La matinada del 6 de febrer del 2014, centenars de persones intentaven entrar a Ceuta per l’espigó de la platja del Tarajal, a pocs metres del pas fronterer. La Guàrdia Civil va activar diverses patrulles d’emergència, que van frenar l’entrada amb material antidisturbis dels qui volien arribar a Europa nadant. Les pilotes de goma i els pots de fum no estan preparats per utilitzar en aquestes circumstàncies, de manera que el cos policial ni tan sols té un protocol d’ús. Durant el dispositiu, no es va avisar ni Salvament Marítim ni la Creu Roja. La xifra oficial reconeix quinze persones mortes, però només es comptabilitzen els cossos recuperats en territori espanyol. El govern del Marroc mai ha col·laborat amb la investigació, però diversos testimonis eleven la xifra fins a les 87 mortes. Mesos abans hi havia hagut una entrada de les mateixes característiques i sense una intervenció violenta per part de les forces de seguretat.
La causa de les morts de Tarajal va recaure al Jutjat d’Instrucció número 6 de Ceuta, dirigit per María del Carmen Serván, qui l’ha arxivat dues vegades
D’entrada la Guàrdia Civil i el Ministeri d’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, van negar l’ús de pilotes de goma i pots de fum aquella matinada. Periodistes i activistes van aportar material que desmentia la versió oficial, i gràcies a aquestes proves diverses entitats es van personar com a acusació particular contra els agents de la Guàrdia Civil que van intervenir el 6-F. El cas va recaure al Jutjat d’Instrucció número 6 de Ceuta, dirigit per María del Carmen Serván, qui ha arxivat la causa dues vegades.
El primer cop de taula va ser la interlocutòria del 15 d’octubre del 2015. L’advocada de l’acusació particular de l’Observatori DESC, Isabel Elbal, explica que el document que arxivava la causa recull que “tot aquell material només demostrava que les persones migrants havien de saber al que s’enfrontaven a l’hora d’entrar i que no hi havia cap altra acusació que la que van dur a terme els policies”. El text, afegeix Elbal, “és demolidor, perquè no té en compte que les persones que van creuar d’aquella manera no tenien una altra forma de fer-ho. No esperaven exposar-se a armament que no es pot utilitzar al mar”.
La interlocutòria judicial menysté les lesions de les persones mortes. Un exemple és aquest fragment extret del document oficial:
“En este caso, el cadáver presentaba lesiones traumáticas, teniendo las siguientes características:
– Contusiones.
– No comportan riesgo para la vida, no pudiéndose confirmar si aconteció o no cuadro de aturdimiento o conmoción que impidiera a la víctima mantenerse a flote en el agua.”
L’acusació no es va donar per vençuda i va presentar dos possibles testimonis dels fets. La jutgessa María del Carmen Serván no va executar la prova testimonial i va tornar a tancar el cas, basant-se en un informe encarregat a la mateixa Guàrdia Civil que determina que els dos testimonis mai han passat per l’Estat espanyol. “Sabem que els moviments migratoris no estan perfectament registrats”, apunta Isabel Elbal, “em sembla un informe malèvol”. Tot i que la jutgessa es va acollir a aquest dossier per tornar a tancar el cas, va topar altra vegada amb l’Audiència Provincial de Cadis, que per segon cop va reobrir la causa afirmant que no s’havia realitzat “el més mínim intent d’escoltar als testimonis proposats i admesos”.
La situació dels dos testimonis
Les dues persones que estan disposades a explicar el que, suposadament, van viure la matinada del 6 de febrer del 2014 viuen ara a Alemanya en una situació administrativa irregular. Per això, des de l’Observatori DESC s’ha demanat que declarin com a prova anticipada i per videoconferència. Com que el cas es troba en fase d’instrucció, els testimonis haurien de tornar a Ceuta a declarar un cop s’iniciés el judici oral, però la seva situació és un impediment per fer-ho. Per això, l’acusació demana que s’emparin en la prova anticipada, procediment legal pel qual la seva declaració queda gravada i s’utilitza a posteriori. Encara no hi ha data confirmada per a la seva declaració.
La defensa dels quinze guàrdies civils investigats qüestiona la qualitat dels testimonis fent un seguit de diligències
La defensa dels quinze guàrdies civils investigats qüestiona la qualitat dels testimonis fent un seguit de diligències: tot i que les dues persones que diuen que van estar presents al Tarajal ja han estat admeses, s’han demanat informes que expliquin la ruta migratòria que van seguir, per quins centres sanitaris van passar, etc. Elbal ho lamenta, argüint que a les acusacions els sembla “absolutament discriminatori, perquè per posar en entredit els testimonis ja existeix el judici oral, on pots qüestionar la seva veracitat”.
Mentre s’espera una data que aclareixi el rumb del cas, la societat ceutí mira cap a una altra banda. Després de cinc anys, els fets estan presents, però són una pedra a la sabata. Un periodista local comenta que “aquest tema toca el cor de la ciutat: la Guàrdia Civil”. La ciutat caballa viu intrínsecament unida a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i els trànsits migratoris es veuen com una constant amenaça.
Les declaracions del portaveu del PP a Ceuta, Emilio Carreira – on el partit té majoria absoluta-, són un bon exemple per entendre la posició social ceutí respecte al 6-F: “Aquí han vingut persones que han posat contra les cordes a les forces de seguretat, que s’han sentit indefenses davant de gent més preparada i han violentat una frontera sobirana. Ceuta i dignitat van unides per si mateixes, ningú ha de venir de fora per recordar-nos-ho”, deia a l’últim ple municipal per argumentar perquè el govern de la ciutat no dóna suport la Marxa per la Dignitat del dissabte vinent. La mobilització compta amb el suport d’una cinquantena d’organitzacions i de comunitats de persones en trànsit.
Les persones migrants que passen per aquesta ciutat i les organitzacions que les acompanyen han patit les devolucions exprés, que aquest estiu van permetre expulsar més d’un centenar de persones de Ceuta i desenes de Melilla
Devoció per les forces de seguretat i recel a les persones migrants. Ambdues coses ajuden a mirar amb desconfiança la concentració que vol rememorar les almenys quinze mortes del Tarajal. Pilu Alba, activista a l’Associació Elin i una de les organitzadores de la Marxa explica que aquest any també es vol aprofitar per denunciar altres “vulneracions de la frontera sud”. Les persones migrants que passen per aquesta ciutat i les organitzacions que les acompanyen han patit les devolucions exprés, que aquest estiu van permetre expulsar més d’un centenar de persones de Ceuta i desenes de Melilla. A més a més, el Govern de Pedro Sánchez ha aprovat retirar la concertina de territori espanyol, però l’ha traslladat al cantó marroquí.
Aquestes mesures han aturat dràsticament les entrades via salt. L’executiu socialista respon d’aquesta manera a les demandes de la Ciutat de Ceuta, que va viure amb enuig l’entrada més massiva de la història de la ciutat, quan a finals de juliol van accedir 602 persones una mateixa nit. Tot i això, aquest mes de gener han aconseguit entrar a Ceuta 70 persones via terrestre i 63 via marítima, segons el Ministeri d’Interior, que té una capacitat relativament baixa per detectar les entrades de persones marroquines per via terrestre. Les habitants de la província de Tetuán poden entrar durant el dia a Ceuta gràcies a un tractat que aprofita que la ciutat (i Melilla) està fora de l’espai Shengen. Per aquest motiu els registres migratoris difícilment són exactes.
Segueixen havent-hi moltes incògnites al voltant del 6-F però durant els mesos vinents el cas judicial podria canviar de rumb, il·luminant d’aquesta manera una frontera cada cop més fosca.
