Sis anys després del macrodesallotjament del campament de refugiats al nord de l'Estat francès, han tornat les tendes d'acampada disseminades, on viuen centenars de persones que tenen la intenció de creuar el canal i arribar al Regne Unit
octubre 4, 2022
Fa trenta anys es van signar els primers acords entre l’Estat francès i el Regne Unit per a evitar l’arribada de migrants via marítima, convertint Calais en una ciutat fronterera plena de tanques, concertines i molta presència policial. Des del desallotjament de la coneguda “Jungla de Calais”, que va arribar a albergar 10.000 persones -entre elles 1.000 menors-, actualment els petits assentaments estan dispersos pels afores de Calais i Grande-Synthe. Entre vies de tren i amb la ciutat industrial i portuària de Dunkerque a l’horitzó, hi ha un camp improvisat, on unes 700 persones malviuen a l’espera de creuar el canal.
A Calais, milers de persones viuen fora de la ciutat en petits assentaments a l’aire lliure. El conegut com a Old Lidl és un descampat on hi ha centenars de persones, majoritàriament homes, de països com Eritrea i el Sudan. Estan tan acostumats a les visites de la policia antidisturbis cada matí, que continuen jugant amb la pilota durant l’operació policial. Unes visites que freqüentment acaben amb confiscacions de tendes d’acampada i el trasllat absurd de les seves pertinences uns metres enllà, tot com a forma de pressió perquè marxin de la zona.
Als afores de Calais, en una nau de la zona industrial, es concentren diverses organitzacions de voluntàries que disposen d’un espai on reunir-se i poder emmagatzemar el material d’ajuda; faciliten el dia a dia d’aquestes persones fent la feina que els governs no volen fer.
Fotomovimiento deixa testimoni gràfic de la situació el passat mes de febrer, sis anys després del macrodesallotjament, ordenat pel govern de François Hollande.