La primera vaga general feminista va ser un fet històric. Milers de dones van omplir de feminisme els carrers d’arreu de l’Estat espanyol, demostrant que “si les dones parem, el món es para”. Pocs mesos després d’aquella vaga, que ha esdevingut un precedent en l’àmbit organitzatiu de la pròxima vaga general feminista, van començar a definir-se les accions i protestes que es realitzaran de cara al pròxim 8 de març de 2019. Enguany, les mobilitzacions van molt més enllà d’eixe mateix dia. Les assemblees feministes del País Valencià tenen previstes accions durant els huit primers dies de març, que marcaran un preludi a la vaga feminista de 24 hores del Dia Internacional de les Dones d’enguany.
El moviment feminista entén que són molts els àmbits en els quals es pateixen les violències del patriarcat. Per això, es dedicaran huit dies concrets per a visibilitzar-les, “8 Dies de Revolta Feminista”. Tal com va presentar ahir l’Assemblea Feminista 8-M de València, coincidint amb el rebatejat Dia de Sant Violentí, l’1 de març es denunciaran les violències judicials patriarcals; el 2 de març se celebrarà la II Fira Feminista de València, amb l’objectiu de reunir diferents col·lectius feministes i de recaptar diners per a les vaguistes multades com a conseqüència de les accions realitzades el passat 8 de març; el 3 es dedicarà a l’àmbit laboral; el dia 4, a les migrades i l’antiracisme; el dia 5, a les cures, el dia 6, al consum; el dia 7, a l’educació; i per a acabar, el dia 8 de març es convoca la vaga feminista i la manifestació. Cada dia respon a cadascun dels set eixos en què es focalitza la vaga: les cures, el consum, treball, educació, la violència, migració i l’antiracisme.
Tot i que existeix una unitat organitzativa en l’àmbit del País Valencià, cada assemblea feminista funciona de manera completament autònoma. És per això que les accions que es faran al llarg dels set dies previs a la vaga general, s’adaptaran a cada territori en funció de la seua disponibilitat per organitzar cada acte. Per exemple, a Castelló de la Plana, on encara s’estan definint algunes accions, la fira feminista tindrà lloc el dia 23 de febrer, a la plaça davant de l’espai comunitari autogestionat La Verduleria, mentre que a València, serà el dia 2 de març, als jardins de Vivers.
Tot i que existeix una unitat organitzativa en l’àmbit del País Valencià, cada assemblea feminista funciona de manera completament autònoma. És per això que les accions que es faran al llarg dels 7 dies previs a la vaga general, s’adaptaran a cada territori en funció de la seua disponibilitat per organitzar cada acte
“L’organització general s’adapta a cada lloc, però sempre es té el mateix objectiu. Per exemple, en el cas de la fira, es pretén ajudar a totes les companyes encausades, que no van fer cap acció violenta ni aldarull, i recaptar els diners necessaris, perquè, a més a més, ens autogestionem”, explica Esther Jovaní, membre de l’Assemblea feminista 8-M de Castelló. D’altra banda, l’Assemblea Feminista 8-M d’Alacant ha organitzat una ruta d’accions feministes que ja van començar ahir i acabaran el dia 7 de març. Durant tots els dijous i dissabtes del mes de febrer s’organitzaran fires per recaptar diners per a les vaguistes i autofinançar-se. També s’han organitzat taules informatives i tallers de creació de davantals i pancartes.
Amb aquestes propostes, les diferents assemblees feministes del territori valencià volen mostrar que cada dia és 8 de març, ja que cada dia les dones són víctimes de les violències sistemàtiques. Per a Jovaní, el fet de preparar accions prèvies a la vaga durant el mes de febrer, així com una setmana plena de reivindicacions “és una manera d’anar treballant cada dia i no deixar tot l’impacte per al 8 de març, quan culminarà tot aquesta campanya de mobilització”.
Huit dies de revolta feminista a la ciutat de València
“La vaga feminista desborda tots els àmbits de la societat i vol visibilitzar tot allò invisibilitzat i que és imprescindible per al desenvolupament de la vida”, va explicar ahir en l’acte de presentació dels “8 Dies de Revolta Feminista” una de les portaveus de l’Assemblea Feminista 8-M de València. A més, les feministes també van posar l’accent en totes aquelles dones que no podran fer vaga el 8-M, “ja siga perquè poden perdre el seu lloc de treball, perquè estan tancades sota murs o perquè han sigut assassinades amb la complicitat del patriarcat”.
Per tot això, les reivindicacions d’enguany aniran molt més enllà del dia de vaga. Entre les accions que es van anunciar ahir hi ha una performance a les portes de la Ciutat de la Justícia de València el dia 1 de març, a les 10.30 hores, per tal de denunciar “la impunitat del sistema judicial contra els feminicidis” o la presentació de la campanya “Per un activisme feminista segur” per part de la plataforma Defender a quien Defiende. El dia 5 de març, la Comissió de Cures informarà i sensibilitzarà sobre la vaga de cures al Mercat del Convent de Jerusalem i portaran a terme una acció el mateix 8 de març a l’Estació del Nord per a representar el treball de cures, sota el lema “les cuidadores de les cuidadores”. També es farà una acció anomenada “Roba cosida amb sang” el dia 6 de març a les 18 hores al carrer Colon de València. Organitzada per la Comissió de Consum, pretén denunciar la sang de les dones cosidores oprimides pel sistema capitalista.
Es tractarà d’una carrera de fons per a la qual les feministes ja han començat a escalfar motors aquesta setmana, quan han aparegut pintades morades a les parets del barri de Benimaclet convidant a fer vaga o s’ha rebatejat la plaça del Patriarca de València amb el nom de plaça dels 8 Dies de Revolta Feminista
Aquestes i moltes altres accions que giraran entorn dels set eixos de la vaga tindran dos punts forts a la ciutat de València: la II Fira Feminista, un espai de trobada de diferents col·lectius feministes de tot l’estat que enguany celebra la seua segona edició el dissabte 2 de març; i el 8-M, dia en què s’ha proposat, entre moltes altres accions, fer un dinar davant del Centre d’Internament de Sapadors per a denunciar la situació de les dones internes i exigir el seu tancament. En definitiva, es tractarà d’una carrera de fons per a la qual les feministes ja han començat a escalfar motors aquesta setmana, quan han aparegut pintades morades a les parets del barri de Benimaclet convidant a fer vaga o s’ha rebatejat la plaça del Patriarca de València amb el nom de plaça dels 8 Dies de Revolta Feminista.
“Si les feministes ens proposem plantar cara al sistema, podem fer-ho”
Les assemblees feministes del País Valencià coincideixen en el fet que la vaga feminista de 2018 les ha servit de precedent per a preparar la vaga de 2019. La mobilització de l’any passat va posar les cures al centre de la vida per reivindicar la necessitat de descarregar les dones d’eixa responsabilitat, es van visibilitzar les violències quotidianes que sofreixen les dones, es van defensar els drets sexuals i reproductius, així com l’ampliació dels drets de les dones, i es va lluitar contra els sostres de vidre i la precarietat laboral. A banda de totes les reivindicacions, des de l’Assemblea Feminista 8-M de Castelló, també tenen clar que la primera vaga general feminista els va ensenyar el poder de les dones: “Ens va ensenyar que sí que és possible. Que si les feministes ens proposem plantar cara al sistema, podem fer-ho”, subratlla Jovaní.
En aquesta línia, alguns dels aspectes que l’any passat no es van tindre en compte o van passar desapercebuts, enguany, han estat presents en l’organització de la vaga. És el cas, per exemple, de la preparació de la campanya de mobilització a les zones rurals. El fet que les assemblees es convoquen a les grans ciutats comporta que moltes de les dones que viuen al món rural no puguen participar activament a les reunions. Per revertir la situació, l’assemblea manté contactes amb les comarques del Nord, de l’interior i del Sud per començar a treballar juntes. Així mateix, s’ha proposat organitzar una ‘caravana de cotxes’ que recórrega els pobles de les diferents comarques perquè les dones, després d’assistir a les concentracions que es facen al matí a les seues localitats, “puguen eixir en la caravana feminista cap a la manifestació de la vesprada a la ciutat de Castelló”, matisa Jovaní.
El fet que les assemblees es convoquen a les grans ciutats comporta que moltes de les dones que viuen al món rural no puguen participar activament a les reunions. Per revertir la situació, l’assemblea manté contactes amb les comarques del Nord, de l’interior i del Sud per començar a treballar juntes
A la ciutat d’Alacant, per exemple, per estendre la campanya de mobilització en tots els barris, l’Assemblea Feminista ha organitzat algunes de les fires i taules informatives en els barris del nord de la ciutat, ja que “algunes vegades estan més desubicats i no es relacionen de manera directa amb la ciutat”, explica Teresa Cortinas, membre de l’Assemblea d’Alacant. Enguany, també realitzaran accions de manera conjunta amb la Plataforma Feminista d’Alacant.
En l’àmbit organitzatiu, segons asseguren des de les assemblees, aquest any es podrà comptabilitzar millor el nombre de manifestants i les accions que es duran a terme arreu de les comarques del País Valencià. Per ara, les assemblees recullen tota la informació relacionada amb els actes que fan, a través de fotografies i de la redacció de cròniques, i l’envien a la comissió de comunicació del territori valencià perquè aquesta facilite les últimes novetats a la comissió estatal. “L’any passat milers de poblacions van fer manifestacions o actes per donar suport a la vaga, però no van poder ser comptabilitzades. Enguany, com estem millor organitzades, serà més fàcil tindre informació, recollir-la i arxivar-la”, remarca la membre de l’assemblea de Castelló”.
