Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les treballadores de la llar i les cures recorden que no són immunes al COVID-19

"El meu cap ha donat positiu en coronavirus i em va costar que entengués que jo havia d'abandonar la seva llar i tornar a la meva per precaució", explica una treballadora de la llar

Un centre de persones grans en el districte de Moncloa-Aravaca / Arxiu

El seu cap va donar positiu en el test de Covid-19, i l’empresa el va enviar a casa. La Comunitat de Madrid va tancar l’institut de la seva filla i també la van enviar a casa. Davant aquesta doble situació, Martina —nomeni fictici— va ser la que va haver de demanar, gairebé exigir, que ella també hauria de tornar a la seva pròpia llar i deixar de realitzar les vuit hores setmanals de treball domèstic que té per contracte amb el seu ocupador, “encara que en realitat són deu i mitjana”, matisa aquesta treballadora domèstica externa.

“Em va costar que ho entengués”, sosté amb por de perdre el treball. A causa del positiu del seu ocupador, Martina ha hagut de suspendre els altres treballs de cura a ancians que realitza cada setmana. “No sé què em fa més por, si el coronavirus o no arribar a fi de mes”.

Martina considera que els ocupadors de les treballadores domèstiques “no veuen la vida que nosaltres també tenim, que és aquí, com la de tot el món”

A pesar que el Govern va assegurar que totes les baixes obligades pel coronavirus comptaran com a accident laboral perquè els treballadors puguin ser retribuïts adequadament, no és el cas d’aquesta treballadora externa, que ja no sap on anar per deixar-ne constància formalment la seva situació. “El meu cap m’ha dit que ja anirem parlant, i en Sanitat no m’aclareixen res, que demani cita amb el meu metge de capçalera”.

Martina considera que els ocupadors de les treballadores domèstiques “no veuen la vida que nosaltres també tenim, que és aquí, com la de tot el món”. “Tinc una filla a la qual cuidar, una mare que corre el mateix risc de contagi que els avis espanyols i, com a treballadora, hauria de tenir els mateixos drets que qualsevol altra”, recorda.

Malgrat la seva situació, Martina es considera “afortunada, ja que tinc papers i sé que si perdo un treball, trobaré un altre, però hi ha companyes internes que el passaran especialment malament, ja que els han demanat que no surtin de les cases, sense oferir-los hores extres remunerades ni tampoc temps per al descans”. Simplement, que s’arromanguin encara més.


Menys drets, més precarietat

Des de l’associació Servei Domèstic Actiu (Sedoac), Edith Espinola reclama que “les prestacions que s’han decretat per a les i els treballadors en el règim general, també siguin aplicades a les empleades de llar i cures en el sistema especial”, com sol·licitar baixes per cura de menors i rebre exempcions fiscals com a població especialment afectada pel coronavirus.

L’associació recorda que aquest virus s’enceba especialment amb la població adulta major, a les quals habitualment elles cuiden. Alerten que en l’Estat hi ha més de 630.000 treballadores domèstiques, per la qual cosa és necessari posar el focus en aquest sector privat i precaritzat.

 

Article publicat originalment a ‘El Salto’