La proximitat del barri de Carolines al centre històric d’Alacant desperta l’interés d’entitats bancàries i fons d’inversió, que s’hi han llançat a la compra d’habitatges. L’objectiu: “Revendre’ls i especular amb l’habitatge a uns preus inassequibles per a les famílies del barri”, assegura Borja García, militant del Sindicat de Barri Carolines. Al número 17 del carrer Pelayo es troba un d’aquests immobles amenaçats. El sostre de les deu famílies que hi resideixen està en les mans de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) –l’anomenat banc dolent—, qui aquest dilluns, 24 de gener, ha intentat executar els dos primers desallotjaments.
Els pisos van ser okupats progressivament sense cap coordinació, però amb el suport del Sindicat de Barri Carolines les deu famílies s’han organitzat i estan disposades a evitar la seua expulsió. Les ordres de desallotjament han estat un degoteig des de finals de 2021. Les dues primeres s’han aconseguit aturar fins a nou avís, gràcies a la mobilització d’una trentena de veïnes i activistes en defensa de l’habitatge que des de les nou del matí s’han congregat a la porta de l’edifici. La tercera ordre d’execució està prevista per al 8 de febrer.
Els pisos van ser okupats progressivament sense cap coordinació, però amb el suport del Sindicat de Barri Carolines les deu famílies s’han organitzat i estan disposades a evitar la seua expulsió
Mauricio Vertiz és membre d’una de les famílies afectades que aquest dilluns ha plantat cara a la Sareb. Fa dos anys aproximadament que viu a l’edifici amb la seua parella i els seus tres fills menors d’edat. Des que van arribar-hi han intentat negociar amb la Sareb un lloguer social, un procés en què al principi l’entitat es va mostrar favorable. “Ens el van oferir i ens van arribar a demanar les nostres dades i nòmines”, recorda. Una promesa que va quedar en paper mullat. El 2 de desembre els notificaren l’ordre de desallotjament i des de llavors han mogut cel i terra per intentar trobar, sense èxit, una alternativa habitacional.
Com tota la resta d’habitants, la impossibilitat d’accedir a un lloguer va portar Vertiz a okupar. “Sense nòmina no pots llogar cap pis”, lamenta. Tant Vertiz com la seua companya es troben a l’atur. Ingressen al voltant de 600 euros al mes mitjançant el subsidi i alguns treballs en l’economia submergida. “Nosaltres no ens neguem a pagar —insisteix en conversa telefònica—, simplement, no tenim contracte o un aval de 2.000 euros per entrar a un pis”.
El patró de vulnerabilitat socioeconòmica es repeteix en cadascun dels habitatges del bloc. La família de José Antonio Cortés va ser la primera en okupar, farà ara set anys. Recorda que també els van prometre un lloguer social que mai va arribar, tot i que en el seu cas, explica, va haver-hi dues intermediàries, la Sareb i Solvia –en aquell moment, la immobiliària encarregada de gestionar els actius que Bankia havia comprat al Banc Sabadell. Hi viu amb la seua parella i els seus dos fills menors d’edat, un d’onze mesos i altre de sis anys. Durant els últims anys, Cortés ha intentat trobar una nova residència en règim de lloguer al barri Carolines, però la manca de contracte i d’estabilitat econòmica li ho impedeixen. “Amb l’ajuda de 800 euros que ens ofereix l’Ajuntament i la ferralla, anem tirant”, conclou.
El patró de vulnerabilitat socioeconòmica es repeteix en cadascun dels habitatges del bloc, on hi viuen deu famílies amb un total d’onze menors i dues dones amb diversitat funcional
A banda dels fills de Vertiz i Cortés, al bloc hi viuen sis menors més i dues dones amb diversitat funcional. És per això que les famílies entrevistades se sorprenen que ni l’Ajuntament ni la Generalitat hi hagen intervingut per intentar acordar amb la Sareb lloguers socials. Per ara, des del Sindicat de Barri Carolines han desenvolupat dues línies d’actuació. D’una banda, pactar amb la propietat un lloguer social per a cada família; de l’altra, interpel·lar la Generalitat Valenciana perquè intente adquirir l’immoble. “Som conscients que no es podria fer aplicant el decret de tanteig i retracte, però pensem que es donen les condicions per a comprar-lo, ja que tota la finca és de la Sareb”, rebla amb rotunditat García. L’activista fa referència així al fet que l’Estat és el propietari majoritari del banc dolent, després que assumira el seu deute de 35.000 milions d’euros. Per aquest motiu considera que l’administració pública té poder decisiu per convertir la Sareb en una eina pública per a garantir el dret a l’habitatge.
Des del sindicat adverteixen que els desnonaments i desallotjaments aniran en augment a les Carolines. De fet, aquesta setmana s’enfrontaran a un nou intent, en el número 5 del carrer Topacio, on s’ubica un bloc en mans de l’empresa Placerville SL. Les mirades inversores s’intensifiquen en un barri que començaria a albirar els processos de la turistificació i gentrificació. “Com en altres barris del País Valencià, el preu del lloguer ha augmentat. No interpretem que hi haja un procés clar de gentrificació, però sí que comencen a aparéixer pisos i finques turístiques”, constata. Davant de les diferents amenaces, les activistes continuen amb la lluita en defensa del dret a l’habitatge, que, segons reivindiquen, ha d’implicar “l’expropiació pública de tots els actius immobiliaris que pertanyen a grans tenidors, bancs o fons d’inversió”.
