Podria semblar que José Antonio Gómez Mir, mossèn de la parròquia de Sant Jordi, al barri barceloní de Vallcarca, és un capellà amb idees reaccionàries com tants altres. Les seves misses dels diumenges se celebren en llatí –un element central de l’ala més conservadora del catolicisme que el papa Francesc ha intentat erradicar– i a les seves xarxes socials publica comentaris homòfobs, islamòfobs i contraris al feminisme. Però va més enllà. A la seu de l’església vallcarquina s’organitzen xerrades amb ponents ultres com Javier Barraycoa, es fa promoció de roba amb simbologia d’extrema dreta i es convida a parlar l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, investigat per corrupció en la trama Kitchen i acusat de ser el cervell de l’Operació Catalunya.
Les sospites d’aquests lligams ultres van aflorar el gener de 2024 quan l’entitat veïnal Som Barri va denunciar a l’Ajuntament de Barcelona que l’església havia organitzat dues xerrades de caràcter ultradretà. Es tractava de la presentació a la parròquia del llibre El antiprogre de Carlos López Holgueras, promoguda per Vox, i una xerrada a càrrec de Julien Langella, un activista dels moviments identitaris francesos.
Preguntat per aquestes acusacions, Gómez Mir diu el següent: “Ja em van dir una vegada que organitzem aquí [la parròquia de Sant Jordi] coses d’extrema dreta, però no sé per què diuen això. No em fico en política, jo tinc aquí gent de tota mena”. La seva afirmació contrasta amb el fet que l’any 2017 va reconèixer haver votat Inés Arrimadas (Ciutadans) perquè calia posar “una pica en Flandes”.
Les xarxes del mossèn
Fins fa poc, l’activitat de Gómez Mir, que és rector de la parròquia de Sant Jordi des de l’any 2001, era desconeguda pels col·lectius socials de Vallcarca. No es pot dir el mateix dels cercles de dreta catòlica, on el mossèn té una activitat intensa, tant en l’esfera virtual com en el món presencial.
Com ha pogut comprovar aquest mitjà, hi ha diversos moments en els darrers anys que empenyen el mossèn cap a una major radicalització dels seus missatges i que, en última instància, el duen a compartir espais i continguts amb grups ultradretans. Les xarxes no determinen quin era el seu pensament abans d’arribar a la parròquia –tot i que en una entrevista a YouTube, l’entrevistador afirma que Gómez Mir va ser capità militar de l’Armada–, entre els anys 2011 i 2014, es dedicava sobretot a qüestions de caràcter religiós i doctrinal.
No és fins que el procés independentista agafa volada i després de l’atemptat a la Rambla del 18 d’agost de 2017 que s’aprecia un canvi substancial en els missatges del mossèn
Coincidint amb el nomenament de Jorge Mario Bergoglio com a Papa Francesc, les seves publicacions es polititzen. Amb tot, no és fins que el procés independentista agafa volada i després de l’atemptat a la Rambla del 18 d’agost de 2017 que s’aprecia un canvi substancial en els seus missatges. Amb relació a aquesta data en concret, Gómez Mir afirma que, mentre a Barcelona es posen “espelmetes, ossets [de peluix], globus, llacets”, l’islam “segur que està tremolant”. “Ells ho tenen clar, jihad: matar i donar la vida matant”, afegeix.
La seva postura es referma en els anys següents. Així, el 20 de novembre de 2018, publica una imatge de Franco fent la salutació feixista que va acompanyada de la imatge del llibre de Fernando Vizcaíno Casas ¡Viva Franco! (con perdón). És, però, amb la pandèmia i la victòria del PSOE a les eleccions generals del 2019 que Gómez Mir es mostra més contundent. D’ençà d’aquest moment, les referències a Vox, Trump o la publicació de símbols ultraconservadors com la creu de Borgonya es combinen amb les crides contra l’Agenda 2030 i els comentaris homòfobs. Prova d’això és la frase que el mossèn atribueix al cantant Johnny Cash en una publicació de Facebook: “Ser cristià no és per a afeminats. Cal ser un home de veritat per viure per a Déu”.
Relacions amb l’ultraconservadurisme
Si els comentaris del mossèn denoten el seu posicionament polític, encara ho fa més la sintonia que mostra amb certs espais ultradretans de Barcelona. El juny de 2019, Gómez Mir difon una activitat organitzada pel Club Empel –centre de la ultradreta a la capital catalana– sobre la fundació Somatemps, en la qual participa el fundador tant de l’espai com de l’organització, Javier Barraycoa. De fet, els vincles entre Gómez Mir i Somatemps són estrets, ja que al mateix Barraycoa se’l pot veure sovint a la parròquia Sant Jordi fent conferències. Tanmateix, el mossèn assevera eixò: “No he estat mai en aquest lloc [Club Empel] no el conec. Ningú podrà dir que he estat en aquest lloc. Jo no em fico en política, no m’interessa”.
El juny de 2019, Gómez Mir difon una activitat organitzada pel Club Empel sobre la fundació Somatemps, en la qual participa el fundador tant de l’espai com de l’organització, Javier Barraycoa
És sobretot després de la pandèmia que el mossèn comença a utilitzar el seu perfil a internet per donar a conèixer actes que s’organitzen a la parròquia que administra. D’aquesta manera, Gómez Mir enceta una nova etapa més proactiva, en la qual Vallcarca esdevé un punt central per a la dreta reaccionària.
A més de misses en llatí, organitza actes de grups antiavortistes com Spei Mater o Proyecto Makoki, fa trobades exclusives per a homes on defensa el model de masculinitat tradicional, i juntament amb diversos professors de la Universitat Abat Oliba organitza seminaris per a joves. En aquest darrer punt, amb el pretext de “formar el caràcter” del jovent, es duen a terme una sèrie d’activitats anomenades Studium que estan impartides per personalitats com el mateix Barraycoa.
Tot això ens porta fins a aquest cap de setmana, en què la parròquia de Vallcarca serà la seu de l’esdeveniment Raíces organitzat per Palestra Christiana. Així, entre els dies 14 i 16 es faran una paella popular, exhibicions de lluita medieval i xerrades a càrrec de Javier Barraycoa, Georgina Nicolàs (activista en favor de la família tradicional) i Jaume Vives (impulsor de Tabarnia i periodista de l’Asociación Católica de Propagandistas).
El mossèn nega que aquest acte sigui d’extrema dreta i assenyala que es tracta d’un esdeveniment “catòlic amb xerrades de formació, però no és d’extrema dreta”. “Aquest acte és obert, està obert a tothom i es podrà veure quina mena de gent hi ha aquí. Venen famílies amb nens, gent de la parròquia i gent de tota Barcelona”, afirma.
Al mateix temps, el passat 8 de març la parròquia va acollir la presentació del llibre El tiempo de Maria de l’exministre de l’Interior del PP Jorge Fernández Díaz, investigat pel cas de l’Operació Catalunya i per la trama Kitchen.
Vincles amb l’extrema dreta
El juliol de 2022, el mossèn fa una peregrinació a Covadonga, Astúries. El 2024 Gómez Mir tornarà a dur a terme aquesta marxa i les imatges que comparteix a Facebook mostren una vinculació amb persones properes a l’extrema dreta. Destaquen samarretes on es llegeix “Deus Vult”, “Defend Europe”, “Europe Brotherhood” o “Imperator Romanum Gubernan-Pacer Europae”, missatges relacionats amb al rebuig cap a les persones que arriben al continent vingudes d’altres indrets. El mossèn, a més, comparteix imatges on es veu el sol negre (Shwarze Sonne, en alemany), que és un símbol que va ser utilitzat fa quasi un segle per les SS i que es vincula a l’ocultisme nazi, o la garra hispànica, el qual s’atribueix a Ramiro Ledesma, fundador de les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS).
Mesos més tard, Gómez Mir comparteix imatges de les tasques de reconstrucció a València per les inundacions per la dana on es veuen homes que llueixen simbologia ultranacionalista espanyola. Entre els lemes estampats a les samarretes es pot llegir “Defiende España”.
Abans de Covadonga i València, però, el capellà ja havia compartit espai amb grups de l’extrema dreta. El 16 d’octubre de 2023, anuncia a xarxes unes jornades que se celebren a Montserrat i en les quals participen les organitzacions Ultreia et Suseia i Hexafolia. Aquesta darrera ha estat assenyalada per la Coordinadora Antifascista de Zaragoza de tenir vincles amb l’organització “neonazi” Bastión Frontal. Alhora, Hexafolia es defineix a si mateixa com una organització “metapolítica de valors tradicionals”, que concep la vida com una “milícia”, i que utilitza l’esport com a “camp d’entrenament per a la formació física i espiritual”. En les seves xarxes socials, Hexafolia no amaga els seus vincles amb el franquisme.
Entre el 27 de novembre i l’1 de desembre de 2024, Gómez Mir imparteix una xerrada en el marc de les IV Jornadas de Resisténcia Católica Quanta Cura. L’esdeveniment, a més de caminades per Collserola i Montserrat o misses, incloïa una visita al Club 323 de powerlifting a la Llagosta, on es va impartir un seminari de “força i lluita” a càrrec del fundador del gimnàs, César Agüera. El mateix cartell de l’esdeveniment el definia com “un conegut camarada tradicionalista”, i a les seves xarxes socials Agüera es presenta sense cap embut com una persona propera a idees d’ultradreta.
Gómez Mir ha participat com a ambaixador de la marca de roba Agnus Dei Cultwear. Aquesta relació és tan estreta que el capellà apareix en un vídeo a les xarxes socials de la marca beneint el taller on es confeccionen les samarretes
Finalment, Gómez Mir ha participat com a ambaixador de la marca de roba Agnus Dei Cultwear. Aquesta relació és tan estreta que el capellà apareix en un vídeo a les xarxes socials de la marca beneint el taller on es confeccionen les samarretes. No és l’únic mossèn de Barcelona que dona suport a la firma de roba, altres capellans com Pablo Pich-Aguilera Blasco, de la parròquia Sant Mateu, o Federico Marfil, de la parròquia de Sant Isidre, s’han fotografiat donant suport a Agnus Dei Cultwear. No obstant això, preguntat per la seva relació amb la marca afirma el següent: “No sé què és això, no tinc ni idea”.
Connexions internacionals
L’activitat de Gómez Mir, tot i que se circumscriu en una parròquia, es pot incloure dins del que els sociòlegs Joseba García Martín i Ignacio Perugorria anomenen “organitzacions laiques d’inspiració catòlica i ideologia neoconservadores”. Es tracta d’un conglomerat d’organitzacions com Hazte Oír que comencen a aparèixer durant la segona dècada del segle XXI, que estan vinculades amb Vox i que, a diferència de l’anterior associacionisme ultracatòlic més pròxim al PP, ja no només se centren en temes morals. “El camp d’aquestes organitzacions espanyoles és dels més antics, mobilitzats i bel·ligerant d’Europa”, afirmen els investigadors per afegir que aquestes organitzacions, en les últimes tres dècades, s’han convertit en “un referent del teixit neoconservador llatinoamericà”.
El 31 d’octubre del 2024 estava previst que l’Església de Sant Jordi rebés el mossèn argentí Javier Olivera Revasi, que havia d’oficiar una missa a la parròquia i fer una xerrada titulada com a Noviazgo Católico: ¿Sexo sí o sexo no?
En aquest sentit, els llaços del mossèn de Vallcarca s’estenen més enllà de Barcelona i de Catalunya i arriben a l’altra banda de l’Atlàntic. El 31 d’octubre del 2024 estava previst que l’Església de Sant Jordi rebés el mossèn argentí Javier Olivera Revasi, que havia d’oficiar una missa a la parròquia i fer una xerrada titulada com a Noviazgo Católico: ¿Sexo sí o sexo no? Aquesta xerrada va encendre els ànims del veïnat de Vallcarca quan es va descobrir que Olivera és fill d’un militar de la dictadura argentina conegut com El Carnicero. L’acte no va ser autoritzat per l’Arquebisbat de Barcelona i des de Som Barri es va publicar un text a L’Independent de Gràcia denunciant la relació entre la parròquia de Vallcarca i el capellà argentí.
Com demostra la informació facilitada per la revista d’investigació argentina Crisis, Olivera està integrat en l’ala més dura de l’Església catòlica. A més de formar part de l’Instituto del Verbo Encantado, una organització ultracatòlica que ha estat denunciada per pràctiques molt estrictes, és un dels fundadors de l’Orden de San Elías. Aquesta organització es va crear el 2015 i té seus als Estats Units i a l’Estat espanyol. Segons indiquen des de la revista Crisis, entre les seves funcions principals hi ha la d’arribar “allà on l’església encara no ha arribat” i per això són freqüents les missions evangelitzadores a països de l’Àfrica, i fer “apostolat de la contrarevolució cultural”.
Les xarxes no ens indiquen de quina manera es van conèixer Gómez Mir i Olivera, però sí que hi ha constància que abans de la xerrada a Barcelona, el mossèn argentí, que té un podcast titulat Que no te lo cuenten, va entrevistar al líder de Vox, Jorge Buxadé, el novembre del 2023 i el president de Vox València, José María Llanos, el gener del 2022.
Gómez Mir que en una publicació de 2023, referint-se a l’homosexualitat, afirmava: “Jo no ho beneiré. El pecat i l’abominació no es beneeixen, es combaten”
Les relacions de Gómez Mir amb l’ultracatolicisme internacional no acaben aquí. El 18 d’octubre de 2023, juntament amb l’editorial Luz de Trento, la parròquia de Vallcarca va convidar l’activista francès Julien Langella per presentar el seu llibre Católicos e identitarios. Amb motiu de la presentació, Gómez Mir deia el següent sobre Langella en una publicació a xarxes: “Aquest règim postmodern, mundialista i multicultural està fent el possible per acabar amb la nostra espiritualitat i identitat. Els molesta la cultura o raça europea, tant com la religió catòlica que va unir la gent d’aquest continent. Des de França, un dels molts grups que s’enfronta a aquesta hidra és Academia Christiana i un dels seus membres, Julien Langella, va escriure aquest llibre en el qual explica com estem i cap a on hauríem d’anar”.
Per acabar, també es poden documentar vincles amb el bisbe Athanasius Schneider, del Kazakhstan, que va participar en una trobada amb Javier Barraycoa celebrada a la parròquia de Sant Jordi. L’any 2018, Schneider afirmava que l’Església havia de “purgar la jerarquia eclesiàstica de xarxes homosexuals” i demanava al Papa que declarés l’homosexualitat com a quelcom “greument pecaminós”. L’acte havia estat organitzat per l’Associació Luz de Trento, un col·lectiu obertament falangista que al seu canal de YouTube té penjats vídeos de conferències de Blas Piñar Gutiérrez, un general retirat, fill del fundador de Fuerza Nueva. La postura de Schneider coincideix punt per punt amb les tesis de Gómez Mir que en una publicació de 2023, referint-se a l’homosexualitat, afirmava: “Jo no ho beneiré. El pecat i l’abominació no es beneeixen, es combaten. M’és indiferent les conseqüències que puguin tenir per al meu futur sacerdotal”.
