El Sindicat de Llogateres ha estat un any negociant la proposició de llei per frenar els preus dels lloguers amb el Govern la Generalitat. Reunions, validacions i concessions, especialment amb el Departament de Justícia i el de Territori. Amb el suport de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i En Comú Podem –i més de 4.000 organitzacions–, el 15 de juliol van presentar la regulació al Parlament de Catalunya. Però quan va arribar el ple del 21 de juliol, Junts per Catalunya va protagonitzar el gir d’un guió que estava tancat: va plantejar esmenes que avui ha registrat i que, com Ciutadans ja s’ha reservat el dret a sol·licitar dictamen al Consell de Garanties, no es podran votar demà.
Les vuit esmenes presentades, segons el Sindicat, “desvirtuen totalment la proposició de llei”, que el mateix partit havia signat, i per això han enviat una carta al president Quim Torra, recordant-li que la llei és “un gran pacte de país” i que les modificacions que planteja el partit deixarien la regulació “en paper mullat” perquè permetria que “els preus seguissin pujant fins a un 30% en plena crisi pandèmica”. Jaime Palomera ho considera una” deslleialtat” cap a la resta de partits, el moviment pel dret a l’habitatge i “sobretot per als milers de famílies que estan en una situació límit”.
Jaime Palomera ho considera una” deslleialtat” cap a la resta de partits, el moviment pel dret a l’habitatge i “sobretot per als milers de famílies que estan en una situació límit”
Les esmenes comporten directament que Figureres, Tortosa i Salou quedin exclosos de la regulació, però va molt més enllà. N’eximeix les propietats que tinguin uns ingressos inferiors a 5,5 vegades l’IRSC (indicador de renda de suficiència de Catalunya), equivalent a 3.130,16 euros mensuals. Entre les excepcions que introdueixen, també hi ha el fet que les parts contractants poden “acordar” un increment del preu de referència si el propietari ha fet millores en l’habitatge els darrers cinc anys, que acumulades poden arribar a sumar una pujada del 20%. “És una manera de fer-la inefectiva”, conclou Palomera.
El Sindicat va pactar amb Territori que la llei fos efectiva de forma immediata i automàtica a les seixanta ciutats de la llista, però ara Junts per Catalunya proposa que ho decideixin des del municipi o municipis afectats o els ens locals supramunicipals en què es trobin integrats. Això, denuncia l’activista, “són pals a les rodes perquè la regulació sigui impossible d’aplicar, ja que genera un procés burocràtic molt llarg”.
A més, Junts per Catalunya estableix que els municipis hagin de complir les tres condicions alhora per sotmetre’s a la llei i no alguna d’elles, com establia el text acordat: que el preu dels lloguers experimenti un creixement sostingut superior a la mitjana de Catalunya, que la càrrega mitjana del cost del lloguer superi el 30% dels ingressos anuals de qui hi viu o que el preu hagi experimentat en cinc anys un creixement interanual acumulat almenys tres punts percentuals superior a la taxa interanual de l’índex de preus al consum.
Al Sindicat li consta que tant la Cambra de la Propietat com agències immobiliàries i fons d’inversió han fet arribar cartes al govern per frenar la llei de regulació dels lloguers. “No podem acceptar de cap manera que a última hora el govern pretengui canviar l’acord per la porta del darrere”, insisteix Palomera.
Al Sindicat li consta que tant la Cambra de la Propietat com agències immobiliàries i fons d’inversió han fet arribar cartes al govern per frenar la llei de regulació dels lloguers
En síntesi, la proposta acordada pretén congelar els preus dels lloguers vigents de cara als nous contractes i abaixar els que estan per sobre del preu mitjà quan es renovin a les seixanta ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants. Així doncs, el Sindicat subratlla que el 50% dels lloguers actuals s’hauran d’abaixar. La regulació té un règim sancionador per assegurar-ne el compliment.
L’empara legal és el Codi Civil català, un conjunt de normes anteriors a la Constitució espanyola. Jaime Palomera, el mes de desembre de 2019, ja insistia a la Directa en el fet que calia que la Generalitat assumís el repte, davant d’un govern espanyol que “ignora les demandes i propostes ciutadanes”. I, precisament, l’esquerda és el codi civil que regula els arrendaments rústics i que ara caldria aplicar als urbans. L’article 632-12 del llibre sisè estableix que les parts poden pactar l’actualització de la renda, però que “si no determinen cap sistema, la renda s’actualitza d’acord amb l’índex de preus”. Fins ara, la limitació de les competències a la Generalitat ha estat sobre la taula i, de fet, el Consell de Garanties Estatutàries, un òrgan consultiu, va sentenciar que el Decret llei 9/2019, que havia de permetre que el Departament de Territori i Sostenibilitat pogués limitar el preu del lloguer, contravenia alguns articles de l’Estatut i la Constitució i, finalment, el 26 de juny de 2019, el Parlament de Catalunya no va convalidar-lo.
Si la llei s’aplica, impedirà les pujades dels lloguers vigents i fomentarà baixades de tots els que estan per sobre del preu mitjà. Alhora, també obligarà les propietats a ajustar a l’índex de preus aquells habitatges que es posin en lloguer per primera vegada. Un dels punts febles és que queden exempts de la regulació els habitatges d’obra nova durant els tres primers anys.
