Les entitats que han impulsat la iniciativa pel canvi de nom de la plaça Antonio López pel d’Idrissa Diallo s’han cansat d’esperar. Després de recollir més de 15.000 signatures per fer-ho possible, la multiconsulta -que també incloïa la de la gestió pública de l’aigua-, va ser enterrada al ple municipal extraordinari del 10 d’abril del 2018 i finalment aprovada pel Plenari del Consell Municipal el passat mes d’octubre. Tot i així, seguint els terminis establerts, fins a principis del 2020 no es podria celebrar i per aquesta raó, Tanquem els CIE i Metromuster demanen el canvi de nom fora del marc de la multiconsulta.
“Tenim el convenciment que aquest acte de memòria i reparació s’ha de dur a terme immediatament”, insisteixen en un comunicat que han fet públic avui, al que s’han sumat Irídia i SOS Racimes. Les raons: la dignificació d’Idrissa Diallo, que va morir al CIE de Barcelona la Nit de Reis de l’any 2012, quan només tenia 21 anys, però també “contra la deriva racista i xenòfoba que envaeix part d’Europa”. Una situació que consideren hereva d’unes societats “construïdes al voltant de personatges honorats com el negrer Antonio López”.
La plaça es troba al Passeig de Colom, al costat del Port de Barcelona, on desemboca Via Laietana i fa anys que és objecte de crítiques i ha obert el debat sobre la recuperació de la memòria històrica del colonialisme i el tràfic de persones a Catalunya. El 2015, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar, a través del comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, la retirada del monument dedicat a Antonio López i López, un dels empresaris esclavistes més cruels del segle XIX. El 4 de març, finalment, es va retirar. Les entitats, tot i que valoren que és una decisió “valenta i necessària”, pensen que està “inacabada”, perquè s’ha tret l’estàtua però es manté el pedestal que conté missatge de glorificació del personatge.
Ja que el canvi de nom de la plaça és una decisió que l’Ajuntament pot prendre sense esperar la multiconsulta, les entitats emplacen l’equip de govern a fer-ho en aquesta legislatura. Per a les impulsores, la figura de Diallo s’ha convertit en un símbol de les víctimes anònimes que pateixen “el racisme institucional”. El jove que havia arribat al CIE Zona Franca provinent del centre de Milla, va morir a la cel·la després de demanar assistència mèdica, segon van relatar els companys de galeria, que van denunciar “negació de socors i passivitat dels policies”.
Idriasa Diallo havia arribat a Barcelona provinent del centre d’internament de Melilla, on havia estat tancat després d’arribar en pastera a les costes espanyoles. Els companys de la galeria -mitjançant crits de cel·la a cel·la- van informar que el jove havia demanat assistència mèdica ahir, però que la manca d’un traductor va fer que els agents de policia que custodien el recinte no comprenguessin el contingut concret de la demanda. Van denunciar “negació de socors i passivitat dels policies”, ja que si haguessin fet l’esforç de traduir les paraules del jove guineà, haurien comprès que es trobava en mal estat de salut. Quan van arribar les ambulàncies medicalitzades del SEM, el jove ja tenia greus dificultats per a respirar i tot i els intents de reanimació va morir en pocs minuts. Sis mesos després, va ser enterrat a Barcelona sense que la seva família africana conegués el tràgic desenllaç del seu procés migratori. I es va iniciar el periple per poder retornar el cos a Guinea, un procediment que queda retratat al documental Idrissa, crònica d’una mort qualsevol de Metromuster.
