El campanar de l’església de Vistabella del Maestrat ja ha repicat les tres de la vesprada i Josevi Alamar, membre d’Acció Ecologista-AGRÓ, espera a la plaça del poble de la comarca de l’Alcalatén, a 1.246 metres d’altitud i amb 333 habitants. Abans que tinguem temps per saludar-lo, arrenca la furgoneta per endinsar-se en el bosc espés del parc natural del Penyagolosa, fins a arribar a un indret on les clarianes criden l’atenció de qualsevol visitant. Troncs d’entre 50 i 120 centímetres de diàmetre s’amuntonen a la vora dreta i esquerra del camí que travessa l’anomenada muntanya Bovalar-Sabinar, de titularitat pública. S’han talat centenars de pins sota l’argument de la restauració de l’hàbitat i la prevenció dels incendis, però el moviment ecologista valencià alerta de les greus afeccions a la biodiversitat i dels possibles interessos d’extracció fustera que s’hi podrien amagar.
L’actuació, cofinançada amb els fons europeus de desenvolupament regional (FEDER), consisteix en la tala de 62.000 pins i 50 tones de fusta de carrasques o roures. Els objectius: “garantir l’estat de conservació favorable de l’hàbitat”, “incrementar la biodiversitat” o “disminuir la vulnerabilitat als incendis forestals”, segons es llegeix en la memòria del projecte, supervisat per Jorge Traver, exdirector territorial de Medi Ambient amb un llarg historial de decisions poc respectuoses amb el territori, i investigat per un presumpte delicte mediambiental per practicar la caça amb parany –un mètode cinegètic molt agressiu per a les aus. En el document explicatiu també es desglossa el pressupost, d’1.217.743 euros. D’aquesta quantitat, però, només es van adjudicar 591.491 euros, a l’empresa Orthem Servicios y Actuaciones Ambientales, filial del grup Generala, esquitxat per la corrupció del Partit Popular.
Josep Bort, membre del Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA), va ser un dels primers a fer el crit d’alarma: “Veiem que estan talant centenars de pins sans, d’una espècie endèmica, pràcticament única, i en una zona protegida”. La muntanya del Bovalar-Sabinar forma part de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), del Lloc d’Interés Comunitari (LIC) i de la Zona d’Especial Conservació (ZEC) del massís del Penyagolosa, on creixen pins negres endèmics (Pinus nigra subsp. salzmannii) i habita una important població d’aus rapaces forestals, com l’àguila calçada, l’àguila marcenca, l’esparver, l’astor o el mussol xic, espècies que necessiten “un bosc ampli i madur per a instal·lar els seus nius i una gran cobertura arbòria per a la seua defensa i cria”, expliquen des del grup d’estudi. A més a més, en aquesta zona, inclosa en el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Penyagolosa, es reprodueix el picot negre, una au molt escassa que només s’ha detectat al nord del País Valencià.
Per a les ecologistes expertes en ornitologia, aquestes particularitats ecològiques de la muntanya Bovalar-Sabinar exigeixen intervencions forestals “molt escasses” o “nul·les”
Per a les ecologistes expertes en ornitologia, aquestes particularitats ecològiques de la muntanya Bovalar-Sabinar exigeixen intervencions forestals “molt escasses” o “nul·les”; i en cas de produir-se, defensen que s’han d’executar sota la “vigilància d’experts”, per evitar les afeccions a l’ecosistema; i orientar cap a l’augment de la biodiversitat. És per això que Bort qüestiona el que es planteja sobre el paper: “Ens sembla que alguns volen aprofitar-se de la fusta de gran qualitat que hi ha ací”. Mostra d’això són les primeres tales que es van executar, les quals van arrasar amb els pins endèmics i van deixar els pins negres d’una espècie austríaca (Pinus nigra nigra). “Ho han fet tot al revés”, subratlla Bort. Després de la denúncia pública, van ser paralitzades per l’administració i es van saldar amb la substitució de Traver com a director de l’obra.
L’aturada, però, va ser temporal. La direcció general de medi natural de la Generalitat Valenciana, en mans del biòleg Benjamí Pérez Rocher (Compromís), va llistar diverses mesures a implementar per tal de poder reprendre els treballs de “restauració”; propostes que no van ser acceptades per l’Ajuntament de Vistabella. “Continuen sense resoldre’s algunes de les irregularitats […] i dona la impressió que la finalitat del projecte és un aprofitament fuster”, criticava el consistori, encapçalat per Jordi Alcón (Compromís), en una missiva enviada a la direcció general. En aquesta, per tal de fiscalitzar els treballs, es fixaven fins a 16 noves propostes, com per exemple, la realització d’un informe d’impacte ambiental o la prohibició de talar pins de més de quaranta centímetres. “En octubre començarà la segona fase d’uns treballs que duraran tres anys i esperem que s’apliquen les mesures”, subratlla Alcon a la Directa.
La Canal de Navarrés, cinc anys en lluita
Les veïnes dels municipis d’Énguera i Navalón (la Canal de Navarrés) també estan preocupades pels seus arbres. A principis de 2020, l’Ajuntament d’Énguera –en mans de Matilde Marín (PP)– va reprendre una tala d’arbres que suposaria l’extracció de quasi 16.000 tones de fusta, l’equivalent a 100.000 arbres dels boscos municipals, una bona part dels quals creixen en zones inscrites en la Xarxa Natura 2000. En l’any 2016, aquesta mateixa actuació ja va ser adjudicada, i després de nombroses denúncies del veïnat, entitats ecologistes i agents forestals, paralitzada per l’impacte ecològic que comportava.
Eva Lozano, veïna de Navalón, recorda com aconseguiren aturar l’actuació: “Es veia que era totalment il·legal”. I afegeix: “Allà per on passaven les màquines anaven arrasant”. Davant l’amenaça de repetir la mateixa història, el col·lectiu veïnal Amics de Navalón va llençar el senyal d’alarma en novembre de 2020. Tot i haver-se formalitzat l’adjudicació, les crítiques rebudes i les sospites de possibles irregularitats en el procediment han provocat la paralització cautelar d’aquesta actuació.
Els treballs d’extracció de fusta licitats per l’Ajuntament d’Énguera es van treure a subhasta, però cap empresa es va presentar
Els treballs d’extracció de fusta licitats per l’Ajuntament d’Énguera es van treure a subhasta, però cap empresa es va presentar. Llavors, van eixir a concurs per un preu de cinc euros per tona de fusta i van ser adjudicats a l’empresa Levanfor SL, de Moixent per un total de 98.700 euros i un termini d’execució fins al 31 de desembre de 2021. Amb tot, el plec de condicions especifica que aquest pagament no s’efectuarà amb diners, sinó amb espècies. És a dir, es bescanviarà per altres actuacions silvícoles posteriors. “Un bon negoci per a l’empresa, però un engany per als veïns”, rebla amb rotunditat el membre d’Amics de Navalón Àlex Yañez, qui també recorda que, en l’any 2015, l’empresa ja va ser denunciada per Ecologistes en Acció – la Carrasca per incompliment dels condicionants tècnics d’extracció fustera a Castalla (l’Alcoià).
De camí a la zona amenaçada per les tales, coincidim amb les màquines de Levanfor SL actuant en els marges de la carretera que comunica Énguera amb la pedania de Navalón. Es tracta d’una actuació menor, desvinculada de la gran tala que preocupa el veïnat, però permet observar com la maquinària pesant dels operaris tomba els pins per carregar-los en camions equipats amb les seues pròpies grues. Deixem enrere el soroll de les serres i arribem a la finca de la Peraleja, una de les zones que poden resultar afectades si es reactiva el procediment. Lozano, amb la vista fixada sobre aquest paratge natural, reflexiona: “No crec que aconseguisquen res en benefici de la natura, sinó en benefici de la butxaca”; una visió que comparteix el regidor de l’oposició José Maria Simón (PSPV): “Han buscat tallar fusta, però per a la prevenció d’incendis no serveix. Per a això, s’ha d’aplicar el pla de prevenció”.
Una ullada ràpida a l’hemeroteca permet comprovar que les actuacions a Penyagolosa i a Énguera són una constant als boscos valencians des de fa dècades. L’última en fer botar les alarmes ha estat la tala d’un miler de pins negres sans i madurs, alguns de més de huitanta anys, en el parc natural de la Pobla de Sant Miquel –un espai natural protegit a la comarca del Racó d’Ademús–, i que ja ha estat denunciada per la comissió forestal d’Agró a la direcció general de medi natural. Les actuacions es troben, de nou, emparades dins d’un projecte de regeneració d’hàbitats amb fons europeus, redactat pels mateixos tècnics que en el cas de Penyagolosa. Abans que acabés l’any, també es va assenyalar una altra actuació a la Pobla d’Arenós (l’Alt Millars), on s’estava produint una tala de 1.600 hectàrees d’arbres que ha acabat davant la Fiscalia per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i un altre relatiu a la protecció de la flora i la fauna que habita en el LIC del curs alt del riu Millars i una de les zones ZEPA de la Serra d’Espadà.
Per al moviment ecologista, no són casos aïllats, sinó que deriva del model de gestió forestal establert per l’administració. “Tots els projectes, es diguen com es diguen, acaben en tales de pins i eliminació de vegetació”, resumeix Alamar. “Van acompanyats –continua– de paraules com sostenibilitat o recuperació de la biodiversitat, però a la pràctica sempre acaben en el mateix”. La Directa s’ha posat en contacte per via telefònica i correu electrònic amb la Direcció General de Medi Natural, però en el moment de publicar l’article no ha obtingut resposta. Per la seua banda, la Plataforma Forestal Valenciana –que vetlla pels interessos de les propietàries forestals– reivindica aquests treballs com a mesura indispensable en la gestió dels boscos i ha llançat una petició en Change.org per defensar-les.
“És una qüestió prou complexa. No hi ha blancs i negres, sinó que hi ha molts grisos”, descriu Rafel Delgado, president de la Plataforma Forestal. Per a ell, les actuacions que s’han denunciat en els darreres mesos estan justificades, ja que “el bosc està creixent enormement i, per tant, s’han de fer tallades de millora”. Davant de preguntes sobre els treballs en boscos que compten amb figures de protecció de la fauna i la flora que hi habita, considera que la seua protecció es tracta “d’una conseqüència administrativa”, però els llocs on hi ha restriccions de qualsevol tipus “s’han de respectar i fer les coses bé”. “Qui protegeix, restringeix, com a única forma de gestió forestal demostra que no coneix res del paisatge agroforestal mediterrani i la seua història al llarg de 9.000 anys”, subratlla Delgado, qui destaca els beneficis de la silvicultura, com “la generació de llocs de treball”, la “fabricació de productes de manufactura” o la producció d’energies renovables.
Una gestió forestal insostenible
Els ecosistemes forestals es troben immersos en dos processos paral·lels que fan imprescindible una gestió sostenible. D’una banda, l’augment de l’ús de les àrees muntanyoses enfocat exclusivament a les activitats turístiques i, d’altra banda, el seu abandonament progressiu. Segons dades de la Generalitat Valenciana, el 56 % de la superfície del País Valencià és terreny forestal; un percentatge que augmenta cada any pel descuit de l’agricultura de muntanya, i que es reparteix de la següent manera: el 55,2 % pertany a xicotetes propietàries minifundistes, el 38,6 % són de propietat pública –ajuntaments, govern valencià i altres entitats– i del 6,2 % restant es desconeix la seua titularitat.
Segons dades de la Generalitat Valenciana, el 56 % de la superfície del País Valencià és terreny forestal; un percentatge que augmenta cada any pel descuit de l’agricultura de muntanya
Tota la superfície coberta d’espècies forestals està regulada a través de tres normatives: la llei 43/2003 de monts, la llei 3/1993 de gestió forestal valenciana i Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR). Aquest últim va entrar en vigor l’any 2013 com a una eina d’ordenació i gestió que articula i programa sobre el territori les actuacions de la conselleria en l’àmbit de la política forestal, la qual l’entén com a “part fonamental del desenvolupament rural”, per a “aconseguir la sostenibilitat ambiental del territori”. Malgrat aquests principis, cal llegir la lletra menuda. En paraules d’Alamar, el pla va suposar “una porta oberta a les actuacions més agressives”. “Promou –destaca– les zones d’actuació urgent (ZAU), que permeten eliminar tota la vegetació en franges de més de 25 metres d’amplària i arribar fins al sòl mineral amb excavadores, impedint la preservació del sòl fèrtil”. Alamar també subratlla el paper de la Plataforma en la seua redacció: “Va marcar les línies de com havia de ser sense que ningú li les qüestionara, i ha aconseguit mantenir uns vincles que li donen una certa entitat”.
Segons denuncien des d’Acció Ecologista-AGRÓ, les ZAU no s’han aplicat per a la restauració dels boscos, sinó que han seguit una “certa interpretació” dels riscos que pateixen per a dur a terme tractaments silvícoles com a mesura de prevenció dels incendis. Des de l’ecologisme i algunes expertes forestals, però, dubten del seu caràcter preventiu. Les raons: no posar fre a la principal causa dels incendis –segons dades de Greenpeace, a l’Estat espanyol, el 95,08 % dels incendis responen a causes humanes– i generar unes condicions físiques en les quals és més fàcil que s’inicie un incendi que en àrees de vegetació densa i atapeïda. Yañez ho resumeix així: “Es debilita la muntanya”. I matisa: “Haurien d’actuar on hi ha bosc molt dens, amb pins xicotets molt atapeïts, però les empreses fusteres no volen entrar-hi, perquè els pins tan prims no donen rendiment econòmic”.
En la mateixa línia s’expressa Aquilino Gozálvez, bomber del cos voluntari d’Aiora i membre de l’Associació naturalista d’Aiora i la Vall (ANAV): “El tallafoc pot ser un mitjà de dotació d’una precària seguretat als bombers, però com a mesura preventiva, no evita res”. Per això, es defensa una política fonamentada en la vigilància, dissuasió, educació ambiental, ramaderia extensiva o extracció de fusta sostenible. “La tala d’arbres ajuda a regular, però eliminar fusta no és suficient, perquè els boscos continuen creixent. S’ha de dissenyar un pla de prevenció per tindre boscos mixtos, resilients; i crear tallafocs naturals amb l’agricultura”, reivindica Maria Ventura, enginyera forestal i membre de Connecta Natura, associació de la Serra d’Espadà que, entre altres activitats, es dedica a la gestió forestal, enfocada a la restauració i diversificació dels ecosistemes i l’eliminació de vegetació de manera sostenible; tot des de la custòdia del territori, “que permet posar en contacte els boscos i les entitats del territori”.
L’elevat risc erosiu, la principal preocupació
En algunes de les actuacions detectades en els darrers anys, segons han denunciat les ecologistes, la tala massiva de vegetació ha estat acompanyada de la manca d’estudis d’impacte ambiental, malgrat l’ús de maquinària pesant, que agreuja encara més els processos de desertificació i erosió del sòl, el seu empobriment i la pèrdua de biodiversitat que ja provoca l’extracció fustera. Segons explica Patricio Garcia Fayos, director del Centre d’Investigacions sobre Desertificació, la tala d’arbres en climes humits “no té tants efectes, perquè la recuperació de vegetació és molt ràpida”. En canvi, en zones semiàrides, com a la mediterrània, la desforestació “incrementa el sòl nu, el qual rebrà molta més radiació solar i s’erosionarà”.
Un estudi del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona, elaborat per les geògrafes Lourdes Reina, Maria Sala i Xavier Úbeda, mostra el paper rellevant que tenen els camins forestals com a font erosiva. Després d’una anàlisi dels nivells erosius en tres parcel·les de la mateixa àrea, la muntanya de les Gavarres (el Gironès), amb usos de sòl diferents, es conclou que la màxima erosió correspon al camí forestal (13,10 tn/ha/any), seguida per una zona de bosc cremat a alta intensitat de foc (11,84) i una àrea de bosc cremat a una intensitat mitjana (7,17). En canvi, en un camp agrícola, l’erosió va disminuir fins a 5,73 tn/hc/any.
El cas Ecoglauca
La Plataforma Forestal guarda una relació especial amb l’Ajuntament d’Énguera, municipi on va ser constituïda i que figura com a la seua seu fiscal. En l’acte de constitució va actuar com amfitrió el llavors alcalde i president de l’Associació de Municipis Forestals Valencians (AMUFOR), Santiago Arévalo (PP), qui ha sigut recentment imputat pel cas Taula. En època d’Arévalo, l’Ajuntament va coordinar un dels casos més criticats en matèria de gestió forestal: el projecte Ecoglauca, dirigit per Fernando Pradells, enginyer forestal de l’Ajuntament d’Énguera i president de la plataforma forestal entre 2018 i 2019. Es tracta d’una iniciativa europea del Programa LIFE, per a l’acció climàtica, atorgat a un consorci de set ajuntaments valencians –socis d’AMUFOR, amb l’objectiu de recuperar zones de cultiu abandonades per a la producció de biomassa.
La Comissió Europea va decidir cancel·lar el projecte i reclamar als municipis els quasi 220.000 euros que havien rebut durant les fases inicials per les deficiències detectades en els informes de seguiment presentats i que no van ser corregides en temps ni forma. Part dels informes rebutjats per Europa havien estat adjudicats a l’empresa In4Wood, del sector del moble i la fusta. Aquesta manté una relació estreta amb la Plataforma Forestal: en l’any 2011, va ser fundada pel primer president de l’entitat, José Vicente Oliver. Les tales a la serra d’Énguera denunciades a 2016, però, no es van produir durant el mandat de Santiago Arévalo, sinó del socialista Óscar Martínez, també imputat en el cas Taula. Després de les eleccions municipals de 2015, Martínez no va rellevar Arévalo tan sols de l’alcaldia, sinó també de la presidència d’AMUFOR que va ocupar al cap de pocs mesos.
