El passat 14 de gener, es van produir concentracions a diverses localitats del País Valencià convocades per la Plataforma d’Empleats Públics en Frau de Llei de les Administracions Públiques de la Comunitat Valenciana. Tanmateix, aquest col·lectiu ja fa setmanes que es reivindica i exigeix una millora de la seua situació laboral que, segons denuncien, no ha fet més que agreujar-se en les darreres dècades a causa de l’abús de la temporalitat i la precarietat que ha anat solidificant-se al llarg dels anys en l’administració pública i que afecta aproximadament un 35% de la plantilla de l’administració autonòmica valenciana.
La problemàtica denunciada recau en el fet que aquestes treballadores es troben en frau de llei perquè porten treballant més de tres anys en una plaça que l’Administració encara no ha tret a oposició o a concurs i, per tant, encadenant contractes temporals. Segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), aquesta situació és il·legal, encara que aquesta prerrogativa s’ha incomplert en multitud d’ocasions per part de diverses administracions públiques. Així, una treballadora pot ocupar la mateixa plaça durant anys, però si finalment es convocaren oposicions i no aprovara l’examen, es quedaria sense feina i sense dret a cap indemnització.
Aquesta situació l’han denunciada col·lectius com Intersindical Valenciana (que integra altres organitzacions sindicals), la plataforma Interins en Acció de l’Ajuntament de València i el sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS), entre altres, que demanen la reconversió del personal interí afectat per aquesta temporalitat a funcionari fix. En el cas d’Interins en Acció, la solució que proposa passaria per un concurs de mèrits, la creació en l’EBEP de la figura de funcionari fix o la declaració com personal a extingir: “Sol·licitem la declaració del personal a extingir per als empleats públics en frau de llei, en aquest cas, per a donar compliment a la Directiva Europea 1999/70/CE sobre el treball de duració determinada”, assenyala Diana Vázquez, administrativa en l’Ajuntament de València, portaveu d’Interins en Acció i Coordinadora d’Empleats Públics en Frau de Llei de la Comunitat Valenciana.
El març passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeixia l’abús freqüent de la temporalitat en l’administració pública del personal interí i proposava limitar el nombre de contractes temporals successius
El passat 19 de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es va tornar a pronunciar i reconeixia l’abús freqüent de la temporalitat en l’administració pública del personal interí i proposava limitar el nombre de contractes temporals successius i la duració dels mateixos, però no donava una solució clara i deixava en mans dels tribunals espanyols la interpretació de la sentència i del que es pot considerar una situació abusiva. No obstant això, els tribunals europeus veuen de manera positiva la concessió d’una indemnització dissuasiva.
Segons Rafa Reig, coordinador d’Intersindical Valenciana i infermer d’atenció primària, “la jurisprudència europea diu que l’administració està obligada a posar límit als nomenaments temporals perquè en principi, es considera que un nomenament temporal és sempre un nomenament precari”, i que “les sentències del TJUE confirmen que no s’ha fet la transposició i que hi ha abús de la temporalitat a les administracions públiques”, tot al·legant que hi ha més d’una directiva europea que denuncia la situació. Per la seua part, Aina Thous, funcionària del cos d’ensenyament secundari en l’especialitat de música i membre de la COS, lamenta que aquesta sentència haja caigut en l’oblit per la crisi sanitària actual. Per això “reivindiquem que l’administració done urgentment solucions que puguen garantir els drets dels treballadors de llarga durada que es troben en frau de llei”.
Una situació que no es dona al sector privat
“L’altra qüestió és que el Congrés ha de fer una modificació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic per recollir el que diu la directiva europea”, apunta Reig, referint-se al fet que l’Estatut dels Treballadors sí que reconeix la directiva europea, però que l’EBEP no, de manera que no hi ha una regulació específica i els tribunals “van donant pals de cec”, declara. A més, s’estableix una gran diferència del sector públic respecte al privat, ja que en aquest últim, “sí que una treballadora contractada temporalment més d’una vegada per un període superior a dos anys passa a ser fixa i si l’acomiaden té dret a una indemnització”, indica Reig; i Vázquez manifesta, en aquest sentit, que “hauria de ser l’administració pública la que done exemple a la privada”.
Des de la COS, per la seua banda, “demanem que s’estudien i es miren d’aplicar propostes alternatives per poder consolidar el personal interí de major experiència d’acord amb les indicacions del TJUE, sempre tenint en compte els sindicats”, declara Thous. També consideren l’augment salarial del personal interí, ja que “fa la mateixa feina que el personal fix i no està cobrant el mateix”. Per a aquesta organització, la solució implicaria ajornar la convocatòria d’oposicions, ja que “pensem que ara mateix és extremadament difícil poder-les dur a terme perquè és molt difícil per als interins que ara estan treballant preparar unes oposicions en condicions”, aclareix Thous.
Per un costat, Vázquez opina que s’hauria de mantenir als treballadors en les seues places i treure’n més, “així, no tires al carrer a ningú i dones més oportunitats a altres”. Per l’altre costat, Reig afirma que “el problema dels interins només es pot abordar en el sentit d’afavorir o facilitar que passen a la condició de personal fix o indemnitzar-los”. Ja que, segons diu, “l’autèntic frau està en els interins en plaça vacant que estan durant molts anys en la mateixa plaça sense que aquesta isca a oposició i, quan ix, l’administració no convoca les places que hauria d’oferir per a mantenir la tassa de temporalitat en unes taxes normals, és a dir, entre el 5% i el 8%”. Per tot això, si l’administració pública no respon ràpidament, “les concentracions poden pujar d’intensitat”, assenyala Reig.
