El barri mariner de cases baixes i carrers estrets del Cabanyal de València s’ha convertit en una de les zones més atractives de la ciutat per invertir en el negoci immobiliari. La seua proximitat a la platja i la tramitació del Pla Especial del Cabanyal (PEC), que contempla la construcció d’un hotel de quinze altures, blocs residencials de cinc metres d’altura, aparcaments i una residència universitària, han despertat l’interés d’inversors, que s’han llançat a la compra d’habitatges per oferir-los, posteriorment, en règim de venda o lloguer turístic a uns preus inassequibles per a les famílies del barri. Al número 67 del carrer Vicent Brull es troba un d’aquests immobles, un bloc de sis pisos propietat del banc BBVA des de l’any 2015 i ara també del fons d’inversió estatunidenc Cerberus.
Tal com va explicar la Directa, l’entitat bancària va embargar l’edifici sencer al seu antic propietari, un particular, per no haver pogut afrontar una hipoteca contreta amb el BBVA. El va posar com a aval i el pis va quedar en mans del banc. “A partir d’aquest moment, van començar els problemes”, recorda Sara, una de les veïnes del bloc que fa dues setmanes va aconseguir aturar la tercera ordre de desnonament. Sara té 35 anys i fa 18 que viu al Cabanyal, on han crescut les seues filles, totes menors d’edat -de 15, 14 i 6 anys, i un xiquet de 9-. Ara mateix es troba en l’atur, però això no vol dir que estiga parada, ajuda a la seua parella a la venda ambulant per tota la ciutat. Gràcies a aquest treball, guanyen al mes uns 500 euros i, fins que el BBVA va convertir-se en el nou propietari, “amb esforç”, recorda, han pogut pagar els 250 euros de lloguer.
Tot seguit a l’adquisició del BBVA, es van subrogar els contractes de les arrendatàries i no les van poder tirar de l’immoble. Tanmateix, el banc no va notificar cap compte bancari on pogueren continuar abonant el lloguer mensual. “No pagàvem el lloguer, perquè no sabíem on havíem d’ingressar-lo. En cap moment, se’ns va comunicar res”, conta Sara. Ara mateix, només hi resideixen una veïna amb contracte de renda antiga, per tant, no podria ser expulsada de manera immediata; i tres famílies -dues acusades d’impagament de lloguer i una viu en règim d’ocupació-.
Les veïnes han de notificar que el nou arrendatari, en aquest cas BBVA, no els vol cobrar la renda i, aleshores, el jutjat té l’obligació d’obrir un compte perquè les llogateres facen els ingressos en seu judicial
En aquests casos, segons expliquen des d’Espai Veïnal del Cabanyal, col·lectiu en defensa d’un habitatge digne per a les famílies del barri, les veïnes han de notificar que el nou arrendatari, en aquest cas BBVA, no els vol cobrar la renda i, aleshores, el jutjat té l’obligació d’obrir un compte perquè les llogateres facen els ingressos en seu judicial. Però, “molta gent no sap quins són els seus drets i no coneix que existeix aquesta possibilitat”, lamenta el membre d’Espai Veïnal Guillem Ribera, qui anuncia que, a causa de les negatives a negociar del BBVA i del fons d’inversió, a principis de setembre arrencarà una campanya de mobilització per exigir a “l’entitat bancària i l’Ajuntament un lloguer social per a les famílies del bloc”.
Del BBVA a un fons voltor gestionat a l’Estat espanyol pel fill d’Aznar
Entre els mesos de setembre de 2018 i gener de 2019, Espai Veïnal del Cabanyal va aconseguir, a contrarellotge, paralitzar les tres primeres ordres de desnonament de tres famílies de l’immoble, la de Sara, la de Khatia, qui ha marxat del pis fa uns mesos; i la d’Abraham, Francesca i el seu fill menor d’edat. Sara i Abraham es van recolzar en el col·lectiu des del principi. “Si no fora per ells, no haguera sabut mai que es pot aturar un desnonament. No sé on estaria ara mateix amb els meus quatre fills”, comenta Sara.
Sara i alguns membres d’Espai Veïnal del Cabanyal visitaren una sucursal del BBVA i intentaren negociar fins que l’entitat bancària els va comunicar que “això ja no depenia d’ells”, matisa la llogatera. El BBVA havia venut els seus actius immobiliaris al fons d’inversió estatunidenc Cerberus Capital Management, un dels principals competidors de Blackstone, i van crear una companyia per gestionar-los: Divarian Propiedad SA, amb vincles a Bulgària a través del seu president i príncep de Bulgària, Konstantin Assen Sajonia. El 80% dels actius de Divarian són propietat de Cerberus, gestionat a l’Estat espanyol pel fill major de l’expresident espanyol José María Aznar, José María Aznar Botella, a través d’una filial, mentre que el banc conserva el 20%. Segons algunes pàgines d’informació mercantil, el BBVA manté aquest 20% a través de dos directius, Cesáreo Rey-Baltar i José Ferris Monera, que estan presents també en el consell d’administració de la constructora Metrovacesa, impulsora del Programa d’Actuació Integrada (PAI) al barri de Benimaclet. Per a Ribera, aquests moviments responen a uns “clars interessos econòmics a l’hora de gestionar l’habitatge i el territori”. “És un procés en què el gran capital inversor deixa d’invertir en el capital fictici, que seria la borsa, i es traspassa al capital real, que és l’habitatge”, conclou.
El BBVA manté aquest 20% a través de dos directius, Cesáreo Rey-Baltar i José Ferris Monera, que estan presents també en el consell d’administració de la constructora Metrovacesa, impulsora del Programa d’Actuació Integrada (PAI) al barri de Benimaclet
Arran de l’esclat de la bombolla immobiliària en l’any 2008, Cerberus, que fins al moment gestionava principalment fons de pensions, va aterrar a l’Estat espanyol amb la creació de la filial Promontoria Plataforma, de la qual va nomenar conseller al fill major d’Aznar i que després va canviar el nom pel d’Haya Real Estate. Durant tots aquests anys ha engreixat les seues propietats a través de la compra de gegants carteres de préstec i actius adquirits a les entitats financeres. Algunes de les seues principals operacions van ser l’adquisició de 17 milions d’euros d’actius immobiliaris de la Sareb, l’anomenat banc dolent, en l’any 2012; de 7.300 milions d’euros d’immobles i crèdits promotors de Cajamar, o la compra de 35.700 immobles que pertanyien a Banco Santander en setembre de 2018.
Fi de les negociacions
A través d’un intercanvi de telefonades i correus, ja que Divarian no té seu física a València, començaren les negociacions amb el fons d’inversió. Es va aconseguir aturar la segona ordre de desnonament de Sara i la seua família a l’espera d’un lloguer social i Divarian es va comprometre a “no efectuar cap desnonament més fins que les famílies aconseguiren una alternativa habitacional”, explica Ribera. Tanmateix, “sense avisar-nos i sense donar-nos cap explicació, van emetre la tercera ordre de desnonament contra Sara el passat 4 de juliol”, afegeix.
Espai Veïnal ha aconseguit aturar aquesta última ordre a través d’un recurs basat en el recent Reial Decret 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, el qual contempla la suspensió dels desnonaments durant tres mesos “en els casos en què s’acredite la vulnerabilitat socioeconòmica de les famílies”. Des d’Espai Veïnal adverteixen que “la lluita serà molt llarga” i al·leguen que encara no han pogut parlar amb els responsables municipals a causa de les campanyes electorals i els comicis autonòmics i estatals.
El districte Poblats Marítims, format per cinc barris, el Grau, Cabanyal-Canyamelar, Malvarrosa, Beteró i Natzaret, és la segona zona de la capital del Túria on més anuncis d’habitatges complets hi ha publicats a Airbnb, darrere de Ciutat Vella
Les famílies afectades han mogut cel i terra per trobar una alternativa habitacional, fet que sembla passar desapercebut per als serveis socials de l’Ajuntament de València, que no té proves d’aquest interés per trobar solucions dins de la legalitat. “He parlat amb serveis socials i m’han dit que estic en una borsa d’habitatge urgent, però no em criden”, comenta Sara. La seua parella i ella també s’han recorregut el barri en cerca d’un habitatge digne i amb un lloguer assequible, però “o bé demanen preus desorbitats, avals o les tres últimes nòmines, o els pisos es destinen als turistes”, denuncia.
Segons l’informe Efecte Airbnb en la ciutat de València, elaborat per la Càtedra Institucional d’Economia Col·laborativa de la Universitat de València i la plataforma d’allotjament web associatiu Montera34, el districte Poblats Marítims, format per cinc barris, el Grau, Cabanyal-Canyamelar, Malvarrosa, Beteró i Natzaret, és la segona zona de la capital del Túria on més anuncis d’habitatges complets hi ha publicats a Airbnb, darrere de Ciutat Vella. L’informe recull un total de 889 anuncis, dels quals 404 tenen llicència i 485 no. Així mateix, en els últims quatre anys, l’oferta de pisos de lloguer disponible a la ciutat de València s’ha reduït a més de la meitat i, pràcticament, ha desaparegut l’oferta d’habitatge assequible. Segons l’informe realitzat en el marc del Pla estratègic d’habitatge, elaborat per l’Ajuntament l’any 2016, al portal immobiliari Idealista, els pisos amb un cost inferior als 450 euros mensuals van disminuir de 2.093, en l’any 2014, fins a 233, en gener de 2017.
