L’existència dels concerts educatius, una mesura que es va crear per cobrir la necessitat d’escolaritzar la població de manera transitòria, però que s’ha consolidat com a model, ha generat l’anomenada doble xarxa (escoles públiques i concertades), la principal causa de segregació escolar. Tot i la baixada progressiva de demanda, els concerts no s’han anul·lat, sinó que s’han renovat per sobre de les necessitats d’escolarització i de la seva pròpia demanda. Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFac) des de fa una dècada posen en el punt de mira la campanya d’assignació de places ofertes pel departament i denuncien que “no concorda amb les necessitats d’escolarització ni amb la demanda de les famílies”. En els últims anys, la demanda de places i la bona consideració social de l’escola pública han fet augmentar el nombre de matriculats a la pública, sobretot a Catalunya i a les Illes.
A la ciutat de Barcelona, per exemple, durant el curs 2016-2017, l’escola pública va igualar per primera vegada la concertada pel que fa al nombre de matriculats, una tendència que continua a l’alça. Des de l’aFFac denuncien que “malgrat el col·lapse evident en què es troba la xarxa educativa pública, s’insisteix a tancar grups mentre es conserva intacta l’oferta a la xarxa privada concertada”. Després d’analitzar les dades d’oferta i demanda de places públiques i places privades concertades a P3 i a primer d’ESO pel curs 2021-22, l’associació constata que la xarxa pública no és capaç de donar cobertura a les necessitats d’escolarització de tot l’alumnat i que la xarxa privada concertada no només pot cobrir les necessitats d’aquest alumnat sense plaça pública sinó que, a més, compta amb un excedent d’oferta tant a primària com a secundària. En comparació amb la resta de l’Estat, l’oferta de places públiques a Catalunya es troba per sota de la mitjana espanyola en tots els nivells educatius, des de primària fins a batxillerat i cicles formatius.
Educació ha tancat 51 grups de P3 a la xarxa pública, mentre la privada concertada n’ha incrementat 59
Segons la normativa que marca la relació contractual amb la concertada, l’administració està obligada a oferir totes les línies de la concertada. El departament al·lega que no és un greuge comparatiu perquè si la concertada no té matrícula, se’ls retira el concert. “Els últims anys hem vist com han tancat moltes escoles públiques i molt poques concertades. Quan es fa la planificació de places de l’any següent i s’ofereixen les línies per matricular-se, el que s’ha fet moltes vegades és no oferir línies públiques. És molt diferent poder matricular-te a la pública o ja no tenir la possibilitat d’entrada. De paranys d’aquest tipus se n’han fet molts”, denuncia Marta Minguella, delegada de la CGT d’Ensenyament a Tarragona.
El Departament d’Educació va oferir l’any passat 2.161 grups de P3 a la pública i 911 a la concertada. Enguany, però, n’ofereix 2.110 a la pública i 970 a la concertada, tot i haver anunciat que es mantindria l’oferta malgrat la baixada de natalitat. Així, s’han tancat 51 grups de P3 a la xarxa pública, mentre la privada concertada n’ha incrementat 59 respecte de l’any passat. Pel que fa a l’ESO, s’han tancat 41 grups a la pública i 14 a la concertada (grups que es van crear addicionalment el curs passat sense autorització de dotació de concert o de grups pertanyents a centres que han tancat per manca de demanda, segons es detalla a l’informe d’aFFac). En total, Educació ha oferit enguany 92 grups menys a l’escola pública.
Quotes ‘voluntàries’
Un estudi encarregat el novembre de 2020 per la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA) i la patronal CICAE de col·legis estrictament privats, denunciava que un 90 % dels 336 centres concertats analitzats arreu de l’Estat espanyol estan cobrant quotes mensuals a les famílies en forma d’aportacions voluntàries a les fundacions privades titulars. Una altra forma extraordinària de finançament es fa per mitjà d’inflar els preus de serveis i de material que les famílies compren al mateix centre, com uniformes, el servei d’infermeria, l’assegurança escolar, o, fins i tot, el pagament de la sisena hora lectiva (no obligatòria). L’estudi afirma que, en un 89 % dels casos analitzats, aquestes quotes són de facto obligatòries, tot i que la LODE decreta que s’ha de garantir la gratuïtat de l’ensenyança en centres sostinguts amb fons públics. Les quotes mensuals oscil·len entre 50 i 150 euros mensuals, però hi ha centres que han arribat a cobrar fins a 950 euros al mes, com és el cas de St. Paul’s School de Barcelona. Catalunya és, amb diferència, el territori de l’Estat espanyol on les quotes són més altes, al voltant dels 255 euros al mes de mitjana. En ser voluntària, una família pot deixar de pagar-la, “fet que pot passar inadvertit o pot desencadenar que et facin la vida impossible”, explica Lola Navarro, de l’STEPV-Intersindical.
L’aFFac denuncia que per mitjà de les quotes les escoles “conviden certs alumnes a no apuntar-se” i explica que no s’han implementat mesures per penalitzar aquesta conducta. “Ni la denúncia a Maristes per haver estat encobrint abusos sexuals va ser un element per a retirar el concert”, critica Lidón Gasull, que afegeix que “el fet d’ometre és una manera de beneficiar la concertada per part de l’administració”. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha confirmat a la Directa que “no s’ha registrat cap pèrdua de concert per aquests conceptes”. L’any 2007, l’aleshores conseller d’Educació del PSC, Ernest Maragall, va confirmar, davant les quatre principals patronals de la concertada a Catalunya, que les quotes eren “tan voluntàries com imprescindibles”, i va avalar la tesi que el model concertat, assumit a escala econòmica parcialment per les famílies de l’alumnat, suposa un estalvi per les arques públiques.
L’aFFac denuncia que per mitjà de les quotes les escoles “conviden certs alumnes a no apuntar-se”
D’un temps ençà també han aparegut casos d’escoles públiques que cobren quotes, moltes vegades mitjançant les associacions de mares i pares, per cobrir serveis que l’administració no contempla, com ara, personal especialitzat (auxiliars de conversa en anglès, per exemple), sortides extraordinàries o activitats que necessiten certa infraestructura extra, com la piscina. Això té un efecte dissuasiu sobre algunes famílies amb menys recursos, que al final opten per no apuntar la canalla en aquests centres. Així, entre els sindicats ja hi ha qui parla de l’existència d’una triple xarxa educativa en el futur, que podria augmentar encara més les desigualtats socials: escoles públiques que cobren quotes, escoles públiques que no les cobren i les concertades.
Catalunya té una taxa de risc de pobresa infantil (23,6 %) molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea (16,8 %) i, fins i tot, de l’espanyola (21,15 %), una dada alarmant que podria tenir relació parcial amb la taxa d’abandonament escolar prematur (17,4 %), idèntica a la de Malta i només superada per la de l’Estat espanyol (17,9 %), segons dades recopilades per l’Observatori de Dades de l’aFFaC. “El rol de l’Estat és particularment important en el dret a l’educació. Segurament és l’àmbit on més influència té, i és important perquè l’educació té un impacte directe en la vida de les persones. L’escola és determinant per adquirir habilitats productives i polítiques”, alerta Borja Barragué, catedràtic de Filosofia de la UNED. “Ningú acceptaria que el color de la pell o el sexe d’una persona justifiqui la desigualtat. Però la desigualtat basada en el títol que atorgui una institució educativa està legitimada”, rebla.
