Diversos interrogants planaven sobre l’escenari dels diversos comicis d’aquest 26 de maig als Països Catalans, i en general, les incògnites s’han resolt amb alguna paradoxa. Per una banda, determinar si Esquerra Republicana de Catalunya es consolidava com la força hegemònica de l’independentisme desbancant la tradicional supremacia convergent (avui encarnada pel PDECat i la marca Junts per Catalunya), com ja es va apuntar en les eleccions de fa un mes: això ha passat d’una forma indiscutible en l’escenari municipalista, on ERC i les seves llistes adscrites són les forces que sumen més vots a Catalunya (per damunt de 800.000 i del 24% de percentatge), per davant del PSC i JxC, per aquest ordre. ERC guanya en places molt simbòliques, com Barcelona o Lleida i li arrabassa Manresa a JxC per onze vots. Però l’herència convergent resisteix en alguns dels seus feus (com Reus, Girona, Sant Cugat del Vallès o Vic) i la CUP, en les seves diverses fórmules, perd 40 regidores, passa de 380 a 340, i és la quarta força a Catalunya.
Ara bé, l’hegemonia republicana contrasta amb la rutilant victòria de la llista de l’exili liderada per Carles Puigdemont a les europees que, amb el 28% dels sufragis a Catalunya, s’imposa al PSC i deixa en tercera posició la candidatura que encapçalava Oriol Junqueras, Ara Repúbliques. La suma de les dues llistes republicanes frega la majoria absoluta però però dibuixa un espai sobiranista amb ERC com a partit de referència i però amb el lideratge simbòlic a la Casa de la República de Waterloo.
D’altra banda ressenyar una recuperació socialista arreu dels Països Catalans, arrossegada per la bona estrella del PSOE de Pedro Sánchez. A Catalunya són la segona força en vots tot i guanyar en 26 municipis menys que fa quatre anys i que poden perdre feus com Tarragona i Lleida, però consolida la seva hegemonia a les grans ciutats del cinturó de Barcelona o a Sabadell i torna a guanyar a la plaça simbòlica de Sant Vicenç dels Horts, on fa quatre anys es va imposar Oriol Junqueras. Els bons resultats del PSPV fan que, per primer cop en més de dues dècades, les llistes socialistes trenquin l’hegemonia del PP en les principals ciutats del País Valencià (amb alguna excepció, com a Alacant) i estiguin en condicions de reeditar els pactes que barrin el pas a una dreta en què l’auge de Ciutadans i Vox menja terreny al Partit Popular. L’extrema dreta de Vox ha aconseguit tres regidors a Catalunya -C’s, PP i Vox només sumen junts el 8’54% del vot-, 48 al País Valencià i disset a les Illes.
De la mateixa manera, a les Illes, la fragmentació del vot de dretes farà amb tota probabilitat que es puguin reeditar els pactes de forces d’esquerres i sobiranistes al Parlament Balear i la majoria de consells insulars. La recuperació socialista permet també a Unitat d’Aran (partit associat al PSC) recuperar el control amb majoria absoluta del Conselh Generau d’Aran Francés Boya tornarà a ser-ne síndic (ja va governar entre 2007 i 2011), i torna a trencar l’hegemonia tradicional a la vall de la Convergència Democràtica Aranesa de Carlos Barrera (que fa un any va trencar la seva associació amb el PDEcat a causa del procés independentista).
Repassem com s’han resolt algunes de les batalles claus d’aquest superdiumenge electoral.
Alacant: la ultradreta podria governar
A Alacant, la segona ciutat més gran del País Valencià, podria gestar-se un pacte a l’andalusa de forces de dretes (el que s’ha batejat com a trifachito), després dels resultats d’ahir. Amb un total de 29 regidores, el bloc de dretes aconsegueix 16 representants: 9 del Partit Popular -que ha guanyat les eleccions, només a 2.000 vots del PSOE-, 5 de Ciutadans i 2 de Vox. Entre les tres formacions sumen més de 70.000 vots, 4.000 vots més que en els comicis del 2015, quan només es presentaven PP i Ciutadans. Luís Barcala (PP) podrà continuar com alcalde, després d’arribar al poder ara fa un any en trencar-se el tripartit del PSPV, Compromís i Guanyar Alacant.
La ruptura de la coalició d’esquerres ha beneficiat el PSOE, que aconsegueix tres regidores més que el 2015, passant de 6 a 9. Compromís penalitza amb una regidora: de tres en el 2015 en conserva 2. Podem-EUPV, que no ha revalidat la candidatura integradora de Guanyar Alacant, es desploma de les 6 regidores a 2, i obté la meitat del nombre de vots i percentatge respecte a les eleccions del 2015.
Alacant, així, pot convertir-se en la ciutat més gran dels Països Catalans on la ultradreta podria governar.
Badalona: el planeta Albiol
Xavier Garcia Albiol ha aconseguit erigir-se en un illot en solitari enmig de la residualitat electoral del PP català (que tan sols ha guanyat les eleccions a Castelldefels i les anècdotes de Pontons, al Baix Penedès, i Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià). Amb una campanya de clar blanqueig de la seva imatge guanyada a pols de dirigent populista i excloent amb les migracions en la qual fins i tot ha amagat les sigles del seu partit per focalitzar-la al voltant de la seva imatge, Albiol ha guanyat per tercer cop consecutiu les eleccions a la tercera ciutat de Catalunya, on ja va ser alcalde en el quadrienni 2011-2015. Fa quatre anys una aliança amb regust de cordó sanitari de gairebé tots els partits de l’oposició el va fer fora de l’alcaldia i va permetre Dolors Sabater (que aglutinava a la seva llista els espais de la CUP, Comuns i altres moviments veïnals) ser alcaldessa, fins que fa un any una moció de censura orquestrada pel mateix líder popular va situar el socialista Álex Pastor com a alcalde anecdòtic.
Albiol, a la contra del desgast de l’oposició i de la dinàmica general del seu partit a Catalunya (que ell presidia fins fa un any, paradoxalment), ha millorat el seu resultat i té per davant una correlació de forces que li permeten donar per gairebé segura l’alcaldia, a causa del repunt del PSC i l’esberlament de l’espai d’esquerra alternativa que fa quatre anys va desafiar l’hegemonia del PP. A hores d’ara, sembla impensable una coalició alternativa que necessàriament hauria de passar per l’entesa entre l’agrupació de Sabater (que en aquesta ocasió aglutinava ERC i la CUP a la seva llista Guanyem Badalona en Comú) i el PSC.
Barcelona: victòria història i patata calenta per l’ERC de Maragall
Tots els sondejos auguraven un empat tècnic entre la llista de l’alcaldessa Ada Colau i la coalició ERC més nova (liderada per l’exregidor socialista Ernest Maragall), amb el PSC recuperant el terreny perdut fa quatre anys. I no es van equivocar. Esquerra Republicana aconsegueix imposar-se per primer cop a la capital catalana per primer cop des de l’entrada de l’Exèrcit franquista a la ciutat el 1939 (com el mateix Maragall es va encarregar de recordar anit) amb més del doble de vots que fa quatre anys (de 77.000 a 160.000) i s’erigeix com a eix aglutinant del vot independentista, ja que Junts per Catalunya perd la meitat dels escons que Xavier Trias va obtenir amb CiU el 2015, la CUP també ha perdut la meitat de les seves votants i queda fora del consistori, així com la proposta unilateralista que liderava Jordi Graupera. Barcelona en Comú acusa el desgast de quatre anys de govern amb una majoria molt exangüe i perd un regidor (d’11 a 10) però la tirada popular de la figura d’Ada Colau li permet mantenir el tipus, empatar en cadires al consistori amb el grup republicà, tot i situar-se poc més de 4.000 vots per sota. La franca recuperació del PSC és el tercer titular de la nit a la capital: Jaume Collboni recupera tres dels sis regidors que ell mateix va perdre fa quatre anys (possiblement arrossegat per la tendència a l’alça del socialisme arreu de l’Estat) i esdevé la referència del vot unionista, atès que la ‘operació Valls’ (tot i sumar un regidor més que Ciutadans fa quatre anys, de 5 a 6) queda lluny dels seus optimistes plantejaments de fa mesos, i el PP tot just ha aconseguit salvar pels pèls la seva presència al consistori amb 2 regidors, encomanant-se a les formes populistes de l’empresari ultradretà Josep Bou.
Molt probablement doncs, un representant del llinatge Maragall tornarà ser investit alcalde de Barcelona el 15 de juny, 22 anys després que Pasqual Maragall abandonés l’alcaldia, el 1997. Sembla inversemblant un acord entre altres forces per evitar-ho. Ara bé, la dèbil majoria amb què compta també fa molt difícil l’intent de governar en solitari, buscant la geometria variable i els acords puntuals amb altres grups. L’exploració de formes d’entesa més estable situen el projecte d’ERC en una cruïlla interessant entre girar la mirada cap a l’eix independentista (encara que un acord amb Junts per Catalunya ni de bon tros faria un govern majoritari) o bé buscar la transversalitat d’esquerres amb un acostament als Comuns, que fins i tot podríen reclamar compartir la vara d’alcaldia al llarg de la legislatura, una fórmula desconeguda a Barcelona però ben freqüent en altres municipis.
Girona: Guanyem, segona força
A Girona, on Carles Puigdemont va guanyar els comicis anteriors, Marta Madrenas, de Junts per Catalunya, revalida l’alcaldia, però amb quatre regidors menys que el 2015. En canvi, Guanyem Girona, una llista encapçalada per Lluc Salellas de la CUP, avança -per l’esquerra- ERC i esdevé segona força. La formació ha aconseguit quatre escons més que als darrers comicis municipals i encara aixampla una mica més la distància respecte al PSC: els separen 191 vots. Es tracta de la coalició de partits d’esquerra, republicans i independentistes, impulsada per la CUP i l’entorn sobiranista dels comuns, a la que la portaveu d’ERC-MES a l’Ajuntament de Girona, Maria Mercè Roca, ha donat suport, després d’anunciar que abandonava la militància pel “tracte deslleial” dels republicans cap al grup municipal. Salellas ha recordat per twitter que a Girona mai cap candidatura que no fos ni PSC ni CiU havia superat els 8.000 vots, com ho ha fet la llista que encapçala.
En aquesta població, el PSC també millora els seus resultats i passa de quatre a sis regidores. El PP però desapareix el Consistori, on encara estava present amb una cadira. En aquests moments, la suma de JxCat, Guanyem Girona i ERC aconsegueix la majoria absoluta independentista.
Lleida: el PSC no guanya per primer cop des del 1979
Si en nits electorals se sol abusar de l’epítet “històric”, potser a la capital del Segrià està justificat fer-ho aquest 26-M. El PSC hi ha guanyat sempre i hi ha governat des del 1978 amb la única interrupció d’un bienni a finals dels anys 80, quan una moció de censura va arrabassar l’alcaldia a l’etern alcalde Antoni Siurana. L’últim candidat socialista, Àngel Ros, que era paer des del 2004, va intentar apuntalar la darrera legislatura amb un acord no escrit amb Ciutadans, que va tocar molt la seva popularitat arran de la polèmica, imposició de l’ús del castellà en les comunicacions municipals, sobretot arran del referèndum de l’1 d’octubre. Fins al punt que, l’agost passat, Ros va fer un pas enrere i va aprofitar l’escletxa d’oportunitat del nou govern del PSOE a Madrid, que el va nomenar ambaixador espanyol a Andorra. El seu substitut, Fèlix Larrosa, no ha aconseguit salvar l’hegemonia història per per uns agònics 81 vots. ERC, liderada per l’exdelegat de la Generalitat a Ponent Miquel Pueyo, un partit fins ara testimonial a Lleida, duplica els seus escons i fa el sorpasso a l’espai postconvergent i a la ciutat. Ara bé, l’empat a set escons entre socialistes i republicans, deixa un escenari del tot explosiu en què fins i tot els dos escons dels comuns de Lleida (que tornen a entrar a la Paeria després que ICV en quedés fora fa quatre anys) són decisius a l’hora de trencar l’equilibri entre forces independentistes i constitucionalistes (la summa d’ERC i JxC té una regidoria més que la de PSC, Ciutadans i PP).
Palma: el govern progressita resisteix però Vox és tercera força
A Palma tot apunta que es repetirà “l’Ajuntament del Canvi”. La majoria absoluta a Ciutat és de 15 regidores i la suma dels 9 del PSOE i les 6 de PODEM i MÉS (3 cada partit) ho faria possible. El PSOE ha passat de 6 regidores a 9 regidores, al contrari que el PP, que ha passat de 9 a 6 regidores. VOX es situa com la tercera força més votada al consistori, amb més de 19000 vots. La llista encapçalada per el cap d’Estat Major de l’Exèrcit de Terra entre 2008 i el 2012, Fulgencio Coll ha aconseguit 185 vots més que Ciudadanos, que ha obtingut 4 regidores. MÉS i Podem, dos dels tres partits del pacte de govern anterior, on MÉS va tenir la batlia mitja legislatura, han baixat de 5 regidores cada partit a 3. Pel que fa a la Crida per Palma, la candidatura rupturista que es presentava per primera vegada a l’Ajuntament, no tendrà representació.
Al parlament Balear la suma també possibilita tornar a formar un pacte de govern progressista. S’aconseguiria majoria absoluta de 31 diputades repetint la fórmula PSOE, Podem i MÉS per Mallorca i Més per Menorca. La força més votada ha estat el PSOE que ha augmentat de 14 a 19 diputades, respecte a les eleccions del 2015.
La baixada generalitzada del PP també ha quedat reflectida al parlament, on passen de 20 a 16 diputades. Podem baixa de 10 diputades a 6 i MÉS per Mallorca i per Menorca que l’anterior legislatura sumaven 9 han quedat amb 7 diputades. Ciudadanos ha aconseguit millorar les seves xifres i passa de tenir tan sols 2 diputades a tenir-ne 5. VOX ocuparà al parlament tres cadires i per tant, Jorge Campos, el denunciant del raper Valtonyc serà diputat.
Sabadell: malgrat el cas Mercuri, el PSC remunta
Tot i que segons el darrer Baròmetre del CIS, la corrupció és una de les preocupacions principals al conjunt de l’Estat, el resultat de les municipals és un nou baròmetre per ratificar, que tot i així, la corrupció no passa factura electoral. O no sempre. A Sabadell, el 2015 va tenir el seu efecte, quan, amb el cas Mercuri de corrupció sobre la taula, els socialistes es van enfonsar fins a les cinc regidores, quan n’havien tingut tretze i la Crida per Sabadell entrava al Consistori amb quatre cadires (Entesa en tenia dues fins aleshores). El pacte d’ERC i la Crida per Sabadell va posar fi a setze anys del govern del PSC, liderat per Manuel Bustos que ja ha estat condemnat en dues ocasions en el marc de Mercuri i que té cinc causes més obertes, en una, imputat per organització criminal.
Així doncs, el PSC ha doblat regidors (de cinc a deu), ERC n’ha guanyat tres (de 4 a 7) i la Crida n’ha perdut un (de 4 a 3), que representa una pèrdua de només 373 vots, marcada per l’augment de la participació. Caldrà veure si és possible revalidar el pacte de govern entre ERC i Crida per Sabadell, que sumen els mateixos regidors que el PSC però el sobrepassen en vots (30.021) per un estret marge de 1.213, i queden a quatre regidors de la majoria. El 2015, la suma d’ambdues fores polítiques les distanciava en més de 10.000 vots d’un PSC afeblit, que ara, malgrat tot, remunta.
Tarragona: empat tècnic entre PSC i ERC i trencaclosques de possibles pactes
El socialista Josep Fèlix Ballesteros és alcalde des de fa 12 anys, sempre sense majoria i ajudant-se mitjançant acords amb forces diverses segons les circumstàncies. Després d’una legislatura molt desgastant, marcada per una coalició de govern molt discutida amb el PP i l’ensulsiada dels Jocs del Mediterrani de l’any passat, ha tornat a guanyar. Ho ha fet, però, per poc més de 500 vots davant la puixant ERC, que li empata en escons (set cadascun). Fins a última hora de la nit va ballar una regidoria entre PSC, la CUP i el PP. Tant Ballesteros com el republicà Pau Ricomà han proclamat la seva intenció de sumar aliances per erigir-se amb la vara d’alcaldia, en un consistori altament fragmentat i on tots els grups (fins i tot els més minoritaris, la CUP i Tarragona en Comú) poden ser decisius a l’hora de conformar majories. En la capital simbòlica de l’encara més simbòlica Tabàrnia, la suma de PSC, PP i Ciutadans no fa majoria, tot i que és una de les ciutats de Catalunya on el partit d’Albert Rivera ha fet millor resultat.
València: victòria per la mínima del govern progressita
Final d’escrutini d’infart. Finalment València revalidarà pels pèls el govern progressista amb Compromís (10 regidores) i PSPV (7), però amb la baixa de Podem-Esquerra Unida del País Valencià, que queda fora del consistori amb més de 16.000 vots (un 4,17% del total). El marge de Compromís i PSPV ha estat molt estret, només una regidora respecte del trifachito – 17 de 33 -, però és suficient perquè Joan Ribó puga repetir com alcalde de la ciutat.
El gran perjudicat d’aquestes eleccions, juntament amb Podem-EUPV, ha sigut el PP, que amb la irrupció de Vox ha vist com Compromís el sobrepassava com a força més votada: 106.000 vots dels valencianistes (27,44%) per 84.000 dels populars (21,75%). De les deu regidores que el PP va obtenir el 2015 només en queden vuit. Les dues cadires que perden van a la ultradreta, que irromp per primera vegada a l’Ajuntament de València amb un 7,25% dels vots, més de 28.000 paperetes. El PSPV, que torna a guanyar en el còmput total del País Valencià, tal com va passar el 28-A en les eleccions generals i autonòmiques, recupera posicions a la ciutat del Túria i es consolida com tercera força amb 74.600 vots, 16.000 més que el 2015, passant de cinc a set representants. Arrabassa la posició a Ciutadans, que ha passat les eleccions sense pena ni glòria, mantenint els mateixos escons i augmentant només 4.000 vots respecte dels comicis del 2015.
Vic: retorna la majoria absoluta de ‘convergència’ i desapareix la ultradreta
Anna Erra continuarà sent l’alcaldessa de Vic. Ho serà després que la formació que lidera, Junts per Catalunya, hagi recuperat la majoria absoluta que CiU no ostentava a la capital d’Osona des de 1995. Camí dels 44 anys d’alcaldia convergent -o postconvergent, en aquest cas- la ciutat de Vic ha tornat a donar confiança a la formació liderada per Erra, que en l’última legislatura va haver de pactar amb PSC i Vic per Tots -la coalició d’ICV i Podem- per aguantar les embestides d’ERC i Capgirem Vic -formació associada a la CUP-, que malgrat les expectatives que s’havien creat abans de les eleccions no han pogut sumar suficientment per consolidar una majoria d’esquerres, en no superar el sostre dels 5 regidors ERC o els 4 Capgirem Vic. Mentre que Vic en Comú ha quedat fora del consistori. Ni ERC ha sabut recollir amb la seva nova candidata, Maria Balasch, el vent favorable a la formació en altres ciutats de Catalunya, ni Capgirem Vic ha rendibilitzat la tasca d’oposició dels últims quatre anys, ja amb el que tornava a ser el seu candidat, Joan Coma.
I malgrat la derrota, a les esquerres vigatanes els queda el consol gens anecdòtic que, per primera vegada des de 2003, la ultradreta liderada per Josep Anglada no tindrà presència al consistori. Ho fa amb un trist resultat del 2,85% dels vots, molt lluny del 5% necessari per obtenir representació. I en queda fora sense que ni tan sols Ciutadans hagi sabut rendibilitzar la desaparició d’Anglada, que tampoc entra en un consistori on només hi haurà una regidora del PSC. Josep Anglada havia arribat a obtenir 5 regidors i 2.293 vots a les municipals de 2011. Aquest diumenge, només 511 vots. Anglada, de fet, havia quedat descavalcat de la candidatura dimarts passat, després que el dia abans es fes pública la sentència que l’inhabilitava durant dos anys per presentar-se a eleccions pel cas d’amenaces a un menor d’edat per Twitter. La seva número 2, Marta Riera, el va substituir a les paperetes. Cal assenyalar però, que en canvi, a la població veïna de Manlelu, Som Identitaris sí que ha aconseguit un regidor.
