“La festa, com la lluita, al carrer!” és el lema triat per a les festes autogestionades de la Magdalena de Castelló d’enguany, organitzades per un total d’onze col·lectius socials de manera paral·lela als actes programats per l’Ajuntament. Des del passat cap de setmana fins al pròxim diumenge, 31 de març, els barris de la capital de la Plana estan immersos en un ambient festiu ple d’activitats al carrer, on no falten les reivindicacions polítiques i socials. L’eslògan simbolitza una filosofia sota la qual se celebren aquestes festes, que rebutgen el model de festa institucional i lluiten per fer de la ciutat un espai combatiu i lliure d’actituds sexistes, homòfobes, racistes o feixistes.
L’autogestió, l’autoorganització, l’assemblearisme, el suport mutu i el treball voluntari, al marge de les institucions, els grans inversors, i dels partits polítics, són alguns dels principis que caracteritzen les festes populars de Castelló. Des del centre social La Cosa Nostra, un dels col·lectius organitzadors, tenen molt clar que un altre model de festa, “sense subvencions, patrocinadors, empreses i préstecs bancaris”, és possible, “gràcies al treball fet des dels barris, des de la base, i dotant la celebració de contingut polític”.
Les festes alternatives es van inaugurar el passat dissabte a la Colla la Flama, amb un porrat popular amenitzat pel so de la dolçaina i el tabal. “Som un espai obert a totes les associacions, però també som una colla. Ens identifiquem amb les festes, però no volem abandonar el nostre costat reivindicatiu”, afirma Eloïna, membre de la Flama. Després, es va donar pas a la tradicional paella monumental, amb opció vegana, organitzada per la Cosa Nostra a la plaça l’Ereta, centre neuràlgic de la Magdalena combativa i on aquest any actuen un total de 25 grups, com Banda Bassotti, Tesa o Penkoletas Sisters. Tots els ingressos recaptats van destinats a sufragar les despeses de les activitats organitzades, així com per a causes solidàries, socials i antirrepressives. “Moltes colles han vist d’aquestes festes la possibilitat de fer un negoci i això va fer que es perdera el caràcter popular de la Magdalena. El que hem intentat sempre, i crec que s’ha aconseguit, és popularitzar-les”, subratllen des de la Cosa Nostra.
“Moltes colles han vist d’aquestes festes la possibilitat de fer un negoci i això va fer que es perdera el caràcter popular de la Magdalena. El que hem intentat sempre, i crec que s’ha aconseguit, és popularitzar-les”, subratllen des de la Cosa Nostra
Alguns dels actes més reivindicatius són les trobades antitaurines, que s’organitzen des de fa 15 anys davant de la plaça de bous a les quatre de la vesprada, una hora abans de l’inici de les corregudes de bous. Aquestes concentracions les convoca el col·lectiu vegà, interseccional i autogestionat de Castelló, Ovia, amb l’objectiu de conscienciar a les persones que es mostren indiferents davant la tortura animal i protestar de manera directa contra els festejos taurins, segons explica Rosa Mas, membre d’Ovia.
Magdalena combativa i feminista
Amb el naixement del col·lectiu Dones en Lluita en l’any 2012, el moviment feminista ha estat molt present en l’organització de les festes populars de la capital de la Plana, reivindicant unes festes lliures d’agressions sexistes, homòfobes i trànsfobes, amb campanyes com la de “No és no, viu la festa sense sexisme”, llançada en l’any 2013. Des del col·lectiu, expliquen que aquesta ha anat evolucionant al llarg dels anys, fins a crear unes altres campanyes, com les conegudes amb els lemes “Només sí significa sí” o “No em toques la magdalena”, amb què es pretenia visibilitzar la culpabilització que existeix cap a les dones i conscienciar de què sense un consentiment actiu, sense coacció i honest, es tracta d’una violació. Enguany, volien preparar una campanya vinculada a la influència que tenen les imposicions socials en la construcció del desig, “però no ens ha donat temps a materialitzar-la, ja que implica molt de treball intern”, matisen. Tot i això, reconeixen que, gràcies a aquestes campanyes, els punts violeta i el treball dels col·lectius de barri, aquestes idees “han calat dins de les institucions, les que per fi comencen a reconéixer la necessitat d’aquestes alternatives”.
Amb el naixement del col·lectiu Dones en Lluita en l’any 2012, el moviment feminista ha estat molt present en l’organització de les festes populars de la capital de la Plana, reivindicant unes festes lliures d’agressions sexistes, homòfobes i trànsfobes
Des de fa tres anys, l’assemblea feminista de la Universitat Jaume I de Castelló, Subversives, està present a l’enclau feminista i combatiu de la ciutat, així com en la preparació de les festes alternatives, organitzant jornades feministes i, junt amb Dones en Lluita, el punt violeta a la plaça l’Ereta, per tal de disposar d’un espai on es puguen denunciar les agressions i actituds sexistes. En aquest sentit, Subversives, únic col·lectiu encarregat aquest any del punt violeta, anuncia alguns canvis. “L’any passat, vam ficar una taula al costat de la barra. Però, ara, el punt violeta està a la barra, amb una o dues encarregades, i la resta de companyes, fora de la barra, porten un braçalet morat. Pensem que és més fàcil així per a la persona agredida”, postil·len. Des d’En Clau de Dona, col·lectiu feminista de Castelló vinculat a La Flama, remarquen la importància d’aquesta iniciativa: “Per a uns, és un recordatori i, per a les dones, un espai de suport i de referència”.
A aquestes iniciatives d’acció i prevenció d’assetjament i agressions masclistes se sumen també activitats i concerts de contingut feminista. Avui, Subversives celebra la jornada “Magdalena Subversiva” a l’Ereta, amb una fira d’entitats, dinar popular, torneig de futbol femení, i actuacions musicals. “És important una jornada feminista, ja que les festes institucionals de la Magdalena no tenen eixe caràcter. En un espai combatiu, pensem que és imprescindible organitzar un dia de temàtica feminista”, expliquen des de Subversives. Per la seua part, Dones en Lluita, omplirà demà de música La Verduleria, amb Las bajas pasiones, una sessió d’electro-rap-queer, i el show feminista “Les Waterparties”.
Unes festes perseguides per les institucions
Fa uns anys, algunes de les accions més combatives consistien en l’organització d’un pregó alternatiu, que recorria el centre de la ciutat i on no faltava la crítica i la sàtira política; o en la creació i encesa de l’anomenada gaiata crítica. Segons la història popular, les gaiates són una representació de les torxes que van encendre les habitants del Castell Vell, situat al costat de l’ermita de la Magdalena, durant el seu trasllat a l’acabada d’alçar ciutat de Castelló. Els col·lectius socials i colles de caràcter reivindicatiu creaven la seua pròpia gaiata, reapropiant-se d’aquesta tradició i reinventant-la, fent una crítica al sistema capitalista i patriarcal. El primer diumenge festiu també es realitzava una xiulada contra les autoritats a l’inici de la tradicional romeria de les canyes. Aquest teixit social que va nàixer contra les institucions “va generar certa hostilitat per part de l’Ajuntament, que ha intentat perseguir sempre les festes alternatives”, assegura el centre social la Cosa Nostra.
L’any 2014, durant la celebració del desé concurs de paelles, la Policia Local i un camió de bombers van intervenir la celebració. Diversos agents van identificar a 12 persones, segons el Casal, argumentant que les identificacions no es duien a terme amb la finalitat de denunciar-les, sinó per a cobrir possibles desperfectes. Una vegada finalitzat el concurs, les participants van netejar el carrer, però el regidor de Seguretat Ciutadana en aquell moment, Joaquín B. Torres (PP), va denunciar les identificades, que van rebre multes per un import total de 1.080 euros per “haver embrutat la via pública i les façanes de comerços i cases amb el fum i les cendres de la llenya cremada per fer les paelles sense autorització municipal”, tot i que, des del Casal Popular es va afirmar que l’activitat, com la resta d’anys, havia estat comunicada a la Federació de Colles i s’havia desenvolupat sense tallar el trànsit. Aquest muntatge va visualitzar la repressió que patien, encara que sempre s’han hagut d’enfrontar a la negació sistemàtica dels permisos, segons Álex Tejedor, exmembre del Casal, era una forma que tenia l’Ajuntament d’impedir als moviments socials “prendre places i carrers” i mantindre’ls “dins del límit de l’espai físic del Casal”.
L’any 2014, diversos agents van identificar a 12 persones, argumentant que no es feia amb la finalitat de denunciar-les, sinó per a cobrir possibles desperfectes. Però finalment van ser denunciades per un regidor del PP i multades
Durant l’any passat, tal com ja va publicar la Directa, la Cosa Nostra ha hagut de fer front a les denúncies per les quals l’Ajuntament de Castelló, governat pel PSOE-PSPV i Compromís, tenia la intenció de clausurar el centre social per la suposada venda d’alcohol il·legal i excés de soroll. En menys de nou mesos, el consistori ha obert 17 expedients contra la Cosa Nostra, els quals, segons van exposar les seues membres en diversos comunicats, van començar a obrir-se després que l’organització antifeixista BAF Castelló realitzara una “acció de boicot contra un acte ultra espanyolista des del terrat de l’ajuntament”. No obstant això, mitjançant els recursos adequats, la Cosa Nostra ha aconseguit demostrar que la seua activitat és legal. “Hem estat durant mesos precintats, però s’ha demostrat que no venem alcohol de manera il·legal. Al final, ens van atribuir un error en la llicència ambiental. Però, aquesta acusació s’ha tornat a tombar també”, sentencien.
Més de dues dècades de festes populars
L’origen de les festes populars de la Magdalena es remunta fins al 1998, any en què s’inaugura el Casal Jaume I, un espai de trobada per al moviment alternatiu, i gestionat per Acció Cultural del País Valencià i la Colla el Rogle. El Casal Jaume I es va convertir en un referent en l’àmbit comarcal, ja que “no hi havia un espai tan gran on poguera reunir-se la gent”, recorda Teresa Parejo, membre del Casal des de l’any 2001 fins al 2006. Durant les festes de la Magdalena, acudien unes 400 persones cada nit per gaudir de les actuacions musicals. “Volíem que els grups cantaren en valencià i que tingueren un missatge reivindicatiu”, explica.
Anys més tard, el Casal Popular de Castelló es va convertir en l’eix vertebrador de les festes alternatives. Al llarg de l’any 2008, després de quatre anys de la creació d’aquest espai, es van sumar molts col·lectius a l’assemblea del Casal. Així mateix, va nàixer la Federació Alternativa de Colles (FAC), de la voluntat de diverses colles per organitzar unes festes que subvertiren les oficials, hereves del franquisme. Raül Monfort, membre fundador del Casal i participant des de l’any 2004 fins al 2014, recorda les primeres festes organitzades per la FAC com una “glopada d’aire fresc”. “Va ser l’inici d’un altre tipus de festa, que any rere any anava creixent. Unes festes on podies escoltar música en la nostra llengua, i gaudir de la festa d’una manera més compromesa”.
Després de quatre anys de la creació d’aquest espai, es van sumar molts col·lectius a l’assemblea del Casal. Així mateix, va nàixer la Federació Alternativa de Colles (FAC), de la voluntat de diverses colles per organitzar unes festes que subvertiren les oficials, hereves del franquisme
Durant huit anys, les colles que conformaren la FAC van treballar per organitzar unes festes alliberades, igualitàries, lliures de sexisme, racisme i classisme. Però, el març de 2016, el Casal Popular de Castelló va anunciar, a través d’un comunicat, que abandonava la Federació Alternativa de Colles. A l’escrit, es va descriure una situació de menyspreu per part de dues colles membres de la FAC cap a les membres del col·lectiu Dones en Lluita. Dins d’aquest context, a les festes de la Magdalena de 2015, es va produir una agressió física per part de membres de les colles assenyalades com a masclistes cap a una membre del Casal Popular. “Aquesta agressió va provocar definitivament el trencament de les relacions d’uns espais que estaven units per costures molt fràgils”, lamentaven.
Des d’aleshores, va haver-hi diferents intents per afrontar la situació, “sense cap èxit”, segons matisaven al comunicat. Així mateix, s’animava a reflexionar sobre el rerefons de la desavinença, el qual consideraven que es trobava en saber com afrontar les relacions patriarcals, la resolució dels conflictes, i el model de festa que es promovia. L’assemblea del Casal va anunciar la seua sortida de la Federació Alternativa de Colles, alhora que proposava la seua dissolució. Després de la desaparició de la FAC, les festes combatives de la Magdalena ja no es regeixen per cap federació unitària, però participen diversos col·lectius socials de la capital de la Plana, els quals proposen activitats per a les més menudes, accions de protesta, actes solidaris, projeccions de pel·lícules, jornades feministes i actuacions musicals per continuar subvertint la programació oficial de les festes de la Magdalena.
