Des d’aquest dimecres, 16 de desembre, el diari valencià El Levante-EMV s’imprimeix sense les signatures de les seues periodistes. La raó: l’anunci de l’acomiadament de 22 treballadores per part del grup mediàtic al qual pertany, Editorial Prensa Ibérica (EPI), propietat de Francisco Javier Moll. La plantilla del Levante, però, no és l’única que s’enfronta a un expedient de regulació d’ocupació (ERO). Sota l’argument de reduir costos per revertir les pèrdues econòmiques que, segons els equips directius, els ha causat la pandèmia, en els darrers mesos, al País Valencià, hi ha hagut una onada d’acomiadaments en diversos mitjans. Tanmateix, és ben sabut que la degradació de les condicions laborals de les periodistes es remunta fins a la crisi del 2008, a la qual cal sumar la reforma laboral del 2012, la caiguda de les vendes dels mitjans de paper i la proliferació dels portals digitals, dedicats a la producció massiva de continguts per aconseguir la xifra de visites necessària per a quadrar les tarifes publicitàries.
La darrera onada d’acomiadaments s’inicia a l’estiu de 2019, amb el tancament del Diari La Veu i de la redacció del Levante a Castelló de la Plana, així com l’acomiadament d’un 25% de la plantilla de Superdeporte. Aquestes dues últimes operacions es van emmarcar en el procés de reestructuració que va dur a terme EPI després de la compra del Grupo Zeta, a qui pertanyia El Periódico Mediterráneo, de les comarques de Castelló. Aquesta no era la primera vegada que Moll tancava un periòdic que li molestava. El 1993, va comprar La Prensa de Ibiza, només amb l’objectiu de tancar-lo i impedir que el seu Diari de Ibiza tinguera competència a l’illa. El mateix faria amb La Opinión de Tenerife, que després de comprar El Día el va tancar, acomiadant les seues 40 treballadores.
Al País Valencià, a banda del Levante de València –on en desembre de 2019 ja es van acomiadar 7 treballadores–, el diari Información, d’Alacant, va presentar un ERO que afectava 22 treballadores
Carme Ripollés, fotoperiodista a Castelló, recorda amb tristesa i disgust el tancament de què durant quasi una dècada va ser el seu diari: “No ens van dir la veritat. En tot moment van intentar ocultar que l’anaven a tancar”. “Vam ser víctimes d’una decisió estratègica”, rebla amb rotunditat, fent referència al fet que el Levante de Castelló es va tancar, perquè podia causar nosa. “Tota la premsa està domesticada, però nosaltres anàvem més per lliure que el Mediterráneo, que és la marca consolidada a Castelló, i això podia molestar”, assegura Ripollés, per a qui la recerca d’un nou lloc treball va ser “molt dolorosa”. “Vaig intentar buscar-me la vida com a freelance, però tornar a treballar en premsa a Castelló era impossible”, lamenta. Finalment, va decidir capitalitzar l’atur i començar una nova etapa com a autònoma, que no va resultar ser més fàcil. “Havia de buscar-me els clients, nous espais… A mi m’agrada el carrer, el periodisme local i polític, i va ser molt dolorós”, recorda.
Enguany, malgrat la situació de vulnerabilitat econòmica agreujada per la pandèmia, al propietari de Prensa Ibérica –el segon grup de diaris en lectores de l’Estat espanyol– tampoc li ha tremolat el pols a l’hora de deixar al carrer desenes de treballadores de diverses capçaleres del grup. Al País Valencià, a banda del Levante de València –on en desembre de 2019 ja es van acomiadar 7 treballadores–, el diari Información, d’Alacant, va presentar un ERO que afectava 22 treballadores –17 periodistes, 4 comercials i 1 membre d’administració. Fruit de les negociacions, aquest dilluns, la plantilla va signar un acord que fixa l’acomiadament de 16 empleades –9 acomiadades de manera forçosa i 7 que tramitaran la baixa voluntària incentivada– i una recol·locació. A més a més, s’ha creat una bossa d’ocupació preferent, “amb l’objectiu de contractar aquesta gent si millora la situació”, expliquen des del Comitè d’Empresa, que ha denunciat que l’ERO ha afectat les treballadores que rebien una remuneració més baixa. Al Diari de Ibiza, gràcies a la pressió exercida per la plantilla, també s’ha aconseguit arribar a un acord, que suposa que el nombre d’eixides arribe a 8, en compte dels 15 acomiadaments que es proposaven. A Aragó, Moll també ha fet efectiva una retallada de 8 llocs de treball, dels 11 que va anunciar al principi.
Les protestes continuaran el pròxim dimarts, 22 de desembre, amb la vaga que ha convocat el Comitè d’Empresa del Levante, on encara es troben en procés de negociació
La llista de grups mediàtics que han aprovat expedients de regulació d’ocupació va en augment. En la nit d’aquest dimarts, 15 de desembre, el primer grup espanyol de diaris en lectores, Unidad Editorial (El Mundo), a qui Marca aporta la meitat de les lectores, va aprovar l’acomiadament de 18 periodistes –enfront de les 24 que proposaven– de les delegacions d’El Mundo al País Basc, Catalunya, les Illes, València i Alacant. En un principi, aquesta última es quedava sense activitat i només es deixava una corresponsalia amb una persona a la capital del Túria. Finalment, la plantilla ha aconseguit el manteniment de dos llocs de treball a València i la recol·locació d’una persona a Alacant. A tots aquests acomiadaments més recents, cal sumar també les retallades que ja van sofrir les treballadores d’El Mundo, Las Provincias (grup Vocento) i altres mitjans comarcals entre la segona meitat de l’any 2019 i principis del 2020; així com el tancament de CV Ràdio.
Sota el lema “Sense periodistes, no hi ha periodisme”, i amb l’objectiu de plantar cara al “desmantellament” del sistema comunicatiu valencià, aquest divendres, 18 de desembre, periodistes, fotoperiodistes, publicitàries, comercials, administratives… dels mitjans valencians s’han concentrat a Castelló, València i Alacant i han guardat un minut de silenci. A través d’un comunicat, la Unió de Periodistes ha denunciat que “s’està assistint al desmantellament sistemàtic de les redaccions” i ha exigit l’aturada de “l’allau d’acomiadaments”, aprovats amb “l’excusa de la crisi de la COVID-19”. “Si quan aquestes empreses demanen ajudes públiques, ho fan sota l’argument que, sense periodisme, no hi ha democràcia, hauran de reconéixer que, sense periodistes, no hi ha periodisme”, ha sentenciat. Les protestes continuaran el pròxim dimarts, 22 de desembre, amb la vaga que ha convocat el Comitè d’Empresa del Levante, on encara es troben en procés de negociació.
Les “raons econòmiques i organitzatives”
El grup Editorial Prensa Ibérica ha presentat les propostes d’ERO per causes econòmiques, organitzatives i tècniques i ha al·legat que són mesures d’ajust necessàries per a fer front a les pèrdues econòmiques i per adaptar els mitjans a un procés de renovació tecnològica. Bona part de la plantilla de les capçaleres del grup, organitzada en els comitès d’empresa, assegura que les causes econòmiques “poden estar justificades”, ja que “ens han presentat els comptes i és cert que hi ha hagut pèrdues”. No obstant això, denuncien que l’empresa no haja optat per una reducció salarial com a primera opció. “Nosaltres vam arribar a plantejar una baixada salarial i sembla que només volien retallar en personal”, declara un treballador del diari Información que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Pel que fa als motius tècnics i organitzatius, segons expliquen les treballadores d’ambdues capçaleres, l’empresa vol començar a treballar amb un nou programa d’edició web, amb el qual alguns dels treballs manuals que fins ara eren necessaris deixaran de ser-ho. “Des de fa anys, les persones estan sent substituïdes per nous mecanismes, en compte de plantejar un intent de formació o adaptació”, critica Andrés Hernández de Sá, periodista i president del Comitè d’Empresa del Levante.
Les empleades del Levante, a través del Comitè, declaren que, des de l’any 2008, s’han mostrat proclius a acceptar mesures que afecten les seues condicions laborals per mantenir el lloc de treball i, alhora, garantir la continuïtat del mitjà
Les empleades del Levante, a través del Comitè, declaren que, des de l’any 2008, s’han mostrat proclius a acceptar mesures que afecten les seues condicions laborals per mantenir el lloc de treball i, alhora, garantir la continuïtat del mitjà. Per exemple, en 2013, la plantilla va acceptar una reducció del 10% del sou i, des d’aleshores, el té congelat. “Aquesta mesura parla del compromís dels treballadors per mantenir un servei públic i pel periodisme i la informació”, apunta Hernández, qui lamenta que l’empresa, després de totes les hores que hi han dedicat, “reduïsca gastos retallant en personal”.
Les condicions laborals s’han vist encara més degradades amb la pandèmia de la COVID-19. Una bona part dels mitjans valencians han aplicat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en aquest 2020. “Quan es va decretar l’estat d’alarma, vam entrar en un ERTO de tres mesos. Vam eixir d’ell el 5 de juliol, i ara ens hem ficat en l’ERO”, exposen fonts del Comitè d’Empresa d’Información. Així, mentre els grups mediàtics retallaven les nòmines i, en teoria, també la jornada laboral, segons denuncien des de la Unió de Periodistes, moltes empleades han treballat més hores que mai i en pitjors condicions, “teletreballant sense els recursos suficients”. La Unió de Periodistes també posa l’accent en la situació de les autònomes. Segons una enquesta elaborada per l’entitat del 5 al 17 de maig, el col·lectiu freelance ha sofert una pèrdua econòmica de més del 40% dels seus ingressos totals mensuals i la majoria, un 90,9%, ha experimentat cancel·lacions dels seus treballs.
En el moment en què el negoci de la premsa deixa de basar-se en les vendes i la publicitat, “els mitjans queden dependents de la publicitat institucional i, per tant, del poder polític”, afegeix Rubio
Les periodistes entrevistades coincideixen en el fet que a la crisi econòmica s’afegeix la crisi del sector. Amb la difusió massiva de continguts a internet, el mercat s’ha desviat cap a noves plataformes i la societat no fa despesa en informació. “Un exemple és cada vegada que es posa un mur de pagament i es veu que no funciona”, matisa Antoni Rubio, membre de l’executiva de la Unió de Periodistes. Així doncs, en el moment en què el negoci de la premsa deixa de basar-se en les vendes i la publicitat, “els mitjans queden dependents de la publicitat institucional i, per tant, del poder polític”, afegeix Rubio. Per això, Ripollés és partidària d’apostar fermament per una via de finançament a través de les subscripcions i consolidar un model mix, “lectores i publicitat”, diu. “Però, sense que la publicitat ens puga amordassar”, adverteix, perquè els diaris no deixen de deure’s a les seues lectores i passen a pensar en els interessos de qui els assegura la supervivència.
Per la seua part, la Unió de Periodistes ha presentat a la Generalitat Valenciana un pla d’ajudes econòmiques estructurals per al sector, amb l’objectiu de “desenvolupar el periodisme local i la informació de proximitat”. La seua proposta contempla, a curt termini, un augment de la publicitat institucional que afavorisca la informació pràctica sobre la lluita contra la pandèmia i, a llarg termini, un pla de xoc que incloga un pla d’ajudes econòmiques. Aquestes, segons expliquen, s’haurien d’efectuar a través de Labora, per tal de contractar periodistes i fotoperiodistes a les empreses de comunicació locals i edicions comarcals, així com periodistes per a edicions valencianes de mitjans de fora de l’àmbit territorial valencià. Entre altres mesures, també destaquen la necessitat de crear nous projectes periodístics, contractar professionals de la comunicació en les administracions públiques per reforçar els gabinets de premsa, invertir en subscripcions digitals en diaris per part de l’administració, elaborar un pla de foment de lectura de premsa o establir l’IVA reduït del 4% per a les publicacions digitals.
