Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La unitat anticarcerària, en marxa

Les marxes de torxes anuals per la llibertat dels i les preses polítiques, impulsades històricament per l'esquerra independentista, amplien la seva base mobilitzadora amb la creació d'una Coordinadora Antirepressiva que compta amb l'adhesió de múltiples grups i col·lectius provinents d'un ampli espectre ideològic

Marxa de torxes de la Coordinadora Antirepressiva el 19 de desembre 2020 / Victor Serri

Un any més, les marxes de torxes per la llibertat dels i les preses polítiques prendran de nou els carrers de diverses viles i ciutats del Principat. Seguint amb la tradició de la històrica convocatòria de Rescat, col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes, enguany se celebren sis marxes de torxes: divendres 18 de desembre a les 19 h de la tarda a Girona, Granollers, Lleida, Mollet, Tarragona i Vilafranca, i a la mateixa hora, però el dissabte, una que partirà des de la plaça Universitat de la ciutat de Barcelona.

En aquesta ocasió, la mobilització a la capital catalana comptarà amb el suport de diversos col·lectius i grups de suport a persones represaliades que s’han aplegat sota el paraigua de la Coordinadora Antirepressiva per tal de bastir un acte més transversal. “Des de la primavera i abans del confinament ens vam reunir per crear aquest espai que abraci totes les resistències solidàries”, explica Gregori Saavedra, membre del Comitè de Suport a Lola i activista històric de Rescat, col·lectiu vinculat a l’esquerra independentista que es va dissoldre l’any 2019 després de l’alliberament de l’exmilitant d’ETA, Marina Bernadó.

La tasca de Rescat, creat l’any 2001 arran dels primers empresonaments de catalans acusats de col·laborar amb l’organització armada basca, ha donat pas al grup de suport a Lola Lòpez, detinguda l’any 2001 a l’Estat francès després de molts anys en la clandestinitat i condemnada per l’Audiència Nacional (AN) espanyola per ser membre del Comando Barcelona d’ETA a mitjans dels anys noranta. Actualment, López es troba reclosa complint condemna en una presó d’Àvila.

“La Coordinadora neix per poder treballar els casos individuals, però també eixamplar la base i donar veu a totes les preses i presos, no només els relacionats amb el procés i la lluita per l’alliberament nacional”, conclou Saavedra. En aquesta línia, el col·lectiu anticarcerari Fuig ha estat un dels grups que s’ha sumat a la Coordinadora i també convoca a la marxa de torxes barcelonina. Un dels seus membres explica que participen en “aquesta marxa que històricament ha estat organitzada per l’esquerra independentista per visibilitzar la situació de vulnerabilitat de les persones preses. Per nosaltres totes les persones privades de llibertat (als CIE, psiquiàtrics, etc.) són preses polítiques”.

“La Coordinadora neix per poder treballar els casos individuals, però també eixamplar la base i donar veu a totes les preses i presos, no només els relacionats amb el procés i la lluita per l’alliberament nacional”, conclou Saavedra

Aquest col·lectiu ha estat un dels que han amplificat la proposta de lluita que l’any 2015 va començar a emergir des de dins de les presons i que té com a principal reivindicació una taula de catorze punts, que exigeix respecte als drets fonamentals de les persones privades de llibertat. A més a més, el passat mes de setembre es van reactivar les vagues de fam rotatòries per part de diferents presos de centres penitenciaris d’arreu.

Fuig afirma que la seva principal reivindicació és “abolir el sistema penitenciari i penal, reivindicant que la presó no és quelcom inevitable o natural”. Un dels seus membres, assegura a la Directa que volen “desnaturalitzar la presó com a eina de càstig, com a eina que suposa una reconciliació i una reparació, perquè sabem que hi ha altres lògiques que permetrien més eficaçment aquesta reconciliació i reparació de danys i perjudicis i no cauria en la doble victimització de les persones preses”. Tal com confirmen les dades, consideren que “la gran majoria de persones que hi ha a la presó són migrants i gent pobra”, i és per aquesta raó que creuen “fermament” que tots els presos són polítics, “perquè l’economia no deixa de ser una decisió política i ideològica”.

El Moviment Proamnistia, Solidaritat Perifèrica, grups de suport com Brian Absolució, la Plataforma solidària amb Pablo Hasel o Gràcia per la Llibertat són només alguns dels múltiples grups que se sumen a aquesta confluència de col·lectius d’un ampli espectre ideològic que torna a posar sobre la taula la situació dins de les presons catalanes, controlades per la Generalitat. Catalunya és l’única comunitat autònoma espanyola que té les competències transferides, des de l’1 de gener de 1984, en matèria de serveis penitenciaris i, per tant, coordina i supervisa la implantació de polítiques en aquest àmbit.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU