Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Unes milícies antifeixistes militarment valuoses

El nou llibre de Gonzalo Berger estudia amb documentació de primera mà el fenomen de les milícies antifeixistes durant la Guerra Civil a Catalunya per concloure les diverses columnes organitzades des de diferents partits i sindicats (molt especialment la CNT, tot i que també el POUM, el PSUC, ERC i altres entitats) van improvisar una força militar sòlida, on la inexperiència inicial era compensada per l’entusiasme revolucionari

Les milícies antifeixistes, les primeres columnes que van sortir de Barcelona tan bon punt s’havia derrotat l’exèrcit en la revolució del 19 i 20 de juliol de 1936, sempre han estat desdibuixades per la historiografia tradicional. La narració històrica, tanmateix, quan es decideix a guiar-se pel rigor, té difícil desempallegar-se de les creences fruit de la propaganda contrària o favorable. És per això que obres com les que presentem aquí resulten reconfortants pel tractament i l’aparell documental del qual van acompanyades.

Berger, professor universitari i acadèmic avesat a la difusió i el documentalisme, ha fet que el seu llibre posseeixi dues grans virtuts: la primera, l’ús de documentació de primera mà, i que fa poc ha aconseguit sortir a la llum (especialment de caràcter militar), i la segona, la gran capacitat d’administrar informacions fragmentàries i contradictòries. Amb tot plegat ha aconseguit bastir una història calidoscòpica en un relat coherent i sòlid, defugir el partidisme i la polèmica, i confirmar i desmentir amb dades precises bona part de les afirmacions massa categòriques que s’havien explicat sobre les desenes de milers de milicians.

El resultat és que, potser d’una manera involuntària, acaba donant la raó a la historiografia llibertària que en les darreres dècades ha desmentit les difamacions i ha confirmat bona part del mite: les diverses columnes organitzades des de diferents partits i sindicats (molt especialment la CNT, tot i que també el POUM, el PSUC, ERC i altres entitats) van improvisar una força militar sòlida, on la inexperiència inicial era compensada per l’entusiasme revolucionari. Malgrat les terribles dificultats logístiques i la tasca de sabotatge duta a terme pel govern republicà de Madrid, van obtenir importants èxits militars i van resistir al llarg de mesos decisius la pressió d’un exèrcit professional, ben equipat i amb un suport material destacable. Una altra de les qüestions que també queden reflectides és que algú com Josep Tarradellas, un republicà d’ordre, va acabar col·laborant amb les milícies, tal com demostra l’obertura recent del seu arxiu a Poblet. Tarradellas, responsable tant del Decret de Col·lectivitzacions com d’Indústries de Guerra, era conscient, mal que li pesés, de la importància extrema del paper de les milícies en la defensa de Catalunya.

A banda d’una narració que fa, del llibre de Berger, una obra de referència, també són destacables uns extensos apèndixs, on trobem dades molt interessants sobre noms propis i l’evolució de les diferents columnes al front. També és molt remarcable el protagonisme que s’ofereix a unes milicianes que en els primers mesos de la guerra, abans que el masclisme carrincló de moltes organitzacions s’imposés, van tenir centenars, potser milers de dones armades al front. Com tot llibre d’història, una de les seves virtuts és la lectura que se’n pot fer en el present.

Article publicat al número 470 publicación número 470 de la Directa

LLIBRE

'Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat'
Gonzalo Berger
Eumo Editorial
2018
235 pàgines