Tancar pàgines web o fer impossible que les usuàries puguin accedir-hi és una pràctica que associem a països on hi ha governs autoritaris com Turquia, Hongria, el Brasil o l’Aràbia Saudita. Malgrat això, no cal anar tan lluny per observar aquest tipus d’atacs a la llibertat d’expressió.
A principis d’any, la pàgina web del col·lectiu Women on Web (WoW) va quedar bloquejada a tot el territori de l’Estat espanyol. D’un dia per l’altre, aquesta organització internacional que vetlla per prevenir “els embarassos no desitjats i els avortaments insalubres a tot el món” va veure com el seu portal virtual no funcionava al territori estatal, tal com passa en molts altres països on l’avortament és il·legal.
Una investigació independent realitzada pel grup NoBloc, un col·lectiu d’expertes en informàtica, va determinar al mes de maig que algunes empreses proveïdores de serveis d’internet espanyoles havien bloquejat la pàgina web de WoW de forma sistemàtica des de finals de gener, emprant mètodes d’un alt nivell de sofisticació. Segons la plataforma en defensa de l’avortament, “la censura de la pàgina de Women on Web va ser adoptada sense notificació formal prèvia”.
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, dependent del Ministeri de Sanitat espanyol, va denunciar l’organització per vendre Mifepristone i Misoprostol, dos tipus de píndoles per a l’avortament
Era l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), dependent del Ministeri de Sanitat espanyol, qui havia denunciat l’organització per vendre –a través del seu portal– Mifepristone i Misoprostol, dos tipus de píndoles per a l’avortament. Des de l’organització en defensa de les dones asseguren que aquella notificació més aviat va ser una amenaça a través d’un correu on no s’especificaven dates límit ni possibles conseqüències si no deixaven de vendre les pastilles de forma virtual. “El 8 de juny vam sol·licitar a l’AEMPS i a tots els principals serveis espanyols d’internet que aixequessin la censura i permetessin a les dones d’Espanya accedir al web. No va haver-hi resposta”, explica la plataforma.
Tot i que la legislació espanyola permet tancar pàgines web mèdiques si algun dels productes que venen no ha estat aprovat en el marc legal estatal, les pastilles que ofereix WoW són fàrmacs plenament legals. El problema és que la seva distribució està restringida a l’àmbit hospitalari i per adquirir-les és necessària una autorització mèdica. El bloqueig, per tant, des d’un punt de vista legal, no seria estrictament censura, però posa en evidència les restriccions a l’avortament que hi ha a l’Estat espanyol.
Així mateix, per a WoW resulta incomprensible que la clausura del seu portal es produís sense un avís legal previ. L’organització considera que encara és més sorprenent que en un context de confinament, mentre al Regne Unit, l’Estat francès o Irlanda es permetia “el servei d’avortament telemèdic perquè les dones poguessin quedar-se a casa mentre realitzaven l’avortament amb pastilla”, a l’Estat espanyol se censuressin pàgines web com la de WoW, deixant en una situació de desemparament les dones que volguessin avortar. El col·lectiu NoBloc afirma que “tot i que Women on Web fa anys que treballa a tot el món gràcies a la seva inqüestionable rigorositat en l’àmbit mèdic i legal, el seu web està sent censurat de forma silenciosa”.
Un bloqueig sofisticat i opac
En l’informe realitzat per les expertes informàtiques es detallava que almenys Vodafone, Vodafone Ono, Orange, Jazztel, MásMóvil i Telefónica/Movistar haurien bloquejat la pàgina web de WoW per ordre del Ministeri de Salut espanyol. També ho hauria fet CSUC de forma indirecta, però segons NoBloc hi ha converses amb aquest proveïdor “per solucionar la situació a les xarxes de les universitats catalanes”. Així, si una usuària té l’accés a internet contractat amb alguna d’aquestes companyies, no podrà accedir a la pàgina womenonweb.org. Entre els motius pels quals no ho podrà fer, mai s’indicarà que WoW ha estat bloquejada per ordre de l’AEMPS. “Potser, més greu que impedir-nos arribar a una pàgina que ens interessa en un servei d’internet pel qual paguem, és adonar-nos que el bloqueig en si pretén passar desapercebut”, expliquen des de NoBloc.
El ciberactivista Fadelkon, que forma part del grup, assenyala que les comprovacions de com aquestes empreses estaven bloquejant el web en qüestió es van dur a terme amb Ooni probe, un programa del projecte OONI que permet determinar a quines pàgines no podem accedir i quin és el motiu. En alguns països utilitzar Ooni és perseguit per les autoritats que no volen que la ciutadania conegui els portals que han estat bloquejats pel govern. Més enllà d’això, Fadelkon considera que en el cas espanyol les operadores d’internet “s’estan preparant per exercir una censura més sofisticada, i no sembla un cas puntual”.
El fet és que, en la majoria dels casos, les persones que volen accedir al web de WoW es troben amb missatges que els indiquen que no ho poden fer per motius ben diferents als reals
El fet és que, en la majoria dels casos, les persones que volen accedir al web de WoW es troben amb missatges que els indiquen que no ho poden fer per motius ben diferents dels esmentats. Així mateix, per exemple, Telefónica retorna les usuàries a un web fals i dona a entendre que el portal de WoW no està funcionant correctament en les connexions sense xifrar. En el cas de les xifrades, talla directament la connexió. “No et donen tota la informació”, diu el ciberactivista. Per la seva banda, Vodafone provoca que el navegador ens avisi que la connexió no és segura, però no perquè el web estigui mal configurat, sinó perquè l’operadora intenta suplantar-lo amb un certificat de seguretat falsificat.
Tanmateix, el més preocupant que s’ha observat a ulls del grup d’investigació independent és “la utilització de servidors de Deep Packet Inspection (DPI) de dues companyies: Allot i Fortinet”. Es tracta de dues empreses contractades per les operadores que bloquegen el contingut que reben les usuàries, és a dir, exerceixen de censores. “És una censura molt complexa”, explica Fadelkon, que afegeix que fer passar el bloqueig d’un web com un problema de la connexió de la usuària és “absolutament opac”.
Encara és més problemàtic el fet que Allot, una firma israeliana contractada en el cas de WoW per Vodafone i Ono, va ser denunciada pel grup de periodistes d’investigació Qurium per controlar i bloquejar el 2015 les xarxes socials dels dissidents polítics a l’Azerbaidjan. El govern del país va comprar per tres milions de dòlars el mateix sistema que Vodafone i Ono han utilitzat per controlar les WoW a l’Estat espanyol. Allot té un historial qüestionable que es remunta a l’any 2011, quan es va descobrir que havia col·laborat amb el govern iranià venent-li un servei de control de DPI.
