendón. La proposta legislativa per abordar el tràfic està en marxa i entra dins el Pla Estratègic contra el Tràfic i l’Explotació d’Éssers Humans 2021-2023, aprovat el gener passat pel ministeri d’Interior espanyol.
A l’entitat li preocupa la dispersió legislativa de l’abordatge del tràfic perquè pot provocar confusió i més infradetecció, així com una fragmentació de la responsabilitat i la dispersió dels drets de les persones. A més, consideren que «centrant-nos només en les finalitats d’explotació sexual, oblidem altres formes d’explotació també feminitzades, com el treball forçat en l’àmbit de cures i de la llar o els matrimonis forçats”, assegura Camacho. Per això plantegen una estratègia coliderada que tingui una perspectiva interseccional i integral.
