Cada matí espera una única paraula a l’altra banda del telèfon: “asimptomàtica”. La seva mare està ingressada en una de les residències públiques de Catalunya i des de dijous 12 de març no la pot visitar. Imma Trias -un nom inventat per mantenir l’anonimat- no es cansa de repetir que “s’ha actuat molt tard”. Una setmana abans, després d’assabentar-se que Madrid ja tancava centres de gent gran pel coronavirus, va reclamar el protocol a la residència de la seva mare. “Rentat de mans amb aigua i sabó, i solució hidroalcohòlica quan entrin”, va ser la resposta. A mesura que avançaven els dies, les condicions s’han endurit: el diumenge, la direcció del centre va decidir restringir les visites a una persona per resident i dijous 12, la Generalitat ja va donar l’ordre de prohibir-les.
El seu cas es replica arreu del territori i la frase “s’ha actuat tard” també. D’acord amb les darreres dades actualitzades ahir a a la tarda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, hi ha 212 persones que viuen a residències de gent gran de la xarxa pública de Catalunya diagnosticades amb coronavirus. Al País Valencià, la consellera de Sanitat, xifra els positius en 103 avis i àvies i 53 treballadores, registra 196 professionals en quarantena i 30 morts. Però el nombre de contagis reals és molt més elevat, atès que hi ha moltes persones amb símptomes que continuen als centres i a qui no s’ha fet la prova.
Cada matí espera una única paraula a l’altra banda del telèfon: “asimptomàtica”. La seva mare està ingressada en una de les residències públiques de Catalunya i des de dijous 12 de març no la pot visitar
Ana Ramírez és una de les persones que, des de l’altra banda del telèfon, cada matí, pronuncia la paraula màgica “asimptomàtica” a persones com Imma Trias. Ho fa des d’un centre gestionat per un dels grups més grans de l’Estat, on, d’un total de 178 llits, la Generalitat en té un centenar d’utilitat pública. Ramírez explica que el divendres 13 de març ja van derivar una dona a l’hospital, que va morir per coronavirus el dilluns. Per tant, els contagis en aquest centre van començar molt abans que es prengués qualsevol mesura. Les professionals van confinar a l’habitació tothom que havia tingut contacte amb la primera víctima, però el degoteig de casos ja havia començat. “Ja hem patit quatre pèrdues i una altra senyora, que és positiva, està a l’hospital. A més, ja tenim algun cas que no hem pogut traslladar. Hi ha un home que es trobava molt malament, però des de Sanitat ens van dir que es quedés a la residència”.
Al centre de Mariola d’Alcoi han tingut més sort, almenys de moment. L’auxiliar d’infermeria Puri Auñon assegura que no hi ha cap contagi. “Tots els residents són d’alt risc perquè són persones superassistides, però només hem aïllat completament dues plantes per a les més delicades”, explica Auñon. Bates, mascaretes i guants per a cada professional, evitar canviar-se juntes i mantenir separació d’un metre i mig són algunes mesures que han pres. En canvi, una altra residència d’Alcoi, gestionada per Domus Vi, ha esdevingut un focus de contagis: 21 avis i àvies han mort en aquest centre, de la trentena total al País Valencià.
D’acord amb les darreres dades actualitzades ahir a a la tarda, hi ha 212 persones que viuen a residències de gent gran de la xarxa pública de Catalunya diagnosticades amb coronavirus
Amb tot, el personal també està tocat. En el gran centre de la província de Barcelona on treballa Ana ramírez, d’un total de 45 persones dedicades a l’atenció directa a la gent gran, 22 ja han agafat la baixa. El problema, explica Ramírez, és que no s’han cobert totes les baixes: “comença algú nou a treballar i potser només aguanta un dia perquè té por o directament rebutgen la feina”.
En aquest cas, i “de moment” -puntualitza-, tenen material de protecció: bates, guants i mascaretes, però altres centres no poden dir el mateix. “Sabem que hi ha residències que no tenen mascaretes ni guants. A la de la meva mare fins fa tres dies no n’hi havia per a les treballadores”, denuncia Maria José Carcelén, portaveu de Coordinadora Residències 5+1. La plataforma va néixer el 2017 fruit de la indignació de familiars de cinc residències per la gestió de la constructora OHL Ingesan i l’Associació Aproseat. Aleshores, denunciaven manca de menjar i bolquers, atenció precària o neteja deficient. Finalment, i després que les irregularitats quedessin certificades amb una investigació del Departament -encapçalat aleshores per Dolors Bassa-, van interrompre els contractes, que van passar a mans de les empreses que havien quedat en la darrera posició.
Pel que fa a protecció, des del Departament asseguren que els centre residencials han de poder continuar disposant de material de protecció “amb la celeritat que el requereixin”. A finals de la setmana passada, van comunicar que distribuirien material a les residències quan assolissin “un llindar crític preventiu d’existències”. Alhora, està funcionant una borsa d’emergència de persones inscrites al SOC amb professionals per incorporar-se d’urgència als equips.
“No estem disposats a deixar morir els nostres avis”
Com Imma Trias, Carcelén també repeteix que “anem tard”. Van estar insistint que calia tancar els centres de dia per reduir riscos i van reclamar que es prohibissin les visites. La Generalitat ho va acabar fent, però més -o massa- tard. “Vam advertir que quan el virus fos dins, ja faríem tard”, lamenta Carcelén. Ara ja sap que dins la residència de la seva mare hi ha gent amb febre i malestar, que no està diagnosticada. La proposta d’urgència de la Coordinadora és clara: fer tests de coronavirus a totes les residències i aïllar tots els avis i àvies que donin positiu, que per als familiars, es tradueix en treure’ls de dins les residències. “No estem disposats a deixar morir els nostres avis”, sentencia Carcelén.
La proposta d’urgència de la Coordinadora és clara: fer tests de coronavirus i aïllar tothom que doni positiu fora de les residències
Per ara, les proves no s’estan fent, malgrat que el 95% de les persones ateses són malaltes cròniques i més del 65% tenen malalties respiratòries, segons l’Associació Catalana de Recursos Asistencials (ACRA). La treballadora Ana Ramírez assegura que fins que no ingressen en un centre hospitalari no se les diagnostica. A una residència de Bon Pastor, explica Carcelén, el fill d’un home gran que va morir es va assabentar que el seu pare havia mort per COVID-19 perquè li van dir al tanatori.
“No volem saber més que ningú d’epidemiologia, però tenim clar que coneixem molt bé les residències, amb unes gestores privades que ja hem denunciat per mala atenció”, afegeix Carcelén. A la majoria de residències només hi ha una infermera i un auxiliar de geriatria per planta, en el seu cas per a 28 persones. “Algú pensa que en aquestes circumstàncies es pot fer un bon aïllament?”, es pregunta.
La crisi actual posa en evidència, “més que mai”, la manca de recursos a les residències. Trias descriu que “l’atenció està pensada per atendre grups fora de les habitacions i tenir-los separats perquè no es contagiïn significa deixar-los sols a les habitacions o sales especials, amb tots els riscos i la soledat que això suposa”. Així i tot, afegeix, “hi ha moltes residències privades -no les més cares- que estan molt pitjor, fora de control total”.
L’envelliment creixent de la població i les llargues llistes d’espera han convertit les residències de gent gran en un sucós negoci per a grans empreses i fons d’inversió
Actualment a Catalunya, amb dades de 2018 -les últimes publicades per Idesact-, d’un total de 59.888 llits, només 10.298 són d’iniciativa pública, 14.073 són d’iniciativa social -entitats del tercer sector- i 35.517 privats. La darrera dada que ha publicat el Departament, eleva les places totals a 64.093. L’envelliment creixent de la població i les llargues llistes d’espera han convertit les residències de gent gran en un sucós negoci per a grans empreses i fons d’inversió.
DomusVi, que té 55.000 usuàries a sis països, el 2017 va anunciar que el fons d’inversió Intermediate Capital Group (ICG) i Yves Journel, una de les majors fortunes a l’Estat francès, havien adquirit la participació majoritària del grup. Healthcare Activos, que controla vuit residències als Països Catalans, és el vehicle d’inversió impulsat per Jorge Guarner i el fons Oaktree Capital Management. I el juliol de 2019, Azora, Banca March i Indosuez es van aliar per promoure la Socimi -vehicle d’inversió per al lloguer amb grans rebaixes fiscals- Adriano Care per adquirir residències de la tercera edat. Una altra gran empresa multiserveis que controla una part del pastís és Eulen i al País Valencià, destaca Centros Residenciales Savia, que, durant anys, va estar vinculada a la família de Juan Cotino (PP), empresari, exconseller de Benestar Social i expresident de les Corts Valencianes.
L’angoixa de la distància
Ja fa dotze dies que els familiars no poden fer cap visita a les residències. Algunes han habilitat videoconferències, però sovint hi ha problemes de connexió i alhora, depenent de l’estat de salut de la persona resident, aquest tipus de comunicació no és viable. És el cas de la mare d’Imma Trias amb alzheimer: “Deu estar sola la major part del dia perquè no arriba el personal i en un espai que era de protecció i ara és perillós. Tinc por que estigui infectada i la portin a l’hospital quan ja sigui tard o que després no prioritzin la seva atenció per gran i per tenir una demència”.
Per a les famílies és una situació angoixant. Carcelén, que està acostumada a visitar la seva mare cada dia, afegeix que en el seu cas se suma que no té confiança en els gestors. La residència de la seva mare, Mossèn Vidal i Aunós, ha estat a l’ull de l’huracà perquè fa una setmana dos treballadors van ser detinguts per maltractaments i abusos sexuals a una dona de 81 anys.
