L’origen de la trama d’espionatge digital destapada per la Directa el passat 28 d’octubre es va estrenyent. Algunes connexions telemàtiques efectuades pels suplantadors es van realitzar des de dues IP –matrícula digital que identifica inequívocament un dispositiu connectat a la xarxa– que, segons hem pogut confirmar, estan vinculades a la Comissaria General d’Informació (CGI) dels Mossos d’Esquadra i, concretament, a l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO).
En el reportatge publicat al número 510, la Directa va poder certificar que darrere la suplantació d’identitats –spoofing– i dels accessos no autoritzats a correus electrònics per captar informació hi havia el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i que, a més, una de les connexions provenia d’una infraestructura de telecomunicacions ubicada a l’edifici Egara, complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell. Això és el que revelaven dues de les adreces IP que es van connectar a un núvol fictici on l’organització juvenil La Forja havia col·locat –a tall d’esquer– la suposada documentació sol·licitada pel suplantador de la territorial del Baix Empordà a un militant de l’Alt Empordà.
Algunes connexions telemàtiques efectuades pels suplantadors es van realitzar des de dues IP que estan vinculades a la Comissaria General d’Informació i, concretament, a l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu
Si bé és cert, tal com va piular el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, que “les connexions a internet de qualsevol ordinador com una escola, delegació o dependència apareixen amb el nom CTTI”, la Directa pot confirmar que la primera connexió, en mans del CTTI, també està vinculada a Mossos d’Esquadra i concretament al complex Egara. Aquesta IP ha estat utilitzada anteriorment per diversos organismes ubicats a la seu central de la policia catalana: la Comissaria General d’Investigació Criminal, la Unitat Central de Delictes Informàtics i la Unitat Central d’Investigació Forense i, recentment, l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), que depèn jeràrquicament de la Comissaria General d’Informació. En el cas de la segona IP destapada, ubicada dins del complex central de la policia catalana, ara aquest mitjà pot confirmar que es tracta d’una adreça que ha estat utilitzada també per l’ACMTSO.
La Directa ha contactat amb l’ACMTSO perquè confirmés o desmentís les noves revelacions i, alhora, per saber si en alguna ocasió la policia catalana ha utilitzat la pràctica de l’spoofing per tal de desenvolupar alguna investigació, però no n’ha obtingut cap resposta.
Quan es compleixen dues setmanes des de l’aparició de les primeres informacions de l’existència de la trama, també hem pogut confirmar que la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra ha obert una investigació interna, després que així ho avancés en una compareixença a la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya el conseller Miquel Sàmper. Mentrestant, en l’àmbit judicial, l’organització juvenil La Forja, amb el suport d’Alerta Solidària, ha presentat dues querelles criminals davant del jutjat de guàrdia i la CUP n’està enllestint una altra.
Les organitzacions afectades són diverses. Els darrers mesos, almenys catorze adreces de correu electrònic de La Forja, Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base, el Sindicat de Llogateres, Batzac, CGT Barcelona, CNT-AIT Catalunya i Poble Lliure han estat suplantades. En total, s’han enviat més d’una seixantena de correus falsos per captar informació i el suposat suplantador –darrere el nom de “Marta”– també s’ha infiltrat al grup de Telegram de la Federació d’Estudiants Llibertària (FEL) de la UAB.
De la Brimo a la cúpula d’Informació
L’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO) dels Mossos d’Esquadra realitza vigilàncies i seguiments de persones i organitzacions investigades per la Comissaria General d’Informació (CGI). Aquesta comissaria és l’encarregada de la investigació i persecució dels casos de “delinqüència criminal que tenen una finalitat ideològica” i s’ubica físicament al Complex Central Egara de Sabadell.
L’exconseller Miquel Buch va anunciar, precisament, el 28 de juliol d’enguany en roda de premsa, que la CGI posaria “èmfasi” en “la intel·ligència i la tecnologia” i va avançar la creació de la divisió d’operacions i intel·ligència i una àrea de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) pròpia. L’encàrrec va recaure en el comissari Xavier Porcuna i en l’intendent Carles Hernández, que ocupen els números 1 i 2 de la comissaria des de fa un any i mig. El primer hi va arribar en substitució d’Eduard Sallent, que per decisió de Buch va ser nomenat comissari en cap del cos policial. El segon hi va anar a parar després de ser ascendit malgrat una polèmica intervenció contra una manifestació de la Plataforma Antifeixista de Girona quan era cap de la Brigada Mòbil (Brimo). Hernández, en una imatge que es va fer viral a les xarxes i va obrir una crisi al govern català, va desenfundar una porra extensible i va carregar contra la primera línia de manifestants.
