A les 17.50 h de la tarda del 13 de febrer de 2024, un grup de funcionaris immobilitzen un pres de 39 anys i el lliguen amb corretges a un llit del mòdul residencial 3 del centre penitenciari Brians 1, al municipi de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona). La subjecció dura més de set hores i és regimental, és a dir, ha estat ordenada per un professional de vigilància penitenciària o per la direcció del centre amb l’objectiu de castigar o controlar el pres, i no pas per professionals sanitaris.
El cas descrit il·lustra la casuística majoritària de les contencions mecàniques que van tenir lloc a les presons catalanes durant el 2024. En total, se’n van registrar 658. De nou centres penitenciaris catalans, Brians 1 és el que més n’acumula amb 173, una xifra que representa el 26% del conjunt. A més, en xifres absolutes, la majoria es van aplicar sobre homes –segons la classificació binària de Justícia– i continuen predominant les contencions regimentals (412), que pràcticament dupliquen les sanitàries (246).
La Directa ha accedit a les dades d’ús de corretges de contenció durant l’any passat a les presons catalanes, basques –que també compta amb competències en matèria penitenciària des de 2021– i de la resta de l’Estat. Tot i que l’ús d’aquesta mesura coercitiva a Catalunya s’ha reduït un 29% respecte del 2023 –quan el Departament de Justícia en va comptabilitzar 923–, el nombre de contencions mecàniques continua sent molt superior respecte a la resta de l’Estat espanyol. Recentment, la secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima Elena Pérez va explicar que “la clau per reduir les contencions mecàniques és la implementació d’estratègies preventives”.
En nombres absoluts, el 72% del total s’apliquen en presons catalanes i si es relaciona amb el volum de població penitenciària, la diferència encara és més accentuada. A Catalunya, gairebé el 5% de la població penitenciària va patir contencions, en canvi, a les presons dependents de l’Administració General només el 0,5%. Per Cristina Garés, coordinadora del Sistema de Registre i Comunicació de la violència institucional (SIRECOVI) impulsat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), la diferència es deu majoritàriament a una qüestió de «voluntat institucional».
Mentre el toc d’atenció de l’ONU va provocar canvis per minorar l’ús de la mesura que s’han sostingut per part de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries espanyola, a Catalunya, el 2022, el nou equip del departament de Justícia va recular. Durant el temps que va estar vigent el protocol aprovat amb la Circular 2/2021 –fruit d’un procés de diàleg entre el departament i diverses entitats de drets humans, juristes, expertes en salut mental i organismes internacionals per la prevenció de la tortura–, l’evolució a l’alça de l’aplicació de subjeccions a les presons catalanes es va revertir. Però el 2022 el nou equip, encapçalat per Lourdes Ciuró, va aprovar un nou protocol amb la Circular 1/2022, que ha estat denunciat com a “flagrant regressió de drets” per una quinzena d’entitats i criticat pel síndic de greuges així com per l’Organització Mundial Contra la Tortura. Per la periodista de Civio Ter García, que ha fet un seguiment de la matèria, «el sector de funcionaris de presons a Catalunya, que confia de forma desproporcionada en aquesta mesura, és molt fort i això dificulta que es deixi d’utilitzar».
El director de l’OSPDH, Iñaki Rivera, subratlla que entre la llista de mitjans coercitius que recull la llei i el reglament penitenciari, no apareixen les contencions mecàniques. «Fa molts anys que denunciem aquesta manca de regulació, perquè s’està fent una interpretació extensiva que és inacceptable», denuncia Rivera. Efectivament, l’article 72 del Reglament Penitenciari només reconeix com a mitjans coercitius «l’aïllament provisional», «la força física personal», «les defenses de goma», «els aerosols d’acció adequada» i «les manilles».
La contenció mecànica és una mesura molt controvertida. Un informe de l’Observatori de 2023 recull diversos estudis que alerten que pot produir «danys en les persones i inclús certa mortalitat». Entre els danys descriuen «fractures, luxacions o asfixia mecànica». De fet, l’octubre de 2024, el Mecanisme Català per la Prevenció de la Tortura va visitar les cel·les on es fan contencions al Centre Penitenciari Ponent (Lleida) i va deixar constància en un informe que el llit tenia el llençols bruts i una taca de sang a la part superior. En aquesta presó es van registrar 73 contencions durant l’any passat, 61 de les quals van ser regimentals.
Corretges de llarga durada
Les dades facilitades pel Departament evidencien subjeccions de llarga durada. La mitjana del 2024 és de vuit hores i mitja, però més d’una cinquena part del total van durar més de deu hores i hi ha 28 persones preses que van estar immobilitzades més d’un dia, pràcticament tot homes. El casos extrems són els de dos presos de Brians 2 i Brians 1 que van estar més d’un mes i catorze dies, respectivament, lligats a un llit del Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa.
La durada mitjana de les contencions és de vuit hores i mitja, però més d’una cinquena part del total van durar més de deu hores i hi ha 28 persones preses que van estar immobilitzades més d’un dia
Gairebé totes les contencions de durades llargues són sanitàries, és a dir, han estat ordenades per personal sanitari, metge o psiquiatre. De fet, el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) ha recomanat que la subjecció mecànica sigui una mesura exclusivament sanitària pels riscos que comporta per a la salut de les persones.
Però hi ha algunes excepcions, com la d’un home de 25 anys intern a Mas d’Enric (Tarragonès) que el mes de juny va estar 26 hores immobilitzat, un pres que en va estar 21 al mòdul 8 de Quatre Camins o un noi de 23 anys que ho va estar gairebé 14 a la presó del Tarragonès. En el seu moment, l’MCPT ja va constatar que moltes de les contencions s’excedien en el temps i no hi havia cap element que justifiqués que la persona seguís immobilitzada.
Joves i dones
Si bé és cert que els dos centres de Brians encapçalen el rànquing d’una pràctica que ha estat qüestionada pel Consell d’Europa, en relació amb el volum de població presa destaca el Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Vallès. Concentra 64 contencions mecàniques aplicades sobre nois d’entre 19 i 23 anys, la majoria regimentals.
D’acord amb la classificació de gènere binària establerta pel Departament, les contencions afecten especialment les dones preses. Si es té en compte el percentatge de població penitenciària femenina –que no arriba al 7%–, les contencions impacten més les dones. Concretament, el 7,2 % de les preses en van patir el 2024 enfront el 4,5% dels reclusos homes, i la meitat van ser sanitàries. Cristina Garés considera que cal relacionar-ho amb «l’elevada incidència de trastorns mentals entre les dones, amb una prevalença d’entre el 60 i el 80%».
Si es té en compte el percentatge de població penitenciària femenina –que no arriba al 7%–, les contencions impacten més les dones
La realitat a Catalunya i l’Estat no és extrapolable al conjunt d’Europa. Garés recorda que països com l’Estat francès, Alemanya o Itàlia han eliminat o aconseguit una reducció extrema d’aquesta mesura coercitiva. La seva regulació en diversos sistemes penitenciaris europeus queda recollida en un informe encarregat pel Grup Verds/ALE al Parlament Europeu a l’Associació pel monitoratge del sistema penal (Observa).
A l’ordenament jurídic francès les subjeccions o contencions mecàniques són considerades un acte mèdic i, per tant, és una mesura que es pot aplicar únicament a persones internades en hospitals o departaments psiquiàtrics sense el seu consentiment. A Itàlia, han estat tradicionalment considerades una mesura de coerció vinculada directament amb el tractament psiquiàtric. I a Alemanya, està regulada i si la immobilització té una durada superior a 30 minuts requereix d’una ordre judicial.
